Gabon

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaGabon
République Gabonaise
Imatge

HimneLa Concorde Modifica el valor a Wikidata

Lema«Union, Travail, Justice»
«Union, Work, Justice»
«Единство, труд и справедливост»
«Undeb, Gwaith, Cyfiawnder»
«Enotnost, delo, pravica» Modifica el valor a Wikidata
EpònimTabard (abric) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 1° S, 12° E / 1°S,12°E / -1; 12
Capital i Ciutat més granLibreville Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població2.025.137 (2017) Modifica el valor a Wikidata (7,57 hab./km²)
Idioma oficialfrancès Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície267.667 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat peroceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
Punt més altMont Bengoué (1.070 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixoceà Atlàntic (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
de França1960 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governRepública
• President Modifica el valor a WikidataAli Bongo (2009–) Modifica el valor a Wikidata
• Primer ministre Modifica el valor a WikidataRaymond Ndong Sima (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuParlament de Gabon , Modifica el valor a Wikidata
Membre de
PIB nominal4.800.000.000 $ (2003) Modifica el valor a Wikidata
Monedafranc CFA de l'Àfrica Central Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell.ga Modifica el valor a Wikidata
Prefix telefònic+241 Modifica el valor a Wikidata
Telèfon d'emergències1300, 1722 i 18 Modifica el valor a Wikidata
Codi paísGA Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webgouvernement.ga Modifica el valor a Wikidata

El Gabon, oficialment República Gabonesa (en francès: République gabonaise), és una república de la costa occidental de l'Àfrica Central. Situat a l'equador, limita al nord amb Guinea Equatorial i el Camerun; a l'est i el sud, amb la República del Congo, i a l'oest, amb el golf de Guinea.

Té una superfície de 267.667 km² i la població s'estima en uns 2,1 milions d'habitants, cosa que el fa un dels països amb més baixa densitat de població del món. La capital del país és Libreville, amb port al golf de Guinea i amb mig milió d'habitants. La segona ciutat en importància és Port-Gentil, amb uns cent mil habitants, situada al cap Lopez, a prop de la desembocadura del riu Ogooué, el més important del país. L'idioma oficial és el francès.

Es va independitzar políticament de França el 13 d'agost de 1960 com a resultat de la segona onada de descolonització, però va mantenir la influència política i econòmica de la metròpolis.[1][2][3] De llavors ençà, l'estat no ha experimentat mai la democràcia ni de manera plena ni parcial.[1][4][5] Del 1968 al 1990, el Bloc Democràtic del Gabon (BDG) es va convertir en l'únic partit legal, sota el lideratge del primer president de l'Estat independent, Léon M'ba. A principis del decenni de 1990 es va introduir al país un sistema multipartidista i una nova constitució democràtica que va permetre un procés electoral més transparent, i es van reformar moltes institucions governamentals, sense que arribés encara a ser considerat una democràcia.[4][5]

L'abundància de petroli i la inversió privada estrangera han contribuït a fer del Gabon un dels països més pròspers de l'Àfrica subsahariana, amb el setè índex de desenvolupament humà[6] més gran i el quart PIB per càpita (després de Maurici, Guinea Equatorial i les Seychelles) de la regió. El PIB va créixer més d'un 6% anual del 2010 al 2012. No obstant això, a causa de la desigualtat en la distribució dels ingressos, una part important de la població continua sent pobra.

Toponímia[modifica]

El nom de Gabon prové de gabão, que en portuguès significa "mantell", que és, més o menys, la forma de l'estuari del riu Komo a Libreville.[7] Aquest terme portuguès, que es podria traduir en català com a gavany, es creu que deriva de l'àrab clàssic qabā' (قباء).[cal citació]

Història[modifica]

El territori del Gabon va ser habitat des de fa 9.000 anys, com ho evidencia l'arqueologia. Pel que sembla, la primera ètnia present a la zona van ser els pigmeus, que cert temps després van ser seguits per onades de diverses ètnies, entre les quals hi havia els bantús.

Els primers europeus que van arribar al Gabon van ser comerciants portuguesos que van visitar la regió al segle xv i li van donar el nom de "Gabão" («gavant/gavany», capot amb mànigues, per la forma de l'estuari). Tanmateix, és molt probable que el terme «Gabon» s'hagi manllevat a les poblacions africanes locals.

Després, el segle següent, hi van arribar comerciants holandesos, francesos i britànics.

França va assumir l'estatus de protectorat del territori després de signar tractats amb els caps de les tribus locals el 1839 i el 1841. L'any següent, missioners nord-americans van establir una missió a Baraka (actual ciutat de Libreville, capital del país). El 1849, els francesos van prendre un navili d'esclaus i els van alliberar a la desembocadura del riu Komo. Els esclaus alliberats van anomenar aquesta població Libreville (ciutat lliure en francès) (cf. Freetown a Sierra Leone).

El 1910, el Gabon va arribar a ser un dels quatre territoris de l'Àfrica Equatorial Francesa, una federació que va sobreviure fins al 1958. Aquests territoris es van fer independents el 17 d'agost de 1960. La llei del 23 de juny de 1956 va establir l'autonomia administrativa de les colònies, i va esdevenir república autònoma el 28 de novembre de 1958. El febrer del 1960, el Gabon va decidir sortir de la Unió Francesa i va obtenir la independència el 17 d'agost de 1960. A partir d'aleshores va ser governat per presidents autocràtics. Una temptativa militar d'instaurar un govern de progrés el 1964 va ser desfeta per la intervenció de les forces franceses.

El primer president del Gabon, elegit el 1961,va ser Léon M'ba, amb El Hadj Omar Bongo com a vicepresident. Quan M'ba va morir, el 1967, Bongo el va reemplaçar com a mandatari, en virtut d'una recent llei segons la qual el vicepresident succeiria immediatament el president en cas de defunció d'aquest últim. Bongo va establir un sistema de partit únic, amb el Partit Democràtic del Gabon (PDG), i va ser el cap d'estat des de llavors fins a la seva mort, el 8 de juny de 2009.

A començament dels anys 90 es va introduir un sistema multipartidista i es va redactar una nova constitució, que van permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

Després del govern d'Omar Bongo, que va durar 42 anys, el seu fill, Ali Bongo, va governar 14 anys més, fins al 2023, quan va ser deposat per un cop dels militars.

Geografia física[modifica]

El Gabon se situa a la costa atlàntica de l'Àfrica central. En el sentit de les agulles del rellotge, des del nord-oest, limita amb Guinea Equatorial, el Camerun i la República del Congo.

La major part de l'interior del país està coberta per una selva densa. Hi ha tres regions: la plana costanera, amb molts llacs i llacunes; la regió muntanyosa dels monts de Cristall, i els altiplans ondulats orientals, el punt més alt dels quals és l'Iboundji, de 1.575 m.

Hi ha una xarxa hidrogràfica important que s'estén per tot el territori gabonès.

El riu més llarg és l'Ogooué.

Política i govern[modifica]

Amb la independència del 1960 van aparèixer dos partits, el Bloc Democràtic Gabonès (BDG), de Léon M'ba, i la Unió Democràtica i Social Gabonesa (UDSG), liderada per Jean-Hilaire Aubame. Després de les primeres eleccions, cap dels dos partits va obtenir la majoria i M'ba va aconseguir el càrrec de primer ministre amb el suport dels diputats independents.

No obstant això, els dos partits van concloure que, per les dimensions del país, era més adequat un sistema de partit únic, i per a les eleccions del febrer del 1961 es va crear una llista única. M'ba va ser nomenat president, i Aubame, ministre d'Afers Exteriors.

El febrer del 1963, el corrent del BDG va provar de forçar els membres de la UDSG a una fusió completa o a dimitir dels càrrecs. Tots els ministres de la UDSG van dimitir i es van convocar eleccions el febrer del 1964, a les quals la UDSG no va poder concórrer per no haver presentat una llista adequada a la llei. Sense haver-se arribat a celebrar les eleccions, el 18 de febrer de 1964 hi va haver un cop militar contra M'ba, que va fer que les tropes franceses hi intervinguessin. Finalment, a l'abril es van fer les eleccions, amb diversos partits oponents, en les quals el BDG va aconseguir una clara majoria.

El març del 1967, Léon M'ba va ser elegit president, i Omar Bongo, vicepresident. Amb la mort de M'ba aquell mateix any, Omar Bongo va accedir a la presidència.

El 1968 es torna al sistema de partit únic, després de dissoldre's el BDG i de crear-se el nou Partit Democràtic Gabonès (PDG). Bongo va ser elegit president consecutivament els anys 1975, 1979 i 1986.

Després d'un debat nacional sobre la situació política es va reinstaurar el sistema multipartidista i Bongo va tornar a ser elegit president el 1990, el 1993 i el 1998. Aleshores es va redactar una nova constitució que va permetre un procés electoral més transparent i reformes de les institucions governamentals.

El Gabon és actualment una república democràtica multipartidista, amb un president elegit per vot popular i per un mandat de set anys, un primer ministre i un consell de ministres nomenats pel president.

El 30 d'agost de 2023, el president Ali Bongo, fill de l'anterior president, Omar Bongo, que havia governat des de la seva mort, va ser deposat per un cop dels militars, que van nomenar nou president interí Brice Oligui Nguema.

Organització territorial[modifica]

El Gabon està dividit en nou províncies, que, al seu torn, se subdivideixen en 50 departaments. El president nomena els governadors provincials, els prefectes i els sotsprefectes.[8]

Les províncies són (entre parèntesis les capitals):

Relacions internacionals[modifica]

El capità de la Marina dels EUA és rebut per l'exèrcit gabonès

El Gabon és membre de les Nacions Unides i d'alguns dels seus organismes especialitzats i connexos, així com del Banc Mundial, l'FMI, la Unió Africana, la Unió Duanera de l'Àfrica Central / Comunitat Econòmica i Monetària de l'Àfrica Central (UDEAC/CEMAC), l'Associació UE/ACP en el marc de la Convenció de Lomé, la Comunitat Financera Africana (CFA), l'Organització de Cooperació Islàmica (OCI), el Moviment de Països No-alineats i la Comunitat Econòmica dels Estats de l'Àfrica Central (CEEAC), entre d'altres. El 1995 es va retirar de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) i s'hi va reincorporar el 2016. El Gabon va ser triat per ocupar un lloc no permanent en el Consell de Seguretat de les Nacions Unides del gener del 2010 al desembre del 2011 i en va ocupar la presidència rotativa el març del 2010.[8]

Defensa i seguretat[modifica]

El Gabon té un petit exèrcit professional d'uns 5.000 efectius, dividits en exèrcit, armada, força aèria, gendarmeria i policia. Les forces gaboneses estan orientades a la defensa del país i no han estat entrenades per a un paper ofensiu. Una guàrdia de 1.800 membres proporciona seguretat al president.[8]

Economia[modifica]

La poca població, els recursos naturals abundants i la inversió privada estrangera han ajudat a fer del Gabon un dels països més pròspers de la regió, malgrat que té una taxa de desocupació del 21% (2000).

El Gabon té grans reserves de mineral de ferro i d'arbres de fustes molt fines. Altres recursos importants són el petroli, manganès, urani, maquinària agrícola, aliments, metalls, productes químics, materials de construcció o equipaments de transport, que es destinen a França (62%), la Costa d'Ivori (7%), el Regne Unit (2%) i els Països Baixos (2%).

La taxa d'inflació anual era de l'1,5% el 2004. El mateix any, el PIB per capita era de 5.600 dòlars, i el deute extern, de 3.804 milions de dòlars.

El país és seu de la CEEAC, un bloc regional de la Comunitat Econòmica Africana.

Geografia humana i societat[modifica]

Mapa del Gabon
Libreville
Gent a Libreville

Principals ciutats[modifica]

Les deu ciutats amb més habitants segons l'últim cens oficial que es coneix, de l'any 2013, són:[9]

Ciutats Població (cens oficial) Províncies
1993 2003 2013
1 Libreville 419,596 538,195 703,940 Estuaire
2 Port-Gentil 79,225 105,712 136,462 Ogooué-Maritime
3 Franceville 31,183 103,840 110,568 Haut-Ogooué
4 Owendo - 51,661 79,300 Estuaire
5 Oyem 22,404 35,241 60,685 Woleu-Ntem
6 Moanda 21,882 42,703 59,154 Haut-Ogooué
7 Ntoum 6,219 12,711 51,954 Estuaire
8 Lambaréné 15,033 24,883 38,775 Moyen-Ogooué
9 Mouila 16,307 21,074 36,061 Ngounié
10 Akanda - - 34,548 Akanda

Demografia[modifica]

La població del país és de 2.226.391 habitants, que representen el 0,03% del total mundial. El 87,1% dels habitants viuen en zones urbanes. La densitat de població és de 9 habitants per km².[10] Els factors històrics i ambientals van fer que la població del Gabon disminuís entre el 1900 i el 1940.[11] El país té una de les densitats més baixes de tots els estats africans[8] i el quart índex de desenvolupament humà més alt de l'Àfrica subsahariana.[6]

Grups ètnics[modifica]

Gairebé tota la població gabonesa és d'origen bantu. El Gabon té almenys quaranta grups ètnics, amb diferents idiomes i cultures.[8] Es creu que els fang són els més nombrosos, encara que les dades recents del cens semblen afavorir els nzebi.[12][13] Uns altres hi inclouen els myènè, kota, eshira, punu i kande.[8] També hi ha diversos pobles pigmeus indígenes: els bongo, kota i baka. Aquests últims parlen l'única llengua no bantu del Gabon. Al país hi viuen més de 10.000 francesos natius, inclosos uns 2.000 que tenen doble nacionalitat.[8]

Les fronteres ètniques són menys marcades que en altres parts d'Àfrica. La majoria de les ètnies estan disperses per tot el país, la qual cosa dona lloc a un contacte i una interacció constants entre els diversos grups i fa que no hi hagi tensions ètniques. De fet, els matrimonis mixtos són summament comuns i tots els gabonesos tenen llaços de sang amb moltes altres tribus. Aquests matrimonis entre diferents tribus fins i tot són necessaris perquè el matrimoni dins de la mateixa tribu està prohibit, ja que es considera incest. Això es deu al fet que aquestes tribus estan formades pels descendents d'un avantpassat comú i, per tant, tots els membres de la tribu es consideren parents pròxims entre si (es tracta d'un sistema idèntic als clans d'Escòcia o al sistema gotra de les castes hindús). El francès, l'idioma de l'antic governant colonial, també és una força unificadora. Així mateix, el domini històric del Partit Democràtic del Gabon (PDG) ha servit per unir les diverses ètnies i interessos locals en un conjunt més ampli.

Religió[modifica]

La majoria dels habitants del Gabon són cristians. Les principals religions que es practiquen al país són el cristianisme (catolicisme romà i protestantisme), el bwiti, l'islam i la religió animista indígena.[14] Moltes persones combinen en el culte elements tant del cristianisme com de les creences religioses tradicionals indígenes.[14] Aproximadament el 73% de la població, inclosos els no ciutadans, practiquen almenys alguns elements del cristianisme, inclòs el bwiti sincrètic; el 12% practiquen l'islam; el 10%, exclusivament creences religioses indígenes tradicionals, i el 5% no practiquen cap religió o són ateus.[14]

Llengües[modifica]

La llengua oficial del Gabon és el francès. El SIL International ha enumerat un total de 41 llengües a tot l'estat, la major de les quals són llengües bantus que corresponen a ètnies determinades.[15]

Màscara de ball mukudji, del poble punu

Cultura[modifica]

El Gabon va ser un país de tradició principalment oral fins a la difusió de l'alfabetització, el segle xxi. És un territori ric en folklore i mitologia. Els «raconteurs» treballen actualment per mantenir vives tradicions com la mvett entre els fang i la ingwala entre els nzebis.

El Gabon també compta amb màscares de fama internacional, com l'n'goltang (fang) i les figures de reliquiaris dels kota.[16][17][18] Cada grup té el seu propi conjunt de màscares, que es fan servir principalment en cerimònies tradicionals com el matrimoni, el naixement i els funerals.[19] Els tradicionalistes treballen principalment amb fustes locals rares i altres materials preciosos.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Gardinier, David E.; Yates, Douglas Andrew. Historical Dictionary of Gabon (en anglès). Scarecrow Press, 2006. ISBN 978-0-8108-4918-1. 
  2. AfricaNews. «Gabon Marks 60 Years of Independence from France» (en anglès), 2020-08-17CEST11:50:55+02:00. [Consulta: 19 desembre 2020].
  3. Reed, Michael C. «Gabon: A Neo-Colonial Enclave of Enduring French Interest». The Journal of Modern African Studies, 25, 2, 1987, pàg. 283–320. ISSN: 0022-278X.
  4. 4,0 4,1 Roser, Max «Democracy». Our World in Data, 15-03-2013.
  5. 5,0 5,1 «Elections in Gabon». [Consulta: 19 desembre 2020].
  6. 6,0 6,1 «2018 Human Development Report». United Nations Development Programme, 2018. Arxivat de l'original el 14 setembre 2018. [Consulta: 14 setembre 2018]. Arxivat 14 de setembre 2018 a Wayback Machine.
  7. «Africa :: Gabon — The World Factbook - Central Intelligence Agency». Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 19 desembre 2020].
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Background note: Gabon Arxivat 4 June 2019[Date mismatch] a Wayback Machine.. U.S. Department of State (August 4, 2010). Aquest article incorpora text d'aquesta font, la qual és de domini públic.
  9. «Gabon: Provinces, Cities & Urban Places - Population Statistics, Maps, Charts, Weather and Web Information». [Consulta: 25 juliol 2020].
  10. «Portail de données du Gabon». [Consulta: 10 juliol 2020].
  11. «Gabon». [Consulta: 24 maig 2019].
  12. admin. «GABON | only where you have walked have you been» (en anglès). [Consulta: 24 maig 2020].
  13. «anglèsg Gabon», 2014. [Consulta: 24 maig 2020].[Enllaç no actiu]
  14. 14,0 14,1 14,2 International Religious Freedom Report 2007: Gabon. United States Bureau of Democracy, Human Rights and Labor (September 14, 2007). This article incorporates text from this source, which is in the public domain.
  15. Llengües de Gabon SIL
  16. «Plus de 500 œuvres d'art africain mises aux enchères, à Paris», 16-06-2006.
  17. Bobanga, Vincent «Le Masque, une source documentaire pour l'histoire du Gabon». ScienceSud, 2, 1, Gener-juny 2009. Arxivat de l'original el 2014-02-02 [Consulta: 19 desembre 2020].
  18. «Les origines et traditions, les masques». gabonart.com: Présidence du Gabon.
  19. Les masques du Gabon.  Publié à l'occasion de l'exposition Masques du Gabon présentée au musée de l'Hôtel-Dieu de Mantes-la-Jolie du 8 décembre 2007 au 20 juillet 2008.