Gómez Manrique

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gómez Manrique (poeta))
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGómez Manrique
Calabazanos - Real Monasterio de N. S. de la Consolacion 02.jpg
Monument a Gómez Manrique al costat del Reial Monestir de la Consolació de Calabazanos Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Diego Gómez Manrique de Lara y de Castilla Modifica el valor a Wikidata
c. 1412 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Amusco Modifica el valor a Wikidata
Mortc. 1490 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Toledo Modifica el valor a Wikidata
Escudo de Toledo.svg Alcalde de Toledo
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióDramaturg, polític, poeta, escriptor i orador Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
ParesPedro Manrique de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata i Leonor de Castilla Modifica el valor a Wikidata
GermansRodrigo Manrique de Lara (en) Tradueix i Iñigo Manrique de Lara (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Gómez Manrique (Amusco, 1412 - novembre de 1490) fou un poeta i dramaturg del Prerenaixement espanyol. Era senyor de Villazopeque i Cordovilla i oncle del també poeta Jorge Manrique.

Família[modifica]

Va ser el cinquè fill de l'adelantado major del regne de Lleó, VIII senyor d'Amusco, i III senyor de Treviño, Pedro Manrique de Lara i Mendoza i de la seva dona Leonor de Castilla i Alburquerque. Els seus avis paterns van ser Diego Gómez Manrique de Lara i Leyva i Joana de Mendoza, qui després d'enviduar es va tornar a casar amb Alfonso Enríquez, besavis del rei Ferran II el Catòlic. Per part de la seva mare, els seus avis van ser Fadrique de Castella, fill il·legítim del rei Enric II, i Eleonor Sánchez de Castilla. Un dels seus germans va ser el mestre de l'Ordre de Santiago Rodrigo Manrique, el protagonista de les famoses Coplas por la muerte de su padre del seu nebot Jorge Manrique.

Era una estirp, doncs, d'homes de lletres, i la tradició va continuar després amb Garcilaso de la Vega. La família dels Manrique de Lara pertany a la més antiga noblesa d'Espanya i estava en possessió d'importants títols nobiliaris entre els quals destaquen el ducat de Nájera, el marquesat d'Aguilar de Campoo i el comtat de Paredes de Nava, el primer titular del qual va ser Rodrigo, germà de Gómez Manrique i pare del cèlebre Jorge Manrique. Gómez Manrique es va casar amb Juana de Mendoza, a la qual estan dirigides les obres de la monja sordmuda i escriptora mística Teresa de Cartagena.

En el seu testament, atorgat a Toledo el 31 de maig de 1490, va demanar ser enterrat al Reial Monestir de la Consolació de Calabazanos, Palència.[1]

Referències[modifica]

  1. Rodríguez Salcedo, Severiano, Revilla Vielva, Ramón; Torres Martín, Arcadio Calabazanos a la vista, 1951. ISSN 0210-7317, pp. 345-362 (el seu testament a la p. 359). 

Bibliografia[modifica]

  • Cancionero General de Hernando del Castillo, ed. de Joaquín González Cuenca. Madrid: Castalia, 2004, vol. I, p. 523 (en castellà)

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gómez Manrique