Fundació Ernest Morató
 Can Rosés, actual seu de les oficines de la Fundació Ernest Morató  | |
| Epònim | Ernest Morató Vigorós |
|---|---|
| Dades | |
| Tipus | fundació organització |
| Camp de treball | havanera |
| Forma jurídica | fundació |
| Història | |
| Creació | 23 desembre 1994 |
| Localització dels arxius | |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Seu | |
| Presidència | Enric Frigola i Viñas |
Localització geogràfica  | |
La Fundació Ernest Morató és una fundació privada constituïda el 23 de desembre de 1994[1] amb l'objectiu d'impulsar la investigació de les havaneres en tota la seva extensió i documentar la seva història des dels seus orígens.[2] Porta el nom d'Ernest Morató Vigorós, figura clau de la recuperació de l'havanera a Catalunya a la segona meitat del segle xx.
Compta amb un fons documental de 400 fotografies d'actuacions de diferents grups, 800 articles de premsa, 650 cartells i programes, 250 publicacions sobre l'havanera, 1500 partitures i documents i 5850 peces musicals enregistrades.[3] Entre les activitats que ha impulsat o col·laborat destaquen projectes discogràfics, la reedició de llibre exhaurits, la participació en conferències i congressos, exposicions i treballs de camp arreu de la península Ibèrica.[4] El fons documental d'aquesta fundació es conserva a l'Arxiu Municipal de Palafrugell.[5]
Guardons 2x4... A ritme d'havanera[modifica]
El 2007 la Fundació Ernest Morató va crear els guardons 2x4... A ritme d'havanera amb el propòsit de reconèixer la tasca que han desenvolupat diferents persones i entitats en favor de l'havanera.[6] Els guardonats han estat:
- 2020: Núria Berengueras i Costa, i Grup empresarial Bardinet i Rom Pujol.[1]
- 2012: Ferran Mascarell[7]
- 2011: Càstor Pérez (pòstumament), Ràdio Hospitalet de l'Infant i Josep Bastons.[8]
- 2010: Xavier Febrés, el Grup Alba i Miquel Armengol Arnan[9]
- 2009: Josep Vergonyós, Lucrecia i TV3[10]
- 2008: Antònia Vilàs, Nina, Onda Rambla i Ramon Codina (pòstumament).[11]
- 2007: Ràdio 4 i Joan Albert Argerich, i Marina Rossell[6]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Poch, Lluís «La Fundació Ernest Morató compleix 25 anys». Revista de Palafrugell, núm. 317, març 2020, pp. 14-15.
- ↑ «Desè aniversari de la Fundació Ernest Morató». VilaWeb, 27-01-2006. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «La Fundació Ernest Morató digitaliza 4.500 partituras de habaneras» (en castellà). Europa Press/La Vanguardia, 08-09-2011 [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ DDAA 2005: p. 107
- ↑ «Fons documentals de l'Arxiu Municipal de Palafrugell». Ajuntament de Palafrugell. Arxivat de l'original el 2014-08-08. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ 6,0 6,1 «La Fundació Ernest Morató convoca els premis 2x4... A ritme d'havanera». Diari de Girona, 27-06-2007. Arxivat de l'original el 2013-06-28 [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Mascarell: "La pujada de l'IVA és desmesurada, desproporcionada i causarà un greuge comparatiu"». Ara, 15-07-2012 [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «La gran festa de les havaneres a Calella de Palafrugell». Institut de Mitjans de Comunicació Pública de Palafrugell, 04-07-2011. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Xavier Febrés, el Grup Alba i Miquel Armengol Arnan reben els premis 2 x 4». El Punt, 04-07-2010 [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «Calella s'omple de gent un cop més per seguir la cantada d'havaneres». El Punt Avui, 05-07-2009. [Consulta: 5 agost 2014].
- ↑ «La Fundació Ernest Morató convoca la segona edició dels premis “A ritme de 2X4”». VilaWeb, 30-06-2008. [Consulta: 5 agost 2014].
Bibliografia[modifica]
- Fundació Ernest Morató. Memòria (1994 – 2005).