Fumària

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Fumàries
Fumaria officinalis
Fumaria officinalis

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Ranunculales
Família: Fumariaceae
Gènere: Fumaria
Espècies

Veure el text.

Les fumàries (Fumaria) són un gènere de plantes herbàcies anual de la família de les fumariàcies, de la qual són el gènere tipus, nadiues de les zones temperades de Europa i Àsia. Se la classifica de vegades al costat de Corydalis, amb la qual està estretament emparentada.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Aspecte[modifica | modifica el codi]

La fumària és una herba anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d'alçada. És una dicotiledònia i té l'arrel axonomorfa.

Fulles[modifica | modifica el codi]

  • Disposició: alternes.
  • Forma: allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats.
  • Marge: fi.
  • Color: verd fosc.
  • Textura: suau.
  • Mides: de 2-3 mm d'amplada i 3-4 cm de longitud.

Flors[modifica | modifica el codi]

A començaments de primavera, forma inflorescències en branques terminals d'una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada un. Les petites flors s'agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i són tubulars. Creixen en branques subsèssils o curtament pedunculades. Tenen el calze format per dos sèpals petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corol·la està composta per quatre pètals lliures, allargats, entre els quals el superior està perllongat en un esperó ample, en el que es troba el nectari. L'androceu és diadelf, amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un d'ells està dividit en tres antenes. L'antena central té dues teques i les laterals una. El gineceu mostra dos carpels, amb l'ovari súper.

Fruit[modifica | modifica el codi]

El fruit, que és globular i rugós quan se seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d'apis truncat o emarginat (quasi més ample que llarg: 2-2,25 x 3 mm). Per tant, les llavors són molt petites.

Època de floració: Al començament de la primavera.

Hàbitat: Voreres de camps i camins.

Usos: Presenta usos medicinals.

Espècies[modifica | modifica el codi]

Als Països Catalans les següents espècies són autòctones:[1]Fumaria macrosepala, F.bicolor, F.bastadii, F. calcarata, F. capreolata, F. flabellata, F. reuteri, F. agraria, F. gaillardoti, F. parviflora, F. vaillanti, F. densiflora, F. officinalis i F.mirabilis.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fumària
  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1980