Fulminat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Fórmula (química) estructural de l'ió fulminat

Els fulminats són composts químics que inclouen un ió fulminat. Aquest ió fulminat, el CNO, és un ió pseudohalogen, que actua com un halogen amb la seva càrrega i reactivitat. Per raó de la inestabilitat d'aquest ió, les sals fulminat són sensibles a la fricció explosiva. El més conegut és el fulminat de mercuri, que s'ha utilitzat com a explosiu primari en els detonadors. Els fulminats poden formar-se a partir de metalls, com la plata o el mercuri, dissolts en àcid nítric fent-los reaccionar amb etanol. La raó de la seva inestabilitat, és en gran part deguda a la presència de la feble unió nitrogen-oxigen. El nitrogen té una gran facilitat en formar un enllaç covalent amb un altre àtom de nitrogen, formant així nitrogen gasós.

Notes històriques[modifica]

Els fulminats van ser descoberts per Edward Charles Howard el 1800.[1][2][3] El seu ús com fulminat per a la pólvora emprada en les armes de foc va ser demostrat per primera vegada per un clergue escocès, A. J. Forsyth, a qui se li va concedir la patent el 1807.[4] Josuah Shaw va fer la transició al seu ús en encapsulats metàl·lics, per formar una càpsula fulminant, però no va patentar el seu invent fins al 1822.

En la dècada de 1820, el químic orgànic Justus Liebig va descobrir el fulminat de plata (Ag-CNO) i Friedrich Wöhler va descobrir el cianat de plata (Ag-OCN). El fet que aquestes substàncies tenen la mateixa composició química va donar lloc a una forta disputa que no es va resoldre fins que a Jöns Jakob Berzelius se li va ocórrer el concepte dels isòmers.[5]

Compostos[modifica]

Referències[modifica]

  1. Edward Howard «On a New Fulminating Mercury». Philosophical Transactions of the Royal Society of London, 90, 1, 1800, pàg. 204–238. DOI: 10.1098/rstl.1800.0012.
  2. F. Kurzer «The Life and Work of Edward Charles Howard». Annals of Science, 56, 1999, pàg. 113–141. DOI: 10.1080/000337999296445.
  3. «Edward Charles Howard (1774-1816), Scientist and sugar refiner». National Portrait Gallery, 05-01-2005. [Consulta: 30 agost 2006].
  4. «Rifled Breach Loader». Globalsecurity.org.
  5. Greenberg, Arthur. A Chemical History Tour. John Wiley & Sons, 2000, p. 198–203. ISBN 0-471-35408-2.