GOES 3
Impressió artística d'un GOES-SMS en òrbita | |
Operador | NOAA/NASA |
---|---|
Contractistes principals | Ford Aerospace |
Model | SMS |
Tipus de missió | Meteorològic |
Data de llançament | 16 de juny de 1978 10:49 GMT |
Coet transportador | Delta 2914 |
Lloc de llançament | Cape Canaveral LC-17B |
Durada de la missió | més de 32 anys |
COSPAR ID | 1978-062A |
Massa | 627 kg |
Elements orbitals | |
Règim | Geostacionària |
Inclinació | 14.3° |
Apoàpside | 35800 km |
Període orbital | 24 hores |
El GOES 3, també conegut com a GOES-C abans d'entrar en servei, va ser un satèl·lit meteorològic i posteriorment com a satèl·lit de comunicacions operat per la National Oceanic and Atmospheric Administration dels Estats Units com a part del sistema Geostationary Operational Environmental Satellite i[1] va ser llançat el juny de 1978.[2] És col·locat en òrbita geostacionària, des d'on va ser utilitzat inicialment per al pronòstic del temps als Estats Units. Va deixar de funcionar com a satèl·lit meteorològic el 1989, però s'ha utilitzat com a satèl·lit de comunicacions, i després d'haver passat més de trenta-un anys en operació, és un dels satèl·lits més antics en funcionament en òrbita.
El GOES 3 va ser construït per Ford Aerospace, i es basa en el model de satèl·lit desenvolupat pel programa SMS.[3] En el llançament tenia una massa de 627 kg.[4]
El GOES-C va ser enlairat utilitzant un coet transportador Delta 2914 des de Launch Complex 17B al Cape Canaveral Air Force Station.[4] El llançament es va produir a les 10:49 GMT del 16 de juny de 1978, només dos minuts curts d'un any després que el satèl·lit anterior, el GOES 2.[2] El llançament va col·locar amb èxit el GOES-C en una òrbita de transferència geostacionària, de la qual es va elevar a l'òrbita geostacionària per mitjà d'un motor d'apogeu SVM-5 a bord. La seva inserció en l'òrbita geostacionària es va produir a les 03:22 del 17 de juny.[5]
El GOES-C es van sotmetre a proves en òrbita, i va ser rebatejat posteriorment com a GOES 3. Va substituir el servei del GOES 1, i es va fer funcionar inicialment a 135° Oest. En el 1981, va ser mogut a 90° Oest, arribant el 1982, abans marxar de nou el 1984. En el 1985 va ser retornat de nou a 135° Oest. En el 1987 va ser traslladat a 129° Oest, on va operar fins a esdevenir inutilitzable per als estudis meteorològics en el 1989.
Després del cessament d'operacions com a satèl·lit meteorològic, el GOES 3 va ser reassignat per al seu ús com un satèl·lit de comunicacions. En el 1990, va ser reubicat a 175° Oest, i en el 1995 va ser mogut de nou, i va ser col·locat entre 102° i 110° Oest des del 1996. Les organitzacions que han utilitzat el GOES 3 per a les comunicacions s'inclouen Peacesat, que es va utilitzar per proporcionar serveis de comunicacions a les illes a l'oceà Pacífic;[6] la Universitat de Hawaii que el va utilitzar per transmetre programes educatius;[1] la National Science Foundation dels Estats Units, que el va utilitzar per a les comunicacions amb l'Estació Amundsen-Scott;[7] i el Rosenstiel School of Marine and Atmospheric Science.[8]
Vegeu també
|
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «GOES-3». The GOES Program - ESE 40th Anniversary. NASA. [Consulta: 13 agost 2009].
- ↑ 2,0 2,1 McDowell, Jonathan. «Launch Log». Jonathan's Space Page. [Consulta: 13 agost 2009].
- ↑ Krebs, Gunter. «SMS 1, 2 / GOES 1, 2, 3». Gunter's Space Page. [Consulta: 13 agost 2009].
- ↑ 4,0 4,1 Wade, Mark. «GOES». Encyclopedia Astronautica. [Consulta: 13 agost 2009].
- ↑ McDowell, Jonathan. «Index». Geostationary Orbit Catalog. Jonathan's Space Page. [Consulta: 13 agost 2009].
- ↑ «GOES-7 TRANSITIONED TO HAWAII FOR USE BY PEACESAT STATION, NOAA ANNOUNCES». NOAA, 15-06-1999. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «Outliving expectations: Marisat-F2 satellite held on for 32 years, served South Pole for 8». Spaceref, 12-12-2008. [Consulta: 14 agost 2009].
- ↑ «UCS Satellite Database». Union of Concerned Scientists, 01-07-2009. [Consulta: 14 agost 2009].