Futbol a Itàlia

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Football Italy.png El futbol és l'esport amb més seguidors a Itàlia.[1]

El Velòdrom Re Umberto, escenari del primer campionat italià (1898).
Genoa Cricket and Football Club el 1899.

El futbol italià (Campionato Italiano di calcio - Campionat italià de futbol) està organitzat en una sèrie de torneigs establerts per la Federazione Italiana Giuoco Calcio (FIGC). Els campionats són organitzats i dividits en 10 nivells, els 4 primers estan situats en el professionalisme, mentre que els altres 6 són de caràcter afeccionat. La Lega Nazionale Professionisti (Lliga nacional professional) organitza i dirigeix els dos grans campionats, la Serie A i la Serie B, mentre que Lega Italiana Calcio Professionistico (Lliga italiana de futbol professional) organitza i dirigeix la Lega Pro Prima Divisione (Lliga Pro primera divisió) i la Lega Pro Seconda Divisione (Lliga Pro segona divisió), tercer i quart nivell de professionalisme.

Els diferents campionats de caràcter afeccionat són organitzats per la Lega Nazionale Dilettanti (Lliga nacional aficionats); el més important és la Sèrie D, que és el cinquè nivell del futbol italià i la porta d'entrada al professionalisme. Cada equip s'enfronta a totes les altres formacions del seu grup de pertinença dues vegades, una en el mateix camp (partita in casa), i una altra en el terreny de l'equip contrari (partita in trasferta) amb un sistema que s'anomena Girone all'Italiana (La Piscina Italiana), o sigui tots contra tots. S'assignen tres punts a l'equip que guanya un partit, un punt per a cada equip en cas d'empat i zero punts a l'equip perdedor.

La classificació final és establerta en funció dels criteris següents, ordenats per ordre d'importància:

  • Punts guanyats en general
  • Punts guanyats en enfrontaments directes
  • Diferència de gols en enfrontaments directes
  • El nombre més gran de gols en els enfrontaments directes
  • Diferència de gols en total
  • El més gran nombre de gols marcats en la classificació general
  • Sorteig

El club que guanya la lliga de la sèrie A no que va guanyar el títol de campió tot i que va guanyar l'escutet, el petit escut d'armes amb els colors d'Itàlia vermell, blanc i verd que posa en la seva samarreta l'any després. Després de 10 escutets, en la samarreta es posa un estel: avui el Milan, el Ínter i la Juventus Football Club (ésa[Cal aclariment] amb dos estels).

Història[modifica]

Itàlia vs Finlàndia als Jocs Olímpics de 1912.
Segell del Mundial de 1934.
Itàlia als Jocs Olímpics de 1936.
Itàlia a l'Eurocopa 1968.

El futbol entra a Itàlia vers el 1887, quan un home de negocis de Torí arriba a la seva ciutat des de Londres amb una pilota, i a Gènova on hi havia una important colònia anglesa, on el consolat Britànic creà el 1893 el Genoa Cricket and Athletic Club.[2] Més tard el futbol es difon per ciutats com Udine, Alessandria, Ferrara, Cuneo, Livorno, Spezia, Crema, Treviso, Milà o Savona.

El 26-3-1898 es funda la Federazione Italiana de Football, amb seu a Torino. La primera competició nacional l'organitzà la Federació Italiana de Gimnàstica (F.N.G.I.) el 1896 i la guanyà la S. Udinese G.S.. El segon campionat, l'any següent, també de la FNGI el guanyà la S.G. Torinese. Ja el 1898 s'organitzà el primer campionat de la F.I.F. i el guanya el Genoa. El campionat de la F.I.F. fou disputat segons diverses fórmules, normalment dividit en fases regionals i una fase final nacional, fins a l'any 1929 en què s'instaurà la Serie A, amb un campionat de lliga en grup únic on s'enfrontaven tots contra tots.[3]

Els clubs pioners del futbol italià foren els següents:
A Torí, el 1890 es funda el FC International Torino per la fusió de Torino Football & Cricket Club (1887) i Nobili Torino (1887). El 3-12-1894 es funda el FootBall Club Torinese. El 1900 el Torinese absorbeix l'International. L'1-11-1897 un grup de joves del D'Azeglio High School funda l'Sport Club Juventus que el 1899 adopta el nom de l'actual FC Juventus. El 1906, de la fusió del Torinese i un grup dissident de la Juve neix el Football Club Torino, rebatejat AC Torino el 1936. Altres equips destacats a inicis de segle a la ciutat foren la Soc. Ginnastica Torinese (1897-1903 tot i que la societat es fundà el 1844) i el SC Audace (1902-1904).[3]

A Gènova el primer club fou el Genoa Cricket and Athletic Club (1893, tot i que el 1896 comença a practicar futbol); SG Andrea Doria (1895), FBC Pro Liguria (1897), SG Sampierdarenese (1901). Aquests tres darrers formaran el 1946 la UC Sampdoria. Entre el Genoa i la Sampdoria es juga el conegut Derbi de la Llanterna.

A Milà, el 18-12-1899 es funda el Milan Cricket and Foot Ball Club (actual AC Milan) i el 1908 el Football Club Internazionale, a partir d'una escissió del Milan. Altes entitats pioneres foren: US Milanese (1902), SEF Mediolanum (1898-1904) i Enotria Goliardo (1908).

A Roma, el primer club que va practicar futbol fou la Società Podistica Lazio (1901). D'altra banda, les societats Audace CS (1901), FBC Roman (1903 de la classe alta), SS Fortitudo (1908 club dels catòlics), Juventus (1905), US Alba (1907), Pro Roma (1911), Esperia (1911) i US Romana (1916) sofriran diverses fusions fins a formar l'actual AS Roma.

A Florència: Destacaren el Polisportiva Giovanile Libertas (1887) i el Club Sportivo Firenze (1912) que el 1926 es fusionaran per formar la Associazione Calcio Fiorentina. També existí el Firenze FBC (1908) de vida més curta.

A Nàpols, Naples FC (1905, primer equip de la ciutat fundat el 1896 com a Naples Foot-Ball & Cricket Club), US Internazionale (1911) es fusionaren el 1922 donant vida al FBC Internaples. Quatre anys després es fundà l'equip Associazione Calcio Napoli.

A la resta del país podem destacar els següents clubs: Società Ginnastica Pro Vercelli (1892, el futbol apareix vers el 1903), Società Udinese di Ginnastica e Scherma (1896), Vigor (1898 a Ascoli-Piceno), VIS Pesaro (1898), Anglo-Panormitan Ath. & FC (1898 de Palermo), Messina FC (1900), AC Vicenza (1902), US Braccio Fortebraccio (1890, el 1901 crea la secció de futbol) i SS Libertas, que el 1905 es fusionen per formar l'AC Perugia, Hellas de Verona (1903), FBC Como (1905), FBC Lucca (1905), US Anconitana (1905), Virtus Juventusque (1905) i Società Per Esercizio Sportivo (1906) ambdós de Liorna, Venezia FC (1907), Società Polisportiva Ars et Labor (1907 de Ferrara), Crema Foot Ball Club (1908) Bari Foot Ball Club (1908), SC Lecce (1908-1924), Football Association Studenti Novara (1908), Bologna FBC (1909 com a, secció del Circolo Turistico Bolognese), Casale FootBall Club (1909), Pisa Sporting Club (1909), Pro Patria et Libertate de Busto Arsizio (1909), Varese FBC (1910), Modena FBC (1912), Verdi Foot Ball Club (1913) refundat poc després com a Parma Foot Ball Club.

Competicions[modifica]

Actuals

Desaparegudes

Divisions[modifica]

El campionat consta de diferents categories o divisions:

Categoria

Divisions

1

Sèrie A
20 equips

2

Sèrie B
22 equips

3

Sèrie C1 (A)
18 equips

Sèrie C1 (B)
18 equips

4

Sèrie C2 (A)
18 equips

Sèrie C2 (B)
18 equips

Sèrie C2 (C)
18 equips

5

Sèrie D (A)
18 equips

Sèrie D (B)
18 equips

Sèrie D (C)
18 equips

Sèrie D (D)
18 equips

Sèrie D (E)
18 equips

Sèrie D (F)
18 equips

Sèrie D (G)
18 equips

Sèrie D (H)
18 equips

Sèrie D (I)
18 equips

6-10

Divisions Regionals

Principals clubs[modifica]

Vall d'Aosta

  • Valle d'Aosta Sarre (Aosta)

Ligúria

Piemont

Llombardia

Trentino-Alto Adige

Vèneto

Friül-Venècia Júlia

Emília-Romanya

Toscana

Marques

Úmbria

Laci

Abruços

Molise

Campània

Pulla

Basilicata

Calàbria

Sicília

Sardenya

Jugadors destacats[modifica]

Des de 1910

Des de 1920

Des de 1930

Des de 1945

Des de 1960

Des de 1970

Des de 1980

Des de 1990

Des de 2000

Des de 2010

Principals estadis[modifica]

   

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. pàgina de la IFFHS
  2. da Mentelocale.it
  3. 3,0 3,1 Antonio Papa e Guido Panico, Storia sociale del calcio in Italia, Il Mulino, Bologna 1993

Bibliografia[modifica]

  • Maurizio Romanato, Francesco Gabrielli (1857-1899). Le origini del calcio in Italia dalla Ginnastica allo Sport, Edizioni Antilia S.a.s., ottobre 2008, ISBN 978-88-87073-86-7.
  • Antonio Ghirelli, Storia del calcio in Italia, Einaudi, 1954 (2ª ed. 1990)
  • John Foot, Calcio. 1898-2007. Storia dello sport che ha fatto l'Italia, Rizzoli, Milano, 2007, pp. 621
  • Giuseppe Bagnati - Gaetano Sconzo, Il primo capitano. Francesco Calì e la Nazionale, Antipodes, 2010, ISBN 978-88-96926-00-0
  • Carlo Chiesa, La grande storia del calcio italiano, Guerin Sportivo, 2012-
    • 1.a puntata: 1898-1907, pp. 1–16, in Guerin Sportivo #4 (aprile 2012), pp. 83–98.
    • 2.a puntata: 1908-1910, pp. 17–32, in Guerin Sportivo #5 (maggio 2012), pp. 83–98.
    • 3.a puntata: 1910-1912, pp. 33–48, in Guerin Sportivo #6 (giugno 2012), pp. 83–98.
  • Fabrizio Turco, Vincenzo Savasta. Il Calcio dimenticato. Toro, Genoa, Milan, Juve, il pallone dei pionieri. Roma: Editori Internazionali Riuniti, 2014. ISBN 978-88-359-9419-0. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Futbol a Itàlia Modifica l'enllaç a Wikidata