Günter Wand

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGünter Wand
Biografia
Naixement 7 gener 1912
Elberfeld
Mort 14 febrer 2002 (90 anys)
Cantó de Friburg
Formació Hochschule für Musik und Tanz Köln
Hochschule für Musik und Theater München Tradueix
Activitat
Ocupació Director d'orquestra i compositor

Musicbrainz: 59f672e1-a5cd-45ae-a7da-db40f93640b3
Modifica les dades a Wikidata

Günter Wand (Wuppertal, Alemanya7 de gener de 1912 - Ulmiz, Suïssa14 de febrer de 2002) fou un director d'orquestra alemany.

Carrera[modifica]

Va iniciar la seva formació en el Conservatori de Colònia on va tenir com a professors a Philip Jarnach en composició i Paul Baumgartner en piano. Va seguir els estudis a Munic on va rebre també classes de direcció orquestral de Franz von Hösslin, encara que es pot considerar Wand com un consumat autodidacta, amb una tècnica pròpia molt diferent d'altres directors de la seva generació. Després de graduar-se dels estudis musicals, Wand va treballar durant un any com a repetidor a Wuppertal (Erbelfeld), on va fer el seu debut com a director amb la representació d'una opereta de Robert Stolz. Després, Wand va treballar també com a repetidor i director durant quatre anys en el Teatre de l'Òpera de Allenstein, llavors a Prússia i en l'actualitat l'enclavament polonès d'Olsztyn. Allà hi va dirigir més de 600 representacions operístiques i concerts, amb el que va adquirir una gran experiència a més d'un extens repertori.

Després d'un breu pas com a director per Detmold, Wand va ser nomenat el 1939 segon director de l'Òpera de Colònia, ciutat on va passar els dramàtics anys de la Segona Guerra Mundial al mateix temps que dirigia algun concert per Alemanya. Després d'ascendir al lloc de primer director en aquesta institució, Wand es va veure obligat a abandonar el càrrec el 1944 a conseqüència de la destrucció de l'edifici a causa dels bombardejos aliats. D'allà va partir cap a Salzburg en qualitat de director de l'Orquestra del Mozarteum per tornar novament a Colònia després de finalitzar la guerra i tornar a fer-se càrrec de la direcció de l'òpera fins al 1948. Wand va ser nomenat també director de l'Orquestra Gürzenich de Colònia, amb la mateixa formació que l'orquestra de l'òpera encara que actua sota aquesta denominació com a orquestra de concerts. A poc a poc va anar introduint-se en la música simfònica i deixant a un costat la labor operística.[1]

A Colònia, Günter Wand va desenvolupar una gran labor en favor de la música contemporània, amb estrenes d'obres de Honegger, Messiaen i Hindemith entre altres autors. La seva vinculació amb l'Orquestra Gürzenich es va mantenir fins al 1974, alternant aquesta labor amb el treball docent impartit en el conservatori i amb una extensa activitat com a director convidat per tota Europa (per exemple, va ser el primer director alemany en ser convidat a dirigir a l'URSS després de la segona guerra mundial, el 1959). El 1951 va dirigir la integral simfònica de Beethoven al capdavant de l'Orquestra Simfònica de Londres en el Covent Garden, i va obtenir un triomf arrollador, i també van ser habituals les seves aparicions a Munic com a director convidat de la Filharmònica. Durant els anys cinquanta i seixanta del segle passat, Wand va desenvolupar una gran labor en els estudis d'enregistrament amb l'Orquestra Gürzenich que va ser molt apreciada a França, Anglaterra i als EUA per la seva comercialització a baix cost.

El 1974, Wand va abandonar la titularitat de l'Orquestra Gürzenich i es va traslladar a Suïssa per fer-se càrrec durant vuit anys de l'Orquestra Simfònica de Berna. A part de realitzar una brillant carrera internacional com a director convidat, Wand no va tallar els seus vincles amb Colònia i a partir de 1977 va començar a gravar amb l'Orquestra Simfònica de la Ràdio de Colònia uns cicles simfònics de Schubert i Bruckner que van ser molt bé rebuts per la crítica, destacant la 5a. simfonia d'Anton Bruckner. Aquest enregistrament va tenir tan bon acolliment, que s'ha imposat com a referència.

El 1982 va ser nomenat director de l'Orquestra Simfònica de la Ràdio del Nord d'Alemanya (Hamburg), formació amb la qual va realitzar entre altres uns enregistraments molt apreciats de la música simfònica de Beethoven i Brahms, a part d'un nou cicle simfònic de Bruckner, generalment sobre la base de preses en directe, que es va convertir en una de les referències interpretatives d'aquests anys, al costat de les versions brillants i contrastades de Karajan i substituint a les versions clàssiques de Eugen Jochum.

Wand es va guanyar una gran reputació com a director malgrat la seva excessiva sol·licitud d'assajos previs als concerts, que va fer que algunes orquestres s'ho pensessin dues vegades per contractar-lo com a director convidat. Des de 1982 fins a la seva mort, va col·laborar amb l'Orquestra Simfònica de la BBC de Londres, de la qual va arribar a ser el seu principal director convidat. El 1989 va debutar als Estats Units, amb la Simfònica de Chicago amb gran èxit de crítica i públic que va afermar el seu prestigi internacional com a director. A partir de llavors Wand va col·laborar estretament amb l'Orquestra Filharmònica de Berlín, realitzant també amb ella un bon nombre d'enregistraments discogràfics. Després d'haver dirigit unes memorables sèries sobre Bruckner en el Festival d'Edimburg, Wand va dirigir el seu últim concert a Hamburg l'octubre del 2001 abans de morir en les rodalies de Berna el 14 de febrer de 2002 als noranta anys d'edat.

A més de director d'orquestra, va compondre música per a ballet i cançons amb acompanyament orquestral.

Estil musical[modifica]

Wand va ser particularment devot de la música de Schubert i Bruckner,[2] al mateix temps que ho era de compositors contemporanis com Bernd Alois Zimmermann, Wolfgang Fortner o Olivier Messiaen. Li agradava treballar a fons les obres amb l'orquestra abans de presentar-les al públic pel que quan era convidat a dirigir una orquestra diferent de la qual era titular, exigia cinc sessions d'assajos del programa.[2] La seva relació amb els músics de l'orquestra era molt propera i els considerava al seu mateix nivell. En els assajos més que corregir-los els suggeria la seva visió de la partitura per mostrar-los com desitjava que la toquessin.[2]

Günter Wand va ser un dels més clars representants de l'escola alemanya de direcció d'orquestra. Conreat en la seva trajectòria en orquestres de segon nivell i de la ràdio, sempre va fugir del protagonisme d'altres figures de la seva generació i va entendre la direcció orquestral com un art en què cal treballar des de la discreció. La seva tècnica de direcció es basava en treballar exhaustivament durant els assajos fins a aconseguir el punt adequat de la intensitat interpretativa. Admirador de Furtwängler, Wand va saber sintetitzar en les seves versions la seva visió subjectiva amb una profunda fidelitat i rigor a la partitura, la qual cosa no és gens senzill i que va aconseguir, especialment en els seus últims anys, en oferir unes versions molt apreciades del repertori romàntic i postromàntic alemany.[3]

En els seus últims anys Wand va ser un assidu dels estudis d'enregistrament i ens va llegar moltes lectures alternatives a les considerades com a clàssiques i que, en molts aspectes, no tenen gens que envejar d'aquestes últimes. Les seves execucions són molt apreciades per la precisa atenció en el detall i l'exquisida cura en matèria de correcció estilística. Sense ser considerat com una de les més grans figures de la seva època a causa del de la seva tardana consagració, Wand va oferir el millor de si mateix al final de la seva carrera coincidint amb el seu període de màxima maduresa.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Concert-Gesellschaft Köln, Günter Wand, der Musik dienen, Colònia : Wienand, 1992.
  • Wolfgang Seifert: Günter Wand: sota und nicht anders. Gedanken und Erinnerungen, Hamburg : Hoffmann und Campe, 1998.

Enllaços externs[modifica]