Gòtic (grup)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGòtic
GòticLogo.png
Activitat
Activitat1970–1978, 2016
MembresJordi Martí – bateria i percussions

Jordi Vilaprinyó – teclats
Rafa Escoté – baix
Jep Nuix – flauta (fins a 1978)
Eugeni Gil – guitarres (des del 1978)

Agustí Brugada - flauta (des del 1978)
Segell discogràficMovieplay, Autoedició
GènereMúsica laietana, rock progressiu, rock simfònic

Lloc webhttp://http://www.gotic-band.cat/

Gòtic és un grup musical que es va formar a la Barcelona dels anys 70. La seva activitat va durar pocs anys, entre 1970 i 1978, tot i que es va reprendre temporalment al 2016.

Durant el període d'activitat del grup van publicar un sol treball discogràfic, Escenes, el 1977. El segon disc, Gegants i Serpentines, enregistrat el 1978, mai va ser publicat per desinterès de la discogràfica del moment.

El grup va recuperar les cintes originals d'aquest segon disc, les va digitalitzar, i amb l’ajut dels tècnics originals (Enric Català i Jordi Vidal), va preparar una edició especial al 2016.

Inicis[modifica]

Gòtic va ser un grup de rock simfònic format per tres amics el 1974: Rafael Escoté (baix), Jordi Martí (bateria)  i Jordi Vilaprinyó (teclats). Companys a  l’Escola Pia Balmes (coneguda popularment com “Can Colapi”), no anaven al mateix curs. En Rafa, el més jove, cursava cinquè de batxillerat, en Jordi Martí, sisè i en Jordi Vilaprinyó preuniversitari.

Inicialment van dedicar-se a reproduir les composicions del seu grup de referència, que aleshores era Emerson, Lake & Palmer.

En aquella època, en Jordi Vilaprinyó estava cursant estudis de solfeig i piano al conservatori municipal i ja mostrava un gust per la composició.

La incorporació d'en Jep Nuix va produir-se al 1976 quan ell i en Jordi Vilaprinyó van coincidir acompanyant Joan Isaac i es va establir un corrent mutu de simpatia personal i musical.[1] En Jep va aportar al grup la sonoritat de la flauta travessera, així com la composició de temes, cosa que feien també en Jordi Vilaprinyó i en Rafael Escoté.

Animats per la bona acollida que van tenir els seus primers concerts, i empesos per la seva dèria musical, van plantejar-se una relació musical de continuïtat amb la formació d’un grup dedicat a interpretar rock progressiu. L’impuls definitiu va venir quan van tenir la possibilitat de traslladar-se a un local molt espaiós que pertanyia a la família d’en Jordi Vilaprinyó. Aquest espai permetia l’entrada de vehicles per poder carregar i descarregar els instruments amb tota comoditat, i un cop adequat i insonoritzat, els va donar la possibilitat de poder tocar sense traves ni límits horaris.

Els membres del grup tenien en comú l’estimació per la música i l'interès per grups d'aquell moment, com ara Yes, la Premiata Forneria Marconi, Genesis, o els ja esmentats Lake and Palmer.

Escenes[modifica]

Rafa, Martí, Jep, Vilaprinyó (1977)
Rafa, Martí, Jep, Vilaprinyó (1977)

En aquella època, Gòtic va desenvolupar una gran activitat amb actuacions a Andalusia, València, Saragossa, Santander, Madrid i arreu de Catalunya, com per exemple a la plaça Catalunya per la Mercè del 77, i sobre tot va quedar com a un dels grups més carismàtics i estimulants de l'època.[1]

El 1977 van enregistrar amb Movieplay, el primer disc, Escenes, que apareix a principis de l’any 1978. Jordi Sierra va fer una crítica[2] del disc i d’en Jep deia:

"con sus gustos que van desde Stravinski a Mahler, pasando por Stockhausen o Bartok, y los Música Urbana o Yes, es posiblemente el aglutinante formal más informal de Gotic, creando las formas más sutiles de los muy estudiados y trabajados temas"

Aquest disc, que va tenir una bona acollida per part de la crítica,[3] compta amb les col·laboracions de Jordi Codina (guitarra clàssica a la peça “Història d’una gota d’aigua”) i Josep Albert Cubero (guitarra acústica i elèctrica, a les peces “Impronpt 1”, “I tu que ho veies tot tan fácil” i “Història d’una gota d'aigua”).

Un temps després, en Jep Nuix deixa el grup per dedicar-se més plenament a la composició i música “electrònica-contemporània” i s'hi incorporen l’Agustí Brugada a la flauta travessera i l’Eugeni Gil a la guitarra elèctrica. Aquests nous components contribueixen amb les seves aportacions a consolidar la proposta rítmica i melòdica del grup. Amb aquesta formació, Gòtic participa en el festival Canet Rock, celebrat el setembre de l’any 1978, i efectua diversos concerts per tot l’Estat, que són molt ben acollits.

Gegants i Serpentines[modifica]

La nova formació segueix treballant en composicions pròpies més elaborades, destinades a constituir un nou disc. Aquestes peces, enregistrades en format maqueta als estudis Gema-1 de Barcelona, amb la col·laboració professional del tècnic Jordi Vidal, no s’editen perquè la discogràfica les rebutja per "poc virtuoses".

El grup s’acaba dissolent un temps després que en Jordi Martí i altres membres del grup el deixessin per a fer el Servei militar obligatori o tinguessin altres dedicacions.

El 2013 el grup va recuperar les gravacions originals i decideix digitalitzar-les i publicar-les amb l’ajut del tècnics originals, Enric Català i Jordi Vidal.

Gòtic va iniciar una campanya de micro-mecenatge[4] per poder afrontar les despeses de fabricació i edició i finalment el disc es publica al 2016.

El 15 de juny de 2016, i després de l'èxit de la campanya de micro-mecenatge, Gòtic presenta Gegants i serpentines en directe a la sala Luz de Gas de Barcelona amb la formació composta per Jordi Vilaprinyó, Rafael Escoté, Jordi Martí, Agustí Brugada i Eugeni Gil.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Valls Schorr, Gabriela; Charles Soler, Agustí. Jep Nuix (en català). Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2004, p. 239 (Compositors Catalans). ISBN 978-84-393-6460-3. 
  2. Sierra, Jordi (en castellà) Disco Express, 475, 09-05-1978.
  3. «La Vanguardia - Nova, Gotic, Juan Carlos Calderón, Joe Sample, Phil Manzanera y Jorge Cardoso» (en castellà) p. 60. Alberto Mallofre, 26-05-1978. [Consulta: 24 setembre 2020].
  4. «Participa al Crowdfunding "Gòtic edita el seu 2n disc: "Gegants i serpentines"!" a Verkami». [Consulta: 25 agost 2020].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gòtic