Ga (llengua)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaGa
Altres denominacions Accra, Acra, Amina, Gain
Parlants
principalment a Accra
Parlants nadius 745.000 (2013)
Parlat a Ghana, Benín, Togo
Grup ètnic Adans
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
llengües congoatlàntiques
llengües volta-congoleses
llengües kwa
llengües Ga–Dangme
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-2 gaa
ISO 639-3 gaa
SIL gaa
Glottolog gaaa1244
IETF gaa
Modifica dades a Wikidata

El ga (o accra, o amina, o gain) és una llengua kwa que es parla a la zona costanera del sud-est d'Accra, a Ghana. Segons el joshuaproject, la lengua ga és parlada per quatre grups humans: els adan, adangbes; els ga, amines; els ga, amines, gains; i els ga-adangme-krobos; la majoria d'aquests a Ghana, excepte els ga, amina, gains, que viuen a Togo i els ga-adangme-krobos que viuen al Benín.[1] Hi ha entre 600.000 (ethnologue, 2004[2]) i 846.000 parlants de ga.[2]

Família lingüística[modifica]

El ga és una llengua que està juntament amb l'adangme en un subgrup de les llengües nyos, que són llengües kwa, que formen part de la gran família de les llengües nigerocongoleses.[3]

Etnònim[modifica]

El nom del poble ga en la seva llengua és el de gamei. Un home ga es diu ganyo i un infant ga es diu ganyobi.[2]

Geolingüística i pobles veïns[modifica]

Segons l'ethnologue, el ga és la llengua majoritària de la ciutat d'Accra i els seus voltants.[2] Segons el joshuaproject, el ga també el parlen minories a la Regió Volta, a Togo i a Benín.[1]

Segons el mapa lingüístic de Ghana de l'ethnologue, el territori ga està situat a la ciutat d'Accra i els seus voltants. Al sud limiten amb l'oceà Atlàntic, a l'oest limiten amb els àkans i els awutus; al nord limiten amb els àkans i els lartehs; i a l'est limiten amb els dangmes.[4]

Gramàtica[modifica]

El ga s'escriu en alfabet llatí que està compost de 26 lletres. Té 7 vocals i 19 consonants:

Aa Bb Dd Ee Ɛɛ Ff Gg Hh Ii Jj Kk Ll Mm Nn Ŋŋ Oo Ɔɔ Pp Rr Ss Tt Uu Vv Ww Yy Zz

Vocals (Vaoli)[modifica]

Les vocals del ga són invariables. Cada vocal pot tenir tres llargades diferents i s'escriu repetint la vocal. Per exemple: a, aa, aaa.

Monotons
Anterior Central Posterior
oral nasal oral nasal oral nasal
Tancada i ĩ     u ũ
Semitancada e       o  
Semioberta ɛ ɛ̃     ɔ ɔ̃
Oberta     a ã    

Consonants (Kɔnsonanti)[modifica]

Les consonants es pronuncien de manera similar al francès, amb l'excepció de les lletres que no existeixen a l'alfabet llatí, sobretot la lletra ŋ, que es pronuncia ng.

El ga té 31 consonants:

Fonemes consonants
  Labial Dental Postalveolar
and palatal
Velar Labial-
velar
Glotal
Plana Labialitzada Plana Lab.v Plain Lab.
Nasal m n ɲ   ŋ   ŋ͡m  
Oclusiva p b t d tʃʷ dʒʷ k ɡ ɡʷ k͡p ɡ͡b  
Fricativa f v s z ʃ   ʃʷ               h
Aproximant   l j ɥ     w  
  • [ŋʷ] és un al·lòfon de /w/ que succeix abans de les nasals i que està representada amb un dígraf propi en l'escriptura.
  • /l/ es podria realitzar com [r] quan està entre una consonant i una vocal
  • /j/ té un al·lòfon [ɲ] abans de les vocals nasals

Dígrafs i trígrafs (Haaji Agbɛɛmɔ)[modifica]

Existeixen 11 dígrafs i dos trígrafs. Les combinacions de lletres que es pronuncien amb un únic so són:

  • Gb gb - /ɡb/
  • Gw gw - /ɡʷ/
  • Hw hw - /hʷ/
  • Jw jw - /d͡ʒʷ/
  • Kp kp - /kp/
  • Kw kw - /kʷ/
  • Ny ny - /ɲ/
  • Ŋm ŋm - /ŋm/
  • Ŋw ŋw - [ŋʷ] (un al·lòfon més rar que un fonema)
  • Sh sh - /ʃ/
  • Ts ts - /t͡ʃ/
  • Shw shw - /ʃʷ/
  • Tsw tsw - /t͡ʃʷ/

Numerals[modifica]

1 – ékòmé 21 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ékòmé
2 – éɲɔ̀ 22 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɲɔ̀
3 – étɛ̃ 23 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ étɛ̃
4 – éɟwɛ̀ 24 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ éɟwɛ̀
5 – énùmɔ̃ 25 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ énùmɔ̃
6 – ék͡pàa 26 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ ék͡pàa
7 – k͡pàwo 27 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàwo
8 – k͡pàaɲɔ̃ 28 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃
9 – nɛ̀ɛhṹ 29 – ɲɔ̀ŋmá - !í ényɔ̀ kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ
10 – ɲɔ̀ŋmá 30 – ɲɔ̀ŋmá - !í étɛ̃
11 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ékòmé 40 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɟwɛ̀
12 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɲɔ̀ 50 – ɲɔ̀ŋmá - !í énùmɔ̃
13 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ étɛ̃ 60 – ɲɔ̀ŋmá - !í ék͡pàa
14 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ éɟwɛ̀ 70 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàwo
15 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ énùmɔ̃ 80 – ɲɔ̀ŋmá - !í k͡pàaɲɔ̃
16 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ ék͡pàa 90 – ɲɔ̀ŋmá - !í nɛ̀ɛhṹ
17 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàwo 100 – òhá, pl. -ì
18 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ k͡pàaɲɔ̃ 200 – òhá -!í éɲɔ̀
19 – ɲɔ̀ŋmá kɛ̀ nɛ̀ɛhṹ 1000 – àkpé, pl. -ì
20 – ɲɔ̀ŋmá - !í éɲɔ̀ 2000 – àkpé -!í éɲɔ̀

El Ga té un sistema decimal. No és segur si els numerals 7 i 8 són etimològicament derivats de 6+1 i 6+2, respectivament.

Sociolingüística, estatus i ús de la llengua[modifica]

El ga és una llengua educacional (EGIDS 4). És una llengua reconeguda des de les lleis de la Costa d'Or de 1951 i una llengua vernacular segons l'ordenança número 44. És una llengua gaudeix d'un ús vigorós, està estandarditzada, té literatura i s'utilitza en l'ensenyament.[5] Entre el 30 i el 60% dels dangmes han estat alfabetitzats en llengua dangme i entre el 75 i el 100% l'aprenen com a segona llengua. Els anys 1866 i 1997 s'hi va traduir la Bíblia. Els ga també parlen l'anglès, llengua oficial de Ghana. El ga s'ensenya en escoles d'educació primària i secundària. Els nawdms utilitzen el ga com a segona llengua.[2]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Language: Ga». joshuaproject. [Consulta: 12 octubre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Ga, a language of Ghana».
  3. «Ga-Dangme». ethnologue. [Consulta: 11 octubre 2015].
  4. «Mapa lingüístic de Ghana. El ga és el número 65». ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].
  5. «Dangme in the language cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 12 octubre 2015].

Bibliografia[modifica]

  • Mary Esther Kropp Dakubu, Parlons Ga. Langue et culture d'Accra (Ghana), L'Harmattan, Paris, 2006, 158 p. ISBN 2296017134
  • (anglès) Mary Esther Kropp Dakubu, Gã-English dictionary with English-Gã index, Black Mask Ltd, Accra, Ghana, 2009 (2Plantilla:E sense paràmetre éd.), 295 p. ISBN 978-9988-83850-8

Enllaços externs[modifica]

Prova Wikipedia en ga (llengua) a Wikimedia Incubator.