Fàbrica Arbós-Manich

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Fàbrica Arbós-Manich
Imatge de l'interior
Imatge
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Clot (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVerneda, 6 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 35″ N, 2° 11′ 26″ E / 41.40969°N,2.19057°E / 41.40969; 2.19057

La fàbrica Arbós-Manich és un antic edifici fabril situat al carrer de la Verneda, 6 del barri del Clot, al districte de Sant Martí de Barcelona.

Història[modifica]

Fàbrica de productes químics d'Arbós Germans[modifica]

El 1854, el químic Jaume Arbós i Tor, natural de Sant Hipòlit de Voltregà i inventor del gasogen de combustió,[1] juntament amb els seus germans Hipòlit i Josep, van adquirir en emfiteusi a Erasme de Janer i de Gònima una parcel·la de l'hort de Ca l'Erasme,[2] on van fer construir una casa-fàbrica dedicada a la fabricació de productes químics sota la raó social Arbós Germans: «Arbós Hermanos. c. S. Erasmo, 17. Especialidad en sal y cristal de sosa, carmin de añil, barrilla artificial, aderezo blanco aplicable á las máquinas de parar y á las piezas blanqueadas, aceite tipográfico que reemplaza al de linaza en la preparacion de las tintas de imprenta, color azul especial para el blanqueo de tejidos, etc.»[3]

Tanmateix, al cap de pocs anys es van traslladar al carrer de la Verneda de Sant Martí de Provençals. Jaume Arbós morí l'octubre de l’any 1882, i el seu germà Pere mantingué la fàbrica del Clot[4] fins al 1888, en què fou traspassada al fabricant de sabó Josep Bonfill, sota la raó social Successors d'Arbós Germans.[5][1]

Taller de maquinària de Josep Maria Manich i Elias[modifica]

La fàbrica va passar a mans de l'enginyer industrial Josep Maria Manich i Elias,[6][7] fill del fabricant Pau Manich i Cabanellas (vegeu casa-fàbrica Manich) i Josepa Elias i Guàrdia,[8] que el 1905 va demanar permís per a ampliar-la amb un nou cobert i una planta més, segons el seu propi projecte,[9] i va establir-hi un magatzem d'aparells elèctrics, dels quals era representant, a més d'un taller de construcció i reparació de maquinària.[10]

El 1912, i gràcies a una patent francesa, va començar a fabricar tubs metàlics flexibles[11] per a la fàbrica surera Miquel i Vincke de Palafrugell (vegeu Can Mario).[12] El 1916, la producció es va traslladar a unes noves instal·lacions d'aquella localitat,[12] on Manich moriria assassinat el 12 de novembre del 1936.[13] La nova empresa, que portava el nom d'Enric Vincke, tenia el despatx al carrer de Roger de Llúria, 119.[14][12] Aleshores, el taller va passar a mans d'Abundi Caballé i Juvé,[15][16] avi de la soprano Montserrat Caballé, que a començaments de la dècada del 1930 va traspassar-lo de nou a Antoni Gras.[17][18]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cabana, 1992a.
  2. «Establiment emfitèutic d'Erasme de Janer i de Gònima als germans Arbós». Servidor documental de la saga Bacardí (Julio Carlos García-Castrillón. AHPB, notari Antoni Alzina, 11-03-1854.
  3. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 118, 320. 
  4. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1900, p. 1035. 
  5. «Anuario-Riera» p. 645, 1903.
  6. Industria e invenciones. Sección de anuncios, 27-08-1904, p. VIII. 
  7. Arquitectura y construcción. Sección de anuncios, 08-1904, p. X. 
  8. La Veu de Catalunya. Diari catalá d'avisos, noticias y anuncis (edició vespre), 26-04-1909, p. 5. 
  9. «José M. Manich. Verneda 6. Practicar obres de reparació en un cobert i construir un pis a la part de façana». Q127 Eixample 10606/1905. AMCB, 08-1905.
  10. Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1908, p. 1447. 
  11. «Industria e invenciones. Sección de anuncios» p. IX, 18-05-1912.
  12. 12,0 12,1 12,2 Cabana, 1992b.
  13. «Palafrugell manté un monòlit franquista posant-hi xapa d'acer i un nou escrit». El Punt Avui, 27-09-2011.
  14. El Día, 17-02-1918, p. 2. 
  15. Anuario industrial de Cataluña, 1916-1917, p. 277. 
  16. «La Vanguardia» p. 16, 05-01-1934.
  17. Anuario industrial de Cataluña, 1933-1934, p. 671. 
  18. Guía general de Cataluña (Bailly-Baillières-Riera), 1945, p. 441, 620, 1170. 

Bibliografia[modifica]