Fura

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
«fura» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «fura (desambiguació)».
Infotaula taxonòmicaFura
Mustela putorius furo
Mustela putorius furo.jpg
Una fura domèstica
Mustela putorius furo on hand.jpg
Dades generals
Període de gestació 42 dies
Període
  • Recent
  • (sense comptar la varietat salvatge)
Estat
Domesticat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Carnivora
Família Mustelidae
Gènere Mustela
Espècie Mustela putorius
Subespècie Mustela putorius furo
Linnaeus, 1758
Modifica dades a Wikidata

Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram,[1] i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.[2][3][4]

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els començaren a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

Anatomia[modifica]

Aparell musculo-esquelètic[modifica]

  • És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...)
  • Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
  • Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
  • Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiu[modifica]

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

  • Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
    • Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
    • Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
    • Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
  • Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24h)
  • Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
  • Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascular[modifica]

Del cor (que se situa entre la 6a i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.

Aparell respiratori[modifica]

El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinari[modifica]

Les característiques més rellevants són:

  • La bufeta de l'orina és molt petita (10mL)
  • Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
  • Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
  • Les fures arriben a la maduresa sexual a 6 mesos
  • Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).

Referències[modifica]