Fura

Fura (Recent (sense comptar la varietat salvatge))
Una fura domèstica
Accediu al Portal:Mamífers
Estat de conservació
Estat: Domesticat
Classificació científica
Regne: Animalia Fílum: Chordata Classe: Mammalia Ordre: Carnivora Família: Mustelidae Gènere: Mustela Espècie: M. putorius Subespècie: M. p. furo
Nom trinomial
Mustela putorius furo Linnaeus, 1758

Les fures o furons (Mustela putorius furo) són mamífers carnívors de la varietat domèstica del turó comú. Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana d'aproximadament cinquanta centímetres (incloent-hi una cua d'uns tretze centímetres), pesen vora un quilogram, i tenen una longevitat natural d'entre set i deu anys.

Són uns mustèlids que foren domesticats pels egipcis cap al 3000 aC, però no van entrar a Europa com a animal de caça fins al 900 dC. Més tard pels volts del 1700 als EUA, els van començar a utilitzar per a exterminar rosegadors.

La fura domesticada que coneixem actualment, prové de l'espècie europea Mustela putorius furo.

Anatomia

Aparell musculo-esquelètic

• És un animal tubular capaç de doblegar-se 180° (fet que li permet desplaçar-se per caus, llodrigueres...)
• Té una estructura toràcica molt llarga (15-16 costelles, fins darrere del cor, que es troba entre la 6 i la 8)
• Té un os penià en forma de J, que tot sovint es fractura i pot produir seccions de la uretra peniana.
• Té 5 dits a cada extremitat i cada dit té una ungla no retràctil.

Aparell digestiu

Les característiques de l'aparell digestiu de les fures, són les següents:

• Cavitat oral: les fures tenen una cavitat oral molt característica:
  • Tenen 3 incisives + 3 premolars + 1 molar a dalt i 2 a baix.
  • Tenen dents de llet o dents decídues que surten al cap de 25 dies d'edat i les dents permanents que surten cap al dia 70.
  • Tenen 5 parells de glàndules salivals en lloc de 4 (paròtide, zigomàtica, molar, sublingual i mandibular)
• Estómac: el seu estómac és molt expansible (pot acumular una gran quantitat d'aliments) i té un càrdies poc muscular que li permet vomitar (abans de l'anestèsia li cal aplicar un dejuni de 24h)
• Intestí prim: és molt curt i això fa que el seu temps de trànsit sigui només de 3-4 hores
• Intestí gros: no té cec

Aparell cardiovascular

Del cor (que se situa entre la 6a i la 8ª costella), en surt l'arc aòrtic, del qual en deriva cranialment una única artèria braqueocefàlica (així quan es doblega no s'oclueix mai) que a nivell del coll es divideix en 2 artèries caròtides.

Aparell respiratori

El pulmó esquerre té 2 lòbuls (cranial i caudal) i el pulmó dret en té 4 (cranial, caudal, medial i accessori)

Aparell genitourinari

Les característiques més rellevants són:

• La bufeta de l'orina és molt petita (10mL)
• Al ser un carnívor estricte té un pH urinari molt àcid (si li donem elements vegetals basificarem el pH i augmentarà el risc d'infeccions urinàries)
• Els mascles tenen os penià i la pròstata localitzada a la base de la bufeta urinària
• Les fures arriben a la maduresa sexual a 6 mesos
• Les femelles són polièstriques estacionals (primavera-estiu), amb ovulació induïda, una gestació de 40 dies amb una mitjana de 8 cries altricials per part (a Catalunya, les darreres fures neixen a final de juliol).