Gómez Manrique

(S'ha redirigit des de: Gómez Manrique (poeta))
De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGómez Manrique
Calabazanos - Real Monasterio de N. S. de la Consolacion 02.jpg
Monument a Gómez Manrique al costat del Reial Monestir de la Consolació de Calabazanos
Dades biogràfiques
Naixement Diego Gómez Manrique de Lara y de Castilla
1412 (Gregorià)
Amusco
Mort 1490 (Gregorià) (77/78 anys)
Toledo
Activitat professional
Ocupació Dramaturg, polític, poeta i escriptor
Gènere Poesia
Dades familiars
Pares Pedro Manrique de LaraLeonor de Castilla
Germans
Modifica dades a Wikidata

Gómez Manrique (Amusco, 1412 - novembre de 1490) fou un poeta i dramaturg del Prerenaixement espanyol. Era senyor de Villazopeque i Cordovilla i oncle del també poeta Jorge Manrique.

Família[modifica]

Va ser el cinquè fill de l'adelantado major del regne de Lleó, VIII senyor d'Amusco, i III senyor de Treviño, Pedro Manrique de Lara i Mendoza i de la seva dona Leonor de Castilla i Alburquerque. Els seus avis paterns van ser Diego Gómez Manrique de Lara i Leyva i Joana de Mendoza, qui després d'enviduar es va tornar a casar amb Alfonso Enríquez, besavis del rei Ferran II el Catòlic. Per part de la seva mare, els seus avis van ser Fadrique de Castella, fill il·legítim del rei Enric II, i Eleonor Sánchez de Castilla. Un dels seus germans va ser el mestre de l'Ordre de Santiago Rodrigo Manrique, el protagonista de les famoses Coplas por la muerte de su padre del seu nebot Jorge Manrique.

Era una estirp, doncs, d'homes de lletres, i la tradició va continuar després amb Garcilaso de la Vega. La família dels Manrique de Lara pertany a la més antiga noblesa d'Espanya i estava en possessió d'importants títols nobiliaris entre els quals destaquen el ducat de Nájera, el marquesat d'Aguilar de Campoo i el comtat de Paredes de Nava, el primer titular del qual va ser Rodrigo, germà de Gómez Manrique i pare del cèlebre Jorge Manrique. Gómez Manrique es va casar amb Juana de Mendoza, a la qual estan dirigides les obres de la monja sordmuda i escriptora mística Teresa de Cartagena.

En el seu testament, atorgat a Toledo el 31 de maig de 1490, va demanar ser enterrat al Reial Monestir de la Consolació de Calabazanos, Palència.[1]

Referències[modifica]

  1. Rodríguez Salcedo, Severiano, Revilla Vielva, Ramón; Torres Martín, Arcadio Calabazanos a la vista, 1951. ISSN 0210-7317, pp. 345-362 (el seu testament a la p. 359). 

Bibliografia[modifica]

  • Cancionero General de Hernando del Castillo, ed. de Joaquín González Cuenca. Madrid: Castalia, 2004, vol. I, p. 523 (en castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gómez Manrique Modifica l'enllaç a Wikidata