Fusaiola de Valls

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'obra artísticaFusaiola de Valls
Tipus fusaiola
Lloc original Jaciment del Vilar
Material ceràmica
Modifica les dades a Wikidata

La fusaiola de Valls o tortera del Vilar és una fusaiola o tortera de ceràmica ibèrica, d'entre el segle IV aC i principis del segle II aC, que fou recollida per un particular en el transcurs d'unes obres realitzades en la zona del jaciment del Vilar (Valls). Té una inscripció en dues línies, possiblement una dedicatòria. Va ser publicada per primer cop per Mª Ester Fabra i Samuel Burguete (1986). Actualment es conserva en una col·lecció particular.

Les torteres s'inserien a l'extrem inferior dels fusos per afavorir el moviment de rotació i augmentar la tensió de les fibres amb l'objectiu d'aconseguir fils més uniformes i resistents en el procés de filar. Tant les fonts clàssiques gregues i llatines, com la iconografia present en vasos grecs i els paral·lels etnogràfics coincideixen que l'activitat de filar era exclusivament femenina.

L'objecte[modifica]

La tortera, que està partida en dos fragments, té forma bitroncocònica amb un diàmetre màxim de 4 cm i una altura de 2,6 cm.

La seva cronologia no ha pogut ser establerta amb precisió, atès que va aparèixer fora de context, tot i que els materials del jaciment delimiten un període comprès entre el segle IV aC i principis del segle II aC.

La inscripció[modifica]

La inscripció consta de dues línies, la primera consta de 22 signes i ocupa tota la circumferència del con superior, mentre que la segona consta de 6 signes just sota de la primera. Hi ha també un possible signe aïllat a l'alçada de la segona línia, però en l'extrem oposat, que s'ha interpretat com una correcció per inserció en la primera fila.

La lectura epigràfica establerta per Ferrer és:

p3i102ŕ5e1ke2ś1ta1n102a3ta1ŕ5ś1u4e1ki1a3r101s6i102n102e1ku2n102
     ḿ402         ba1i102ba1i102ba1r6

Les transcripcions publicades són les següents:

  • uśtanataŕśuekiaŕsinekunsiŕ/ libaibaŕ (Panosa i Domingo 1993, 215)
  • · iŕekeśta(ḿ)nataŕśuegiarsinekun / baibaibar (Ferrer i Jané 2008, 258)
  • ·iŕe·keśtaḿn·ataŕśu·egiar·sinekun / baibaibar (Moncunill 2017)

Interpretació[modifica]

Per Panosa i Untermann es tractaria d'una inscripció de dedicatòria. En particular per Untermann (1995, 216), la paraula ekiar/egiar admetria en els contexts on apareix una interpretació de l'estil "és obra de", "va fabricar" o "va fer", mentre que uśtanataŕ i sinekunsiŕ serien antropònims i el morf śu indicaria qui seria el receptor i qui l'autor de la dedicatòria.

Moncunill (2017) identifica keśtaḿn com a nom comú, variant de kaśtaun, que denomina l'objecte o figuradament la seva funció. També identifica dos noms propis: ataŕśu i sinekun. Per l'estructura de la frase la interpretació seria aproximadament: «aquesta fusaiola ha estat feta per Atarsu per a Sinekun».

El significat de la segona línia és desconegut. El signe ba també s'usa com a unitat I i en aquest cas seria una marca metrològica: 1i 1i 1r.

Vegeu també[modifica]

Bibliografia[modifica]