Fundació Joan Brossa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióFundació Joan Brossa
Epònim Joan Brossa i Cuervo
Dades base
Tipus entitat fundació
Modifica dades a Wikidata

La Fundació Joan Brossa és una fundació constituïda el 1999 per salvaguardar el fons i la memòria de Joan Brossa i Cuervo, exhibir i "difondre el seu missatge a un ampli nombre de lectors i espectadors".[1] Actualment el president n'és el compositor Josep Maria Mestres Quadreny i la directora la professora universitària Glòria Bordons de Porrata-Doria.

Objectius[modifica | modifica el codi]

Els objectius de la Fundació són "l'organització i classificació de l'obra de Joan Brossa, així com el foment d'accions destinades a un major coneixement i difusió de la cultura catalana i la concessió de premis, beques i ajuts a la investigació i formació", tal com va deixar escrit Joan Brossa en el seu testament, on delegava en Pepa Llopis, la seva companya, la capacitat per endegar-la.[2] L'entitat també treballa per tal de promoure l'espertir transformador i creatiu del poeta.

Història[modifica | modifica el codi]

Al llarg de la seva vida, Brossa va aplegar una quantitat ingent i molt variada de materials. Són cèlebres les fotos del seu primer estudi al carrer de Balmes, que mostren els munts de papers que emmagatzemava al terra de totes les estances. Va ser aquesta acumulació, que ell considera un "desordre controlat", la que el va impulsar a llogar, el 1987, un segon estudi en què va continuar-hi conservant documentació diversa fins a la seva mort.[3]

Per salvaguardar aquest llegat documental, al cap d'un any de la mort del poeta es va constituir la Fundació Joan Brossa, que va assumir la custòdia i catalogació de tot aquest material. La Fundació es va constituir com a tal el 20 d'octubre de 1999 al carrer Roger de Llúria, núm. 116 de Barcelona. Després del seu trasllat a La Seca Espai Brossa, la fundació es troba actualment al Centre d'Estudis i Documentació MACBA, a la Plaça dels Àngels núm. 8, primera planta.

Fidel als seus objectius, la Fundació promou tota mena d'activitats destinades a l'estudi i a la divulgació de tots els gèneres que va cultivar el poeta Joan Brossa, amb èmfasi en el seu caràcter interdisciplinari i en el rigor de la seva obra, allunyant-lo de la trivialització o de la visió parcial a les que sovint ha estat sotmesa. A aquest respecte en promou la recerca -especialment l'acadèmica- i l'edició, la reedició, la traducció, la representació i l'exhibició, amb activitats d'abast internacional.

L'entitat compta d'un servei pedagògic molt actiu destinat a tota mena de públics, especialment de les noves generacions, i ofereix assessorament als estudiosos de tot el món que volen apropar-se a la figura del poeta des dels àmbits culturals i artístics més diversos.

De 2005 a 2010 disposà d'un espai expositiu al carrer Provença núm. 318 de Barcelona que hagué de ser tancat per causes econòmiques. Actualment no hi ha una exposició de referència sobre l'obra del poeta. Per això, la Fundació col·labora amb diverses entitats amb la voluntat de treballar en projectes conjunts que permetin donar a conèixer l'esperit calidoscòpic de la poesia brossiana. La Filmoteca de Catalunya, la Fundació Joan Miró o la Fundació Antoni Tàpies són algunes de les entitats amb les quals s'han treballat.

La Fundació Joan Brossa és la titular de tots els drets d'autor i de copyright de l'obra del poeta, tant l'escrita com la plàstica.

Trasllat del fons al MACBA[modifica | modifica el codi]

El gener de 2012 tant la biblioteca com l'arxiu personal de Joan Brossa i la seva col·lecció d'art (entre la que hi havia obres seves, però també obres d'altres artistes com Joan Miró o Antoni Tàpies) van passar a la custòdia del Centre d'Estudis i Documentació MACBA, arran d'un acord de comodat a 25 anys firmat entre la Fundació Joan Brossa, l'Ajuntament de Barcelona (que a la mort del poeta havia heretat el contingut d'un dels seus estudis) i el mateix MACBA.

Fons Joan Brossa[modifica | modifica el codi]

Arxiu[modifica | modifica el codi]

Es calcula que l'arxiu personal de Brossa consta aproximadament de 52.000 documents. Es tracta d'un arxiu d'una extensa i complexa varietat de materials, entre els quals s'inclouen els manuscrits de la seva obra artística i literària (esborranys i versions definitives), documents produïts durant la preparació d'edicions (llistes, sumaris, textos, proves d'impremta, galerades, etc.), facsímils, traducció d'obres literàries, correspondència, una col·lecció de fullets, invitacions, cartells, articles i retalls de premsa, documents de la seva participació política i social (adhesió a manifestos, campanyes, associacions, etc.), i una col·lecció de fotografies. L'arxiu també inclou documentació administrativa (factures, rebuts i comptes).

Biblioteca personal[modifica | modifica el codi]

La biblioteca personal de Joan Brossa, per altra banda, està formada per uns sis mil llibres i molts altres números de revistes que configuren un fons ric en obres literàries, catàlegs d'exposició i assajos sobre teatre, màgia, cine i altres expressions artístiques que li interessaven. S'hi inclouen també les publicacions de textos del mateix Brossa, així com els estudis d'altres autors sobre la seva obra. La biblioteca va ser catalogada per la Universitat de Barcelona gràcies al suport de la Fundació Vila Casas, a l'Espai Volart de la qual es podien consultar els materials abans que es traspassessin al MACBA.

Patronat[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]