Fumària

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaFumària
Fumaria
Fumaria spec.JPG
Fumaria officinalis
Planta
Tipus de fruit Núcula
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Ranunculales
Família Papaveraceae
Subfamília Fumarioideae
Gènere Fumaria
Linnaeus, 1753
Modifica dades a Wikidata

Les fumàries (Fumaria) són un gènere de plantes herbàcies anual de la família de les fumariàcies, de la qual són el gènere tipus, nadiues de les zones temperades d'Europa i Àsia. Se la classifica de vegades al costat de Corydalis, amb la qual està estretament emparentada.

Característiques[modifica]

Aspecte[modifica]

La fumària és una herba anual, glabra, de tall erecte i ben ramificat, que pot arribar a fer de 30 a 60 cm d'alçada. És una dicotiledònia i té l'arrel axonomorfa.

Fulles[modifica]

  • Disposició: alternes.
  • Forma: allargada i a la vegada tallats en segments lanceolats.
  • Marge: fi.
  • Color: verd fosc.
  • Textura: suau.
  • Mides: de 2-3 mm d'amplada i 3-4 cm de longitud.

Flors[modifica]

A començaments de primavera, forma inflorescències en branques terminals d'una dotzena de flors zigomorfes, de fins a 9 mm de longitud cada un. Les petites flors s'agrupen en espigues vermelles, roses o blanques i són tubulars. Creixen en branques subsèssils o curtament pedunculades. Tenen el calze format per dos sèpals petits, de color blanc, ovalats i amb el marge dentat. La corol·la està composta per quatre pètals lliures, allargats, entre els quals el superior està perllongat en un esperó ample, en el que es troba el nectari. L'androceu és diadelf, amb 6 estams fusionats en dos grups, que cada un d'ells està dividit en tres antenes. L'antena central té dues teques i les laterals una. El gineceu mostra dos carpels, amb l'ovari súper.

Fruit[modifica]

El fruit, que és globular i rugós quan se seca, fructifica en un petit aqueni suborbicular, d'apis truncat o emarginat (quasi més ample que llarg: 2-2,25 x 3 mm). Per tant, les llavors són molt petites.

Època de floració: Al començament de la primavera.

Hàbitat: Voreres de camps i camins.

Usos: Presenta usos medicinals.

Espècies[modifica]

Als Països Catalans les següents espècies són autòctones:[1]Fumaria macrosepala, F.bicolor, F.bastadii, F. calcarata, F. capreolata, F. flabellata, F. reuteri, F. agraria, F. gaillardoti, F. parviflora, F. vaillanti, F. densiflora, F. officinalis i F.mirabilis.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fumària Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Bolòs i Vigo Flora dels Països Catalans Barcelona 1980