Gabriel Baldrich i Palau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGabriel Baldrich i Palau

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Gabriel Baldrich y Palau Modifica el valor a Wikidata
14 febrer 1814 Modifica el valor a Wikidata
el Pla de Santa Maria (Alt Camp) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 gener 1885 Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSacramental de San Lorenzo y San José Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
26 setembre 1881 – 9 gener 1885
Circumscripció electoral: província de Tarragona
Capità general d'Aragó
24 novembre 1874 – 31 gener 1875
← Romualdo PalacioCarlos Yauch Condamy →
Capità general de Catalunya
13 juny 1872 – 23 novembre 1872
← Manuel de La Serna y Hernández PinzónEugenio de Gaminde y Lafont →
Governador de Puerto Rico
4 abril 1870 – 13 setembre 1871
← José Laureano Sanz y PosseRamon Gómez y Pulido →
Diputat al Congrés del Sexenni Democràtic
16 febrer 1869 – 1r novembre 1870
Circumscripció electoral: Barcelona
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, militar, casteller Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Progressista
Carrera militar
Branca militar Exèrcit de Terra espanyol
Rang militar tinent general
ConflictePrimera Guerra Carlina
Premis

Gabriel Baldrich i Palau (Pla de Cabra, l'Alt Camp, 1814 - Madrid, Espanya, 1885) fou un militar i polític català d'ideologia liberal, diputat a Corts durant el sexenni democràtic[1]i senador. Fill de l'hisendat Bernat Baldrich i Solé.

Biografia[modifica]

Liberal com era, el 1833 va ingressar a la Milícia Nacional i va participar en la Primera Guerra Carlina en el bàndol isabelí. Després aquesta guerra fou ascendit[1] al grau de tinent coronel d'infanteria el 1843; esdevenint un dels homes de confiança del general Prim a Catalunya.[1] L'estiu de 1848 Gabriel Baldrich comandava les guerrilles que es van alçar infructuosament a Tarragona.[1] El 1853 fou incorporat a les ordres directes del Ministeri de Guerra. Això no li va impedir ser un reputat casteller i arribà a cap de la Colla Joves Xiquets de Valls.[2] El 1866 Baldrich va tornar a fer costat al seu amic el general Joan Prim i Prats durant la Revolta de Villarejo de Salvanés.

El 15 d'agost de 1867, quan era Comandant General de Barcelona, intentà altre cop un aixecament contra Isabel II d'Espanya, però establert a Piera, tot i que va aplegar uns 2.000 homes i va situar les seves tropes molt a prop de Barcelona,[3] no va comptar amb prou recursos i ajuda per fer triomfar l'alçament.[1] Va donar suport a la revolució de 1868, que finalment va aconseguir derrocar la ineficient monarquia borbònica, moment en el qual fou elegit diputat del Partit Progressista pel districte de Manresa a les eleccions generals espanyoles de 1869. Fou capità general de Puerto Rico[1] del 4 d'abril de 1870 a 13 de setembre de 1871; i de juny a novembre de 1872 també fou capità general de Catalunya.[1] Amb la primera República Gabriel Baldrich fou ascendit a general de brigada, i després va anar acumulant altres ascensos fins al de tinent general.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 Mestre i Campi, Jesús (director). Diccionari d'Història de Catalunya. Edicions 62, 1998, p. 88, entrada: "Baldrich i Palau, Gabriel". ISBN 84-297-3521-6. 
  2. «Gabriel Baldrich i Palau (1814-1885). Vida i fets d'un liberal polifacètic» (en castellà). Editorial Sunya. [Consulta: 24 setembre 2012].
  3. Labajos, Roque. Los Diputados pintados por sus hechos (en castellà). R. Labajos y Compañía, 1867, p.63. 

Enllaços externs[modifica]

Càrrecs públics
Precedit per:
Manuel de La Serna y Hernández Pinzón
Escut de l'estat espanyol (1874-1931)
Capità General de Catalunya

(juny-novembre) 1872
Succeït per:
Eugenio de Gaminde y Lafont
Precedit per:
José Laureano de Sanz y Posse
Governador de Puerto Rico

1870-1871
Succeït per:
Ramón Gómez y Pulido