Fuenterrobles

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaFuenterrobles
Bandera de Fuenterrobles Escut de Fuenterrobles
Bandera de Fuenterrobles Escut de Fuenterrobles
Fuenterrobles 07.JPG
Ajuntament

Localització
Localització de Fuenterrobles respecte del País Valencià.png
39° 35′ 07″ N, 1° 22′ 07″ O / 39.585277777778°N,1.3686111111111°O / 39.585277777778; -1.3686111111111
Estat Espanya
Autonomia País Valencià
Província Província de València
Comarca Plana d'Utiel
Municipis 1
Població
Total 690 (2016)
• Densitat 13,8 hab/km²
Gentilici Fuenterroblenc, fuenterroblenca
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 50 km²
Altitud 830 m
Limita amb
Partit judicial Requena
Història
Festa major Segona quinzena d'agost
Patró Verge de les Caneles
Organització i govern
• Alcaldessa María Estefanía Berlanga García
Economia
Pressupost 1.215.503 (2008)
Indicatius
Codi postal 46314
Codi INE 46129
Codi ARGOS 46129
Altres dades

Web www.fuenterrobles.es
Modifica dades a Wikidata

Fuenterrobles és un municipi valencià que es troba a la comarca de la Plana d'Utiel.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat al nord-oest de la comarca. El terme municipal de Fuenterrobles té una superfície de 49,50 Km². El terme està format principalment per dos valls o canals que tenen el seu origen en els plans de Camporrobles. Pel sector meridional, la séquia Madre travessa el terme d'oest a est.

Pel sector est del terme s'alça la serra de Bicuerca, amb altures superiors als mil metres, destacant els vèrtexs geodèsics del Cerro Pelado (986 m.), Talaia del Sabinar (923 m.) i Bicuerca (1.116 m.).

Limita amb Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Utiel, Venta del Moro i Villargordo del Cabriol.

Història[modifica | modifica el codi]

L'origen de la vila es remunta a l'Edat del Bronze (segles III i II aC), com ho demostren els jaciments ibers, amb deixalles de ceràmica, trobats a la cova dels Arendes del Cid. Igualment s'hi trobaren restes de ceràmica romana. Fou municipi pertanyent a la província de Conca fins al 1851, any en què es va produir la delimitació de les províncies espanyoles, i en què passà a formar part de la de València, juntament amb tota la comarca, tal com aquesta ho havia sol·licitat al Govern.

Demografia[modifica | modifica el codi]

La seua població, igual que a la resta de municipis de l'interior, ha sofert, al llarg del present segle, un significatiu retrocés, amb emigració de població jove cap a les comarques costaneres i els focus industrials de València i la Plana de Castelló.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2007 2016
798 739 731 711 719 728 706 737 734 731 690

Economia[modifica | modifica el codi]

Basada tradicionalment en l'agricultura. La major part dels cultius són de secà: blat, ordi, civada, olivera i vinya. Les hectàrees de terres regades amb aigua de pous i deus tenen com cultius les hortalisses.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Eloy Chaves Alcalá PCE-PCPV 19/04/1979 --
1983 - 1987 Gregorio Pérez Moya PCE-PCPV 28/05/1983 --
1987 - 1991 Luis Pérez Latorre AP 30/06/1987 --
1991 - 1995 Héctor Monteagudo Viana PSPV 15/06/1991 --
1995 - 1999 Héctor Monteagudo Viana PSPV 17/06/1995 --
1999 - 2003 Héctor Monteagudo Viana PSPV 03/07/1999 --
2003 - 2007 Héctor Monteagudo Viana PSPV 14/06/2003 --
2007 - 2011 Estefanía Berlanga García EUPV 16/06/2007 --
2011 - 2015 Estefanía Berlanga García EUPV 11/06/2011 --
Des de 2015 Estefanía Berlanga García EUPV 13/06/2015 --

Monuments[modifica | modifica el codi]

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

  • La Candelaria. El 2 de febrer se celebren les festes en honor de la patrona del poble, la Verge de les Caneles. L'acte més destacat és la processó de la Coca. Aquesta coca és una ofrena a la Verge i consta de dues parts. La coca pròpiament aquesta i els pins. La coca, de forma circular, està realitzada a força de torró elaborat amb ametlla, rovell d'ou i sucre. A més es dibuixen sobre ella adorns amb bombons, anisets confits, etc. A la coca li acompanyen els pins, realitzats també a força de torró, però de pinyó en lloc d'ametlla. Els pins, de forma cònica es col·loquen sobre unes varetes metàl·liques al voltant de la coca, la qual és repartida entre els veïns que prèviament han abonat la seva porció. Cada any, la coca és realitzada en una casa distinta del poble.
  • Los Mayos. La nit del 30 d'abril, totes les noies solteres del poble són rondades pels quintos. El cant únic davant cada finestra és "el mayo", espècie de declaració amorosa que té una finalitat especial en les parelles que es troben en fase de "prefesteig", car encara que es canta a totes les dones solteres, en el cas de les nenes té un paper merament simbòlic i ritual, així com en el cas de les noies amb nuvi.
  • Romiatge a la Cova Santa. La Verge de la Cova és per a Fuenterrobles la protectora de la collita. El seu romiatge congrega a un bon nombre de veïns el segon diumenge de maig, que peregrinen fins a aquesta cova, situada a 15 km del poble en un dels barrancs del riu Cabriol, una zona de difícil accés, el que fa que l'entorn no estigui danyat. El romiatge es divideix en dues parts, una religiosa, en la qual se celebra una missa en l'exterior de la cova i una més lúdica consistent en un esmorzar de tots els veïns que dóna pas a la música i els balls populars.
  • Dia del meló. El dia de la Verge d'Agost, el 15 d'agost té lloc aquesta celebració, en la qual els Fuenterroblencs organitzen una sortida als afores del poble per a realitzar un dinar al camp.
  • Festes Patronals. Durant la segona quinzena d'agost tenen lloc les festes més importants del poble, en honor a Santiago Apòstol i als "Santillos" de la Pedra.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fuenterrobles Modifica l'enllaç a Wikidata