Gírgola d'olivera

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaGírgola d'olivera
Omphalotus olearius
Omphalotus olearius.JPG
Bolet
Capell

capell en forma d'embut

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni decurrent

Comestibilitat

bolet tòxic

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color groc

Ecologia

sapròfit

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Agaricales
Família Marasmiaceae
Gènere Omphalotus
Espècie Omphalotus olearius
(DC.) Sing.
Modifica dades a Wikidata

La gírgola d'olivera o bolet d'oliu (Omphalotus olearius, del grec omphalós -melic- i otós -orella-, per la depressió que té a la part central. Olearius en llatí vol dir "relatiu a les oliveres" i fa al·lusió als arbres on creix) és tòxic i bioluminiscent.

Morfologia[modifica]

Té un barret de 4 a 12 cm, d'un bell color ataronjat, més aviat carnós, però molt prim cap al marge, que sol ser ondulat en els exemplars ben desenvolupats. De petit està tancat, però aviat s'obre i acaba en forma d'embut.

Les làmines són molt decurrents, fines i atapeïdes, i tenen una curiosa particularitat: són bioluminescents, és a dir, emeten una llum tènue, blanc-verdosa, visible en una habitació a les fosques. La intensitat de la llum no és sempre la mateixa, depèn de l'edat del bolet (els més joves són els més actius) i dels llocs on s'han collit. A Centreuropa, asseguren poder llegir un periòdic a la llum d'aquests bolets, la qual cosa no s'ha pogut corroborar mai amb les gírgoles d'olivera recollides a Catalunya.

Com en la majoria dels bolets que surten de soques en grups nombrosos, el peu sol ser tort i sovint no ix del bell mig del barret, sinó tirat cap a un cantó. Peu, làmines i barret són pràcticament del mateix color.

La carn és groga, la del peu més fosca, i fa una certa olor d'oli ranci.

Hàbitat[modifica]

Surt en flotes sobre vells troncs i arrels d'olivera, i també d'altres planifolis (com alzines i roures, no mai sobre els pins), des de l'estiu fins a final d'any.

Toxicitat[modifica]

Gírgoles d'olivera

És un bolet tòxic, ja que provoca greus trastorns, com ara vòmits, diarrees i forts mals de ventre a la poca estona d'haver-ne menjat.

Risc de confusió[modifica]

Fóra lamentable confondre aquest bolet amb els rossinyols, que creixen a terra, són de color més grogós i no tenen làmines, sinó plecs. També pot confondre's amb el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), de semblant color, però que creix sobre fusta i té làmines bifurcades, el qual, bé que no és metzinós, és de dubtós valor culinari i no val la pena collir-lo.[1]


Referències[modifica]

  1. Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 138-139.

Bibliografia[modifica]

  • Champignons du Nord et du Midi, André Marchand, volum I / IX, Hachette. ISBN 84-499-0649-0.

Enllaços externs[modifica]