Furosemida

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de fàrmacFurosemida
Furosemid.svg
Malaltia objecte insuficiència renal crònica, hipertensió arterial, edema pulmonar, malaltia hepàtica, síndrome nefròtica, anasarca Tradueix, insuficiència cardíaca congestiva, cirrosi hepàtica, Anúria i cardiopatia
Dades clíniques
Risc per l'embaràs categoria C per a l'embaràs a Austràlia i categoria C per a l'embaràs als EUA
Codi ATC C03CA01
Dades químiques i físiques
Fórmula C₁₂H₁₁ClN₂O₅S
Massa molecular 330,008 uma
Identificadors
Número CAS 54-31-9
PubChem (SID) 3440
IUPHAR/BPS 4839
DrugBank 00695
ChemSpider 3322
UNII 7LXU5N7ZO5
KEGG C07017
ChEBI 47426
ChEMBL CHEMBL35
PDB ligand ID FUN
AEPQ 100.000.185
Modifica les dades a Wikidata
Furosemide

La furosemida és un diürètic de nansa que s'utilitza en el tractament de la insuficiència cardíaca congestiva, hipertensió arterial i edemes.[1]

Mecanisme d'acció[modifica]

La furosemida, com els altres diürètics de nansa, actuen interferint en el mecanisme d'intercanvi d'ions de sodi, potassi i clor a la nansa de Henle.

Indicacions[modifica]

La furosemida és un fàrmac que està indicat en les patologies següents: edema associat a Insuficiència cardíaca congestiva, edema associat a insuficiència renal crònica, edema associat a insuficiència hepàtica, hipertensió arterial i tractament en hipercalcèmia i hiperpotassèmia.[2]

Contraindicacions[modifica]

En certes patologies o situacions clíniques la furosemida no es pot utilitzar. Algunes d'aquestes situacions són: hipersensibilitat a la furosemida o sulfonamides, hipovolèmia o deshidratació, hipopotassèmia o hiponatrèmia severa, estats precomatosos o comatós associat a encefalopatia hepàtica, lactància, entre altres[3]

Efectes secundaris[modifica]

La furosemida té tota una sèrie d'efectes secundaris que cal conèixer per prevenir-los. Els seus efectes secundaris són: debilitat, mareig, confusió, cefalees, vòmits/nàusees i visió borrosa[4]

Hi ha altres efectes secundaris més greus que cal tenir en compte i actuar de forma ràpida i eficaç davant d'ells. Aquests són: febre, pèrdua d'audició,dificultat en la deglució, pèrdua de pes severa, etc.

A escala de laboratori, la furosemida pot desencadenar diferents alteracions en paràmetres clínics com: Increment de la concentració hemàtica d'urea i creatinina, increment colesterol, triacilglicerols i àcid úric, alteracions electrolítiques: increment de l'excreció de sodi, potassi, calci, etc.[5]

Vies d'administració i posologia[modifica]

La furosemida és un fàrmac que té diverses vies d'administració. Aquest diürètic es pot administrar via oral, endovenosa i intramuscular.

Via oral[modifica]

Via oral( VO)s'administren comprimits de 40 mg que es pot incrementar fins a 80 un cop al dia. En la gent gran s'utilitzen les mateixes dosis sempre anant en compte, ja que són més sensibles a l'efecte del fàrmac.

En els nens les dosis administrades són 1 i 2 mg/kg cada 6-12 hores existint una dosi màxima de 6mg/kg/dia dividit en tres preses diàries.[6]

Via intravenosa[modifica]

L'administració intravenosa de la furosemida pot ser: directe, intermitent o continua

  • IV directe: La dosi recomanada és d'entre 20-40 mg de diürètic i el temps d'administració d'entre 1 i 2 minuts aproximadament. No cal dissoldre el fàrmac.
  • IV intermitent: S'aconsella administrar 4 mg/minut. En aquest cas, cal diluir-la en sèrum fisiològic 0,9% de 50 o 250 ml. També, es pot administrar amb sèrum glucosat 5%.
  • IV continua: La dosi màxima recomanada al dia és de 1500 mg. Cal administrar-la amb bombes de perfusió per evitar el risc d'intoxicació.[7][8]

Via intramuscular[modifica]

L'administració intramuscular (IM) s'utilitzarà quan la teràpia intravenosa no sigui efectiva o accessible. La dosi recomanada en administració IM és de 20 mg amb un temps d'administració lent.[3]

Interaccions medicamentoses[modifica]

La furosemida és un fàrmac que pot desencadenar interaccions medicamentoses si s'administrà simultàniament a altres fàrmacs.

Furosemida i Hidrat de cloral[modifica]

L'administració simultània de la furosemida i l'hidrat de cloral pot provocar l'aparició de tota una sèrie de signes i símptomes. Aquests són: diaforesi, hipertensió arterial, taquicàrdia, nàusees, etc.

Furosemida i aminoglucòsids i altres ototòxics[modifica]

Cal anar amb compte, ja que la furosemida pot incrementar l'ototoxicitat dels fàrmacs.

Altres fàrmacs[modifica]

Hi ha altres fàrmacs que es poden administrar de forma simultània amb la furosemida però cal estar altera per detectar l'aparició de símptomes relacionats amb la interacció entre els dos fàrmacs. Els fàrmacs que cal vigilar són: risperidona, liti, antihipertensius, fàrmacs nefrotòxics, antidiabètics, cefalosporines, etc.[9]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Furosemida Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Furosemide» (en anglès). MedlinePlus, 09-01-2010. [Consulta: 11 novembre 2014].
  2. «Furosemida» (en castellà). Vademecum. [Consulta: 11 novembre 2014].
  3. 3,0 3,1 «Fuorsemide» (en anglès). medicines, 14-02-2013. [Consulta: 17 novembre 2014].
  4. «Furosemide» (en anglès). medicinehealth. [Consulta: 17 novembre 2014].
  5. «Furosemida» (en castellà). Onmeda. [Consulta: 11 novembre 2014].
  6. «Furosemida» (en castellà). Vademecum iqb. [Consulta: 17 novembre 2014].
  7. «Seguirl» (en castellà). Salud Madrid. [Consulta: 17 novembre 2014].
  8. «Guía enfermera de administració intravenosa de fármacos». Revista científica de la sociedad de enfermeros y enfermeras de urgencias y emergencia( SEEUE), 10, 2009, pàg. 1.
  9. «Seguirl» (en castellà). Onmeda, 2014. [Consulta: 18 novembre 2014].

Vegeu també[modifica]