Bixkek

Бишкек (ky)
Epònim	Mikhaïl Frunze
Localització
42° 52′ 00″ N, 74° 34′ 00″ E
Estat	Kirguizistan
Capital de	Kirguizistan República Socialista Soviètica del Kirguizistan República Autònoma Socialista Soviètica de Kirguizistan Q4517807 (1926–1928) óblast autònom kirguís óblast autònom Kara-Kirguís
Població
Total	965.900 (2017)
• Densitat	7.605,51 hab/km²
Idioma oficial	rus
Geografia
Superfície	127 km²
Banyat per	Alà-Artxà
Altitud	800 m
Limita amb	província de Txui
Història i celebracions
Fundació	1825
Organització política
• Batlle	Albek Ibraimov
Identificador descriptiu
Codi postal	720000-720085
Fus horari	UTC+06:00
Prefix telefònic	(+996) 312
ISO 3166-2	KG-GB
Altres
Agermanament amb	Amman Ankara Colorado Springs Esmirna Toronto Almati Nursultan
Lloc web	bishkekgov.in.kg

Bixkek (Бишкек) és la capital del Kirguizistan. L'any 2012 registrava una població de 874.400 habitants. Antigament se l'anomenava Frunze. Està en la vall del riu Chu, en el curs dels rius Alaarcha i Alamedín, al peu de les muntanyes Kirguises, a pocs quilòmetres del Kazakhstan. La seva altitud és de 850 m sobre el nivell del mar. Té aproximadament 900.000 habitants. Ètnicament era una ciutat russòfona: el 66% dels habitants eren d'origen rus i només el 13% són kirguisos. Després de la independència de Kirguizistan, però, hi va haver un èxode massiu de russos, ucraïnesos, alemanys i tàtars segida de l'arribada de milers de kirguizos provinents de les regions rurals. Malgrat tot, el rus continua sent l'idioma principal de la ciutat mentre que el kirguís continua perdent terreny especialment entre els més joves

Economia

Les principals fàbriques es dediquen a la producció de maquinària per a la construcció i la indústria metal·lúrgica, encara que també existeixen factories de conserves i transformació de productes alimentaris. La ciutat és la seu de l'Acadèmia de Ciències del Kirguizistan i de l'Institut Politècnic d'Agricultura. Des de 1957 disposa d'una important universitat. És una ciutat jardí amb un traçat geomètric, en els carrers de la qual destaca l'elevat nombre d'arbres: una cinquena part de la superfície de la ciutat està ocupada per zones verdes.

Història

Prop de la ciutat, els arqueòlegs han trobat jaciments neolítics. Les hordes mongoles van derrotar la civilització que estava establerta en la regió des del segle X. La regió va ser conquistada a la fi del segle XVIII pel khanat usbec de Kokand, que hi va establir el 1825 una fortalesa situada en la cèlebre ruta de la Seda, en el tram que unia Taixkent amb Almati.

La fortalesa va ser capturada per les tropes russes el 1862, i fou arrasada. Els nous colons russos van erigir-ne una de nova al costat de les ruïnes de l'anterior. Els russos van fundar una ciutat (Pishpek) el 1878 en l'emplaçament de l'antiga fortalesa. Aviat es va convertir en una ciutat d'aparença europea i la població va créixer vertiginosament, convertint-se en el centre administratiu del districte en el qual es trobava. El 1924 va ser designada capital de l'oblast autònom de Kirguiz, que es va convertir dos anys després en la República Socialista Soviètica Autònoma de Kirguiz. Va Ser rebatejada el 1928 pel règim soviètic amb el nom de Frunze, en honor del líder revolucionari i general de l'exèrcit Roig Mikhaïl Frunze, que havia nascut en la ciutat el 1885. Amb el règim soviètic va començar a desenvolupar-se la indústria de la ciutat, que en un primer moment es dedicava a la fabricació de components elèctrics.

Durant la Segona Guerra mundial moltes factories es van assentar a Bixkek, i es convertí en un dels principals centres industrials del país. El 1970 tenia 431.000 habitants. La ciutat va recuperar el nom (ara en quirguís) de Bixkek el 1991, quan va ser proclamada la independència de la República del Kirguizistan, país del qual va ser declarada capital.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bixkek

• Informació sobre la ciutat.
• Història de la ciutat.