Fédération Aéronautique Internationale

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióFédération Aéronautique Internationale
Dades
Tipusorganització esportiva internacional Modifica el valor a Wikidata
Indústriaactivitats de les organitzacions patronals i econòmiques i construcció de vehicles Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialanglès, francès, rus i castellà Modifica el valor a Wikidata
Forma jurídicaassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Creació14 octubre 1905
Activitat
Esportesports aeris Modifica el valor a Wikidata
ÀmbitTerra i mundial Modifica el valor a Wikidata
Membre deAssociació Global de les Federacions Esportives Internacionals
Associació de Federacions Esportives Internacionals Reconegudes pel COI Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial

Lloc webfai.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: airsports.fai Twitter (X): airsports_fai Instagram: airsports.fai Youtube: UCQmYxBjO_6A7s8q71gcP2cQ Modifica el valor a Wikidata

La Fédération aéronautique internationale (FAI; anglès: The World Air Sports Federation, català: La Federació Mundial de l'Esport Aeri o bé Federació Aeronàutica Internacional), és l'òrgan de govern mundial dels esports aeris. Va ser fundat el 14 d'octubre de 1905 i té la seu a Lausanne, Suïssa,[1] sent nacions fundadores: Alemanya, Bèlgica, Espanya (Reial Aero Club d'Espanya), Estats Units, França, Regne Unit, Itàlia i Suïssa.[2] Manté registres mundials d'activitats aeronàutiques incloent globus aerostàtic, aeromodelisme, i vehicle aeris no tripulats; i també per al vol espacial tripulat.

Història[modifica]

La FAI es va fundar en una conferència celebrada a París del 12 al 14 d'octubre de 1905, que es va organitzar després d'una resolució aprovada pel Congrés Olímpic celebrat a Brussel·les el 10 de juny de 1905 que demanava la creació d'una Associació "per regular l'esport de vol, ... les diferents reunions d'aviació i avançar en la ciència i l'esport de l'aeronàutica".[3] La conferència va comptar amb la presència de representants de 8 països: Bèlgica (Aero Club Royal de Belgique, fundada el 1901), França (Aéro-Club de France, 1898), Alemanya (Deutscher Luftschiffer Verband, o "Lliga alemanya de dirigibles", fundada 1902), Gran Bretanya (Royal Aero Club, 1901), Itàlia (Aero Club d'Italia, 1904), Espanya (Real Aero Club de España, 1905), Suïssa (Aero-Club der Schweiz, 1900) i Estats Units (Aero Club of America, 1905).

El 2 de febrer de 2017, la FAI va anunciar la seva nova associació estratègica amb la firma internacional de gestió d'actius Noosphere Ventures. La secretària general de la FAI, Susanne Schödel, el president de la FAI, Frits Brink, i el soci director de Noosphere Ventures Max Polyakov van signar l'acord, fent de Noosphere Ventures el soci tècnic global de la FAI.[4][5]

La FAI va suspendre Rússia i Belarús a causa de la invasió russa d'Ucraïna de 2022, com a resultat de la qual els pilots de Rússia i Belarús no podran competir en cap esdeveniment sancionat per la FAI en les 13 disciplines esportives aèries de la FAI, incloses parapent, ala delta i paramotor.[6]

Activitats[modifica]

La FAI és l'òrgan de govern internacional per a les activitats següents:

  • Acrobacia a través de la Comissió d'Acrobacia FAI (Commission Internationale de Voltige Aérienne – CIVA)[7]
  • Aeromodelisme i drons a través de la Comissió d'Aeromodelisme de la FAI (Commission Internationale d'Aéro-Modélisme – CIAM)[8]
  • Globus a través de la Comissió de Globus FAI (Commission Internationale de l'Aérostation – CIA)[9]
  • Aviació general a través de la Comissió d'Aviació General FAIR (General Aviation Commission – GAC)[10]
  • Planeig a través de la FAI Gliding Commission (International Gliding Commission – IGC)[11]
  • Ala delta i parapent a través de la Comissió de Parapent i Ala delta FAI (Commission Internationale de Vol Libre – CIVL)[12]
  • Aeronaus de propulsió humana a través de la Comissió d'Aeronaus Experimentals i Construïdes per Amateurs de la FAI (Commission Internationale des Aéronefs de Construction Amateur – CIACA)[13]
  • Microlleuger i Paramotor a través de la FAI Microlight & Paramotor Commission (Commission Internationale de Microaviation – CIMA)[14]
  • Skydiving through the FAI International Skydiving Commission[15]
  • Rotorcraft a través de la FAI Rotorcraft Commission (Commission Internationale de giraviation – CIG)[16]

La FAI estableix els estàndards de registre de les activitats. Quan es tracta d'esports aeri, la FAI també supervisa les competicions internacionals a nivell mundial i continental, i també organitza els Jocs Aeris Mundials i el Gran Premi Mundial de la FAI.

La FAI organitza la FAI International Drones Conference and Expo. Aquest esdeveniment ofereix una plataforma per a organitzacions, empreses i particulars per parlar de com s'utilitzen els drons avui en dia i per crear un marc sobre com s'utilitzaran i com afectaran la vida en el futur.

La FAI també manté els registres establerts en vol espacial tripulat, a través de la Comissió de Registres Astronàutics de la FAI (International Astronautic Records Commission – ICARE)[17]

Definició de la línia Karman[modifica]

La FAI defineix el límit entre l'atmosfera de la Terra i l'espai exterior, l'anomenada línia de Karman, com l'altitud de 100 km per sobre del nivell del mar de la Terra.[18]

Rècords[modifica]

Segell commemoratiu de l'URSS de 1971 que representa la medalla d'or Iuri A. Gagarin establerta per la FAI

Entre les responsabilitats de la FAI hi ha la verificació de vols rècords. Perquè un vol es registri com a "rècord mundial", ha de complir les estrictes regles de la FAI, que inclouen la condició que el registre ha de superar el rècord anterior en un percentatge determinat. Des de finals de la dècada de 1930, els avions militars han dominat algunes classes de rècord d'avions motoritzats, com ara la velocitat, la distància, la càrrega útil i l'alçada, encara que altres classes són reclamades regularment pels civils.

Alguns països reclamen com a propis alguns registres, tot i que els seus èxits no compleixen els estàndards de la FAI. Aquestes reclamacions normalment no tenen l'estatus de registres oficials. Per exemple, Iuri Gagarin es va guanyar el reconeixement pel primer vol espacial tripulat, tot i no complir els requisits de la FAI. La FAI inicialment no va reconèixer l'assoliment perquè no va aterrar amb la seva nau Vostok (se'n va expulsar), però més tard va reconèixer que Gagarin va ser el primer humà que va volar a l'espai. Aleshores, la FAI va establir la medalla d'or Iuri A. Gagarin, que s'atorga des de 1968.[19]

Classes[modifica]

Diploma de vol rècord expedit per la FAI

Els següents tipus d'aeronaus tenen registres:[20]

Rècords seleccionats[modifica]

Data Mesurament Persona Avions Tipus Ref(s)
Classe A: Globus lliures
31 de gener de 2015 160 hores 34 minuts.  Troy Bradley (Estats Units)
 Leonid Tyukhtyaev (Rússia)
Two Eagles Balloon Duració [22]
31 de març de 1999 40.814 km.  Bertrand Piccard (Suïssa)
 Brian Jones (Gran Bretanya)
Breitling Orbiter Distància [23]
4 de maig de 1961 34.668 metres  Malcolm Ross (Estats Units)
 Victor Prather (Estats Units)
Winzen Altitud absoluta
Classe C: Aeronaus
11 de febrer de 2006 41.467,53 km  Steve Fossett (Estats Units) Virgin Atlantic GlobalFlyer Rècord de distància de vol (sense repostar)
28 de juliol 1976 3,529.56 km/h  Eldon W. Joersz (Estats Units) Lockheed SR-71 Blackbird Rècord de velocitat de vol
31 d'agost de 1977 37,650 m  Aleksandr Vasilyevich Fedotov (Unió Soviètica) MiG E-266M Rècord d'altitud de vol
22 d'octubre de 1938 17,083 m  Mario Pezzi (Itàlia) Caproni Ca.161 Rècord d'altitud de vol (motor de pistó sense càrrega útil)
Classe CS: Aeronaus d'energia solar
7 de juliol de 2010 9.235 m
26 h 10 m 19 s
 André Borschberg (Suïssa) Solar Impulse (Prototip) Durada en energia solar i Rècord d'altitud de vol [24]
25 de maig de 2012 1116 km  André Borschberg (Suïssa) Solar Impulse (Prototip) Distància en Energia solar
Classe D: Planadors i a motor
3 de setembre de 2017 15.902 m  Jim Payne (Estats Units)
 Morgan Sandercock (Austràlia)
Windward Performance Perlan II Altitud en planeig [25]
2 de setembre de 2018 23.202 m  Tim Gardner (Estats Units)
 Jim Payne (Estats Units)
Windward Performance Perlan II Altitud en planeig (per ratificar) [25]
21 de gener de 2003 3,008.8 km  Klaus Ohlmann (Alemanya)
 Karl Rabeder (Àustria)
Schempp-Hirth Nimbus-4 Distància en planeig
Classe E-1: Helicòpters
11 d'apgst de 1986 400,87 km/h  John Trevor Egginton (Gran Bretanya) Westland Lynx G-LYNX (modificat) Velocitat en un recorregut recte de 15/25 km [26]
Classe G-2: Rècords de rendiment en paracaigudisme
14 d'octubre de 2012 1357,6 km/h  Felix Baumgartner (Àustria) Red Bull Stratos Velocitat vertical [27]
8 de febrer de 2006 400 Skydivers Equip global 5 Lockheed C-130 Formació de paracaigudisme més gran [28]
Classe I-C: Avió de propulsió humana
23 d'abril de 1988 115,11 km
3h 54mn 59s
 Kanellos Kanellopoulos (Grècia) MIT Daedalus 88 Duració i distància propulsada per humans [29][30]
2 d'octubre de 1985 44,32 km/h  Holger Rochelt (Alemanya Occidental) Musculair II Velocitat en circuit tancat [31]
Classe I-E: Helicòpter de propulsió humana
25 de setembre de 2013 1min 37,5 sec  Justin Mauch (Estats Units) Gamera Duració [32]
Classe O: Ala delta i parapent
13 d'octubre de 2016 564,3.0 km  Donizete Baldessar Lemos (Brasil)
 Rafael Monteiro Saladini (Brasil)
 Samuel Nascimento (Brasil)
Ozone Enzo 2
Ozone Enzo 2
Gin Boomerang 10
Distància recta amb parapent [33][34][35][36][37]
Classe R: Microlleugers
14 de febrer de 2002 187 km/h  Julian Harris (Gran Bretanya)
 Bob Sharp (Gran Bretanya)
Jabiru Aircraft UL Rècord de velocitat de vol de 3 eixos [38]
17 d'agost de 2011 130,3 km  Edina Sz. KOLESZÁR (Hongria) Dudek Nucleon 23 Distància en circuit tancat amb combustible limitat [39]
Classe U: Vehicles aeris no tripulats
14 d'agost de 2001 29.524 m  Piloted remotely by Greg Kendall (Estats Units) AeroVironment Helios Prototype Rècord d'altitud de vol horitzontal sostingut per un avió alat [40][41]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Home. Fédération Aéronautique Internationale. Maison du Sport International, av. de Rhodanie 54, CH-1005 Lausanne, tel +41 21 345 1070.
  2. «http://www.realaeroclubdeespaña.org». Arxivat de l'original el 2014-09-16. [Consulta: 20 maig 2018].
  3. «The Postal History of ICAO». [Consulta: 11 agost 2017].
  4. «FAI names Noosphere Ventures as its new Global Technical Partner». www.fai.org. [Consulta: 11 gener 2018].
  5. «Noosphere Ventures to Bring Next Big Thing to Air Sports». noosphereventures.com. Arxivat de l'original el 2017-06-20. [Consulta: 16 juny 2017].
  6. FAI SUSPEND RUSSIA AND BELARUS TUESDAY 1 MARCH, 2022 xcmag.com, accessed 19 April 2022
  7. «FAI Aerobatics Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  8. «FAI Aeromodelling Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  9. «FAI Ballooning Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  10. «FAI General Aviation Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  11. «FAI Gliding Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  12. «FAI Hang Gliding & Paragliding Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  13. «FAI Amateur-Built and Experimental Aircraft Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  14. «FAI Microlight & Paramotor Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  15. «FAI Skydiving Commission» (en anglès). [Consulta: 6 gener 2020].
  16. «FAI Rotorcraft Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  17. «FAI Astronautic Records Commission» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2018].
  18. Dr. S. Sanz Fernández de Córdoba. «The 100 km Boundary for Astronautics». Fédération Aéronautique Internationale, 24-06-2004. [Consulta: 28 desembre 2020].
  19. «Awards». [Consulta: 11 gener 2018].
  20. «FAI records». [Consulta: 28 desembre 2020].
  21. F5 – Electric Flight, FAI Aeromodelling Commission, retrieved 17 February 2022.
  22. «FAI Record File (troy-bradley)». [Consulta: 11 gener 2018].
  23. «FAI Record File (bertrand-piccard)». [Consulta: 11 gener 2018].
  24. «The FAI ratifies Solar Impulse's World Records». , 10-10-2010 [Consulta: 11 gener 2018].
  25. 25,0 25,1 «Perlan Project». [Consulta: 4 juliol 2018].
  26. «FAI Record File (john-trevor-egginton)». [Consulta: 11 gener 2018].
  27. «FAI Record File (felix-baumgartner)». [Consulta: 11 gener 2018].
  28. «FAI Record File (Class G (Parachuting))». [Consulta: 19 abril 2019].
  29. «Kanellos Kanellopoulos (GRE) (384) | World Air Sports Federation», 21-01-2021. [Consulta: 9 abril 2021].
  30. «Kanellos Kanellopoulos (GRE) (385) | World Air Sports Federation», 21-01-2021. [Consulta: 9 abril 2021].
  31. «Holger Rochelt (FRG) (389) | World Air Sports Federation», 21-01-2021. [Consulta: 9 abril 2021].
  32. «Justin Mauch (USA) (16930) | World Air Sports Federation», 21-01-2021. [Consulta: 9 abril 2021].
  33. «FAI Record ID #18027», 01-03-2019. [Consulta: 14 agost 2019].
  34. «Flight detail Donizete Lemos», 13-10-2016. [Consulta: 14 agost 2019].
  35. «FAI Record ID #18028», 01-03-2019. [Consulta: 14 agost 2019].
  36. «Flight detail Rafael Saladini», 13-10-2016. [Consulta: 14 agost 2019].
  37. «FAI Record ID #18029», 01-03-2019. [Consulta: 14 agost 2019].
  38. «FAI Record File (brooke-knapp)». [Consulta: 11 gener 2018].
  39. «Edina Sz. Koleszár (HUN) (16294)» (en anglès), 10-10-2017. [Consulta: 14 agost 2019].
  40. «Greg Kendall (USA) (18685)» (en anglès). [Consulta: 3 agost 2021].
  41. «NASA Dryden Fact Sheet - Helios Prototype» (en anglès). National Aeronautics and Space Administration, 13-08-2015. [Consulta: 3 agost 2021].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fédération Aéronautique Internationale