Fusta per a la construcció

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La fusta per a la construcció és la fusta que s'ha processat en bigues i taulons, una etapa en el procés de producció de fusta. La fusta s'utilitza principalment amb finalitats estructurals, però també té molts altres usos.

La fusta es pot subministrar tant en brut, com en superfície en una o més de les seves cares. A més de la fusta per pasta, la fusta en brut és la matèria primera per a la fabricació de mobles i la fabricació d'altres articles que requereixen tallar i donar forma. Està disponible en moltes espècies, incloses fustes dures i toves, com el pi blanc i el pi roig, a causa del seu baix cost.[1]

La fusta acabada es subministra en mides estàndard, principalment per a la indústria de la construcció, principalment fusta tova, d'espècies de coníferes, com ara pi, avet i avet (col·lectivament avet-pi-avet), cedre i cicuta, però també alguna fusta dura, per a alta qualitat. paviments. Es fa més comunament amb fusta tova que no pas dura, i el 80% de la fusta prové de fusta tova.[2]

Tallat i assecat de la fusta[modifica]

Tronc de fusta sent tallada en una serradora

Un cop tallat el tronc, es du a la serradora, on es procedeix al serrat del tronc amb elements lineals o superficials. Com els troncs no son totalment homogenis, es poden tallar en diferents elements, per garantir el correcte funcionament de les peces i controlar la seva deformabilitat. Un cop tallada s'ha de realitzar el correcte assecatge.[3]

Assecatge natural[modifica]

L'assecatge natural, és un procediment tradicional pel què es col·loquen els elements de fusta en piles separades entre elles i del sòl i protegides de la pluja, amb separadors entre ells perquè corri l'aire i afavorir-ne el procés. És un sistema molt lent d'assecatge deixant de ser rendible amb una producció dinàmica de serradora.[4]

Assecatge per per immersió[modifica]

L'assecatge artificial per immersió consisteix en retirar la saba del tronc per generar un procés més ràpid d'assecatge.[4]

Assecatge al buit[modifica]

L'Assecatge artificial al buit es du a terme col·locant la fusta en unes màquines on se li aplica el buit. Aquest procediment limita els gradients d'humitat entre exterior i interior de la peça, elimina el risc de fissures, enfonsament o alteració de color, i es fa en una maquinària de fàcil utilització i manteniment.[4][4]

Assecatge per vaporització[modifica]

L'assecatge per vaporització consisteix en sotmetre les fustes un primera etapa amb vapor a 80-100ºC, i una segona amb vapor de quitrà per impermeabilitzar-lo, així s'aconsegueixen uns assecatges d'alta qualitat fent que la fusta perdi fins al 25% del seu pes en aigua.[4]

Assecatge per bomba de calor[modifica]

L'assecatge per bomba de calor és un procediment mixt d'assecatges naturals i artificials, amb un primer assecatge natural fins aconseguir eliminar el 20-25% de la humitat i seguir amb una bomba de calor en un circuit tancat d'aire, sense aportació d'aire exterior per augmentar l'assecat de la peça.[4]

Treball de la fusta[modifica]

Des de l'arbre acabat de tallar fins a la peça final, fora d'alguns casos senzills, hi ha moltes operacions realitzades per artesans o professionals. Un cop l'arbre està serrat en peces diverses, la fabricació de conjunts acabats implica la fabricació prèvia de peces soltes (la pota d'una cadira, el batedor d'un violí, el diapasó d'una guitarra, el raig d'una roda de carro, la doga d'una bóta,...). Cada peça separada pot exigir serrar, regruixar, ribotar, foradar, fresar, fregar, polir, fer traus quadrats, i fer encaixos diversos. Per al muntatge de conjunts cal encolar, unir amb clavilles de fusta, unir amb claus, unir amb cargols, unir amb peces especials. Els treballs d'acabat inclouen l'envernissat i pintat.

Fustes resistents[modifica]

Les fustes resistents es defineixen a partir de tres mètodes de classificació diferents, la classificació visual, la classificació mecànica i la classificació acústica.

La classificació visual és el mètode més utilitzat de tots i consisteix en classificar els elements segons unes classes de qualitats visuals, a partir de la limitació la quantitat de nusos, desviacions de fibra, esquerdes, anells de creixement, bosses de resina. Els sistemes automatitzats escanegen les peces per determinar els defectes superficials, un procediment molt mes ràpid el procés tradicional.

El mòdul d'elasticitat defineix la classe resistent mecànica de l'element. En la industria es realitzen assajos mecànics no destructius.

La classificació acústica determina el mòdul de elasticitat dinàmic de la fusta, que s'obté registrant de l'element una freqüència pròpia de vibració i aplicant un càlcul amb la seva densitat.

Corbament de peces rectes o planes de fusta[modifica]

Arjau o canya de timó. En aquest cas es tracta d'una peça de fusta corbada, probablement construïda per deformació d'una peça de fusta recta.

Hi ha peces de fusta que, aïllades o integrades en un conjunt, cal que tinguin una forma corbada. Aquestes peces corbades es poden fer a partir de peces rectes sotmetent-les a una operació de corbament permanent. El sistema de tallar la part sobrera d'una peça massissa i més gran és molt laboriós i talla la fibra longitudinal de la fusta.

Bàsicament hi ha tres procediments per a corbar fusta de forma permanent: escalfant la peça “en sec” (amb la peça seca de debò o prèviament remullada), escalfant la peça en una cambra o estuba de vapor o en fred per mitjans químics (tractament amb amoníac, tractament amb àlcalis).

Fusta laminada encreuada[modifica]

Article principal: Fusta laminada encreuada

La fusta laminada encreuada (FLX) és un tauler estructural de fusta format per capes de posts o de taulons de fusta massissa disposades en un mateix sentit, que posteriorment se superposen i s'encolen de manera perpendicular a un altre capa de posts.[5] Fins fa poc la fusta laminada encreuada era feta principalment amb fusta i adhesius derivats del petroli, ara es desenvolupen nous adhesius naturals amb menor impacte ambiental per fer-ne un material de construcció encara més sostenible.[6]

Fusta laminada encolada[modifica]

Article principal: Fusta laminada encolada
Arcs de fusta de l'estadi de Richmond a la Colúmbia Britànica (Canadà)

La fusta laminada encolada (FLE), utilitzada per fer bigues estructurals mitjançant l'encolatge d'un cert nombre de làmines de fusta massisa, disposades sempre paral·leles i segons la direcció principal de l'element.[7] És capaç de superar les limitacions dimensionals i resitents de la fusta serrada.[8] Es fa servir per a construir estructures portants d'edificis i ponts.[9] En jugar amb l'orientació de les làmines, es pot evitar l'aparició de clivelles, gemmes i altres deformacions típiques de la fusta serrada tradicional.[10] En comparació amb la fusta de construcció tradicional, te una capacitat de càrrega fins a 50% superior.[9] S'utilitza principalment fusta de picea, avet, pi roig, làrix i avet de Douglas.[9]

Contraplacat[modifica]

Article principal: Contraplacat
Primer pla d'un llistó de contraplacat

El contraplacat, que té una estructura creuada semblant a la fusta laminada encolada, però molt més prima, que no té cap funció estructural i només es fa servir per fer mobles o parquets.

Referències[modifica]

  1. «Southern Pine Cost Estimates». patscolor.com.
  2. «Hardwood vs Softwood – Difference and Comparison». Diffen.
  3. Casals Ester, Pau «DISSENY D’UN EDIFICI PER A ÚS DE MAGATZEM». Universitat Politècnica de Catalunya, 2012, pàg. 8 [Consulta: 25 novembre 2021].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 Casals Ester, Pau «DISSENY D’UN EDIFICI PER A ÚS DE MAGATZEM». Universitat Politècnica de Catalunya, 2012, pàg. 9 [Consulta: 25 novembre 2021].
  5. «Fusta laminada encreuada». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  6. Correal, Eduard. «bioadehesió». Institut Català de la Fusta (INCAFUST), 12-12-2016. [Consulta: 22 agost 2021].
  7. «Fusta per a la construcció». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
  8. Correal i Mòdol, 2013, p. 279.
  9. 9,0 9,1 9,2 «Brettschichtholz (BS-Holz) – Umwelt-Produktdeklaration nach ISO 14025 [Fusta laminada encolada (glulam) – Declaració ambiental de producte segons la norma ISO14025]» (en alemany). Studiengemeinschaft Holzleimbau e.V., 10-11-2010.
  10. Correal i Mòdol, 2013, p. 279-280.

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fusta per a la construcció