Fum, Fum, Fum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Fum, Fum Fum és una nadala tradicional catalana. Joan Amades creu que té els seus orígens en els segles XVI o XVII.[1]

El significat de la paraula "fum" en la nadala és incert. Podria referir-se literalment al fum del foc al voltant del qual la gent es reuneix per a parlar i cantar durant el fred mes de desembre, o bé podria ser la imitació del so d'un timbal o de l'acord d'una guitarra.

Lletra[modifica | modifica el codi]

Versió Original de Joan Amades Versió Mallorquina Versió de Catalunya
A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

Ha nascut un minyonet

ros i blanquet, ros i blanquet;

Fill de la Verge Maria,

n'és nat en una establia.

Fum, fum, fum.

Allí dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

menjant ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Allà dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

mengen ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Allí dalt de la muntanya

fum, fum, fum (bis)

Si n'hi ha dos pastorets

abrigadets, abrigadets;

amb la pell i la samarra,

mengen ous i botifarra.

Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja en respon el majoral

el gran tabal, el gran tabal;

jo en faré deu mil camades

amb un salt totes plegades.

Fum, fum, fum.

Qui dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja respon el majoral

amb gran cabal, amb gran cabal;

jo en faré deu mil camades

d'un sol bot totes plegades.

Fum, fum, fum.

Qui en dirà més gran mentida?

Fum, fum, fum (bis)

Ja respon el majoral

amb gran cabal, amb gran cabal;

jo en faré deu mil camades

amb un salt totes plegades.

Fum, fum, fum.

A vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

n'és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

quan n'eixirem de matines,

farem bones escudines.

Fum, fum, fum.

El vint-i-cinc de desembre

fum, fum, fum (bis)

és el dia de Nadal,

molt principal, molt principal,

en sortir de ses matines,

menjarem coquetes fines.

Fum, fum, fum.

Déu nos do unes Santes Festes,

Fum, fum, fum (bis)

Faci fred, faci calor,

serà el millor, serà el millor,

de Jesús fent gran memòria,

perquè ens vulgui dalt la Glòria,

Fum, fum, fum.

Déu vos do unes santes festes

fum, fum, fum (bis)

amb temps de fred i calor,

i molt millor, i molt millor

fent-ne de Jesús memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria.

Fum, fum, fum.

Déu vos do unes santes festes

fum, fum, fum (bis)

faci fred, faci calor,

serà el millor, serà el millor

de Jesús farem memòria

perquè ens vulgui dalt la glòria.

Fum, fum, fum.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Amades, Joan. Les cent millors cançons de Nadal. Barcelona: Edicions 62, 2009. ISBN 9788499300139. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Vegeu texts en català sobre Fum, Fum, Fum a Viquitexts, la biblioteca lliure.