Gabii

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGabii
Gabii 0937.jpg

Localització
41° 53′ 13″ N, 12° 42′ 57″ E / 41.88694°N,12.71583°E / 41.88694; 12.71583
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata
}


Gabii fou una antiga ciutat del Latium a uns 20 km de Roma, a la via de Praeneste i propera al llac avui anomenat Lago di Castiglione. Virgili i Dionís la consideren una colònia d'Alba Longa. Solinus la fa més antiga i la considera fundada per dos germans sículs, Galatus i Bins, que van combinar el principi dels seus noms per fer el de la ciutat.

Estàtua de Diana, excavada el 1792

A l'època històrica era una de les principals ciutats dels llatins. La tradició diu que s'hi van educar Ròmul i Rem però no apareix esmentada en cap fet rellevant durant la monarquia fins a Tarquí el Superb, quan la ciutat va donar refugi a exiliats de Roma i altres ciutats llatines. Fou atacada pel rei romà, que fou rebutjat, però finalment es va fer amb la ciutat per la traïció. El fill de Tarquí, Sext Tarquini, es va fer passar per exiliat, va obtenir asil a Gabii, i des allí va facilitar l'entrada al seu pare. El tractat entre ambdues ciutats és esmentat per Horaci i de les seus paraules resulta que Gabii va esdevenir ciutat federada a Roma; el tractat fou conservat a un temple dedicat a Júpiter Fidius a Roma. La gens Antístia de Roma derivà el seu origen de la ciutat de Gabii.

Quan Tarquí va ser enderrocat, el seu fill Sextus Tarquinius es va refugiar a la ciutat però aquesta vegada fou mort pels seus enemics i el govern es va decantar contra Roma i va formar part de la lliga Llatina abans de la batalla de Regillus. Segurament va quedar integrada al tractat dels llatins amb Sp. Cassius el 493 aC.

Després d'això apareix molt poc a la història i quan ho fa és com a aliada o dependent de Roma: el 462 aC el seu territori fou assolat pels volscs que lluitaven contra Roma; el 381 aC fou saquejada pels habitants de Praeneste, en guerra contra Roma.

No apareix entre les ciutats llatines a la gran guerra llatina i poc després ja apareix com a municipi romà. El 211 aC Anníbal va ser prop de la ciutat, i torna a ser esmentada incidentalment el 176 aC.

Al segle I aC Sul·la li va restaurar les seves muralles i va crear una colònia militar. El 54 aC Ciceró l'esmenta com una ciutat decadent del Latium que ja no podia participar en els sacrificis al mont Albà. El 41 aC fou seu d'una conferència entre Octavi i L. Antoni, però mes per la seva situació a mig camí entre Roma i Praeneste que per la seva importància, que no havia parat de minvar.

Dionís diu que al seu temps el recinte dins de les muralles era gairebé deshabitat però encara existien parts actives de la ciutat a la vora a la via Praenestina. Altres autors posteriors confirmen la seva decadència, però al segle I es va revifar a causa de les aigües sulfuroses fredes que es trobaven al seu terme, i es va consolidar en temps d'Adrià i els seus successors. Però al segle III la ciutat desapareix de les cròniques tot i que sens dubte va seguir existint, i uns bisbes de Gabii existien al segle VII i pertanyien probablement a aquesta ciutat i no a l'homònima Gabii de Sabínia.

El seu emplaçament correspon a la ciutat de Castiglione, derivada d'una fortalesa medieval. Es conserven algunes restes de muralles i les ruïnes d'un temple, probablement el de Juno, deïtat tutelar de la ciutat (podria també ser un temple d'Apol·lo esmentat per Livi).

Gabii fou famosa per la seva pedra (lapis gabinus) que era volcànica, dura i compacte, semblant al lapis albanus, però de qualitat superior, i que fou molt utilitzada pels romans. També una moda de vestir es va dir Cinctus Gabinus, i s'usava per als sacrificis i les solemnitats. La via que portava de Roma a Gabii fou coneguda inicialment com a via Gabínia (després Praenestina), i el ager Gabinus estava perfectament diferenciat del ager romanus. El Llac de Gabii no és esmentat per cap autor antic.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabii Modifica l'enllaç a Wikidata