Gabriel Banat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Banat
Biografia
Naixement23 setembre 1926 Modifica el valor a Wikidata
Timișoara (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 juliol 2016 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Begur (Baix Empordà) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióAcadèmia de Música Franz Liszt Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióViolinista clàssic, director d'orquestra, musicòleg i professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorOrquestra Filharmònica de Nova York Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsEde Zathureczky Modifica el valor a Wikidata
Participà en
Geneva International Music Competition (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Premis

Lloc webgabrielbanat.com Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 413739 Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Banat (Timișoara, 23 de setembre de 1926 Begur, 23 de juliol de 2016) va ser un violinista, director i musicòleg clàssic nord-americà d'origen romanès

Conegut violinista virtuós, membre de la Filharmònica de Nova York de 23 anys, musicòleg, autor, professor i supervivent de l'holocaust, Nascut a Timisoara, Romania, va començar els seus estudis de violí als sis anys. Als nou anys va ser escoltat per Béla Bartók. Com a resultat, es va convertir en estudiant de la "Royal Academy Franz List" de Budapest, Hongria, entre els seus professors hi havia Ede Zathureczky i Zoltán Kodály. Malgrat les lleis anti-jueves d'Hongria, mentre era estudiant de l'Acadèmia, va aparèixer com a solista amb la majoria de les principals orquestres simfòniques de Budapest. Als 17 anys, just abans d’amagar-se dels nazis, va rebre el diploma acadèmic després de tocar en secret el seu programa de llicenciatura, amb el jurat de la facultat amagat al vestíbul enfosquit.

Alliberat per l'Exèrcit Rus, es va convertir en el protegit d'Enescu, que es va unir al piano en concerts. Després d'arribar als Estats Units, va treballar amb Nathan Milstein, després va recórrer els Estats Units, Europa occidental i Japó, en solitari amb les principals orquestres, inclosa la Filharmònica de Nova York, a la qual es va unir el 1970 i va romandre-hi durant 23 anys. Com a músic de cambra va actuar amb el Galimir Quartet, l'Albeneri Trio, el Festival de Marlboro i els New York Philharmonic Chamber Ensembles, entre d'altres.

Va editar una col·lecció de sis volums de violinistes-compositors dels segles XVII i XVIII titulada Mestres del violí. Desapareguts a Berlçin, ell va descobrir a Polònia els manuscrits autògrafs originals de Mozart dels seus cinc concerts per a violí, va editar la seva publicació facsímil com The Mozart Violin Concerti perquè els violinistes poguessin veure finalment les marques originals de Mozart. Va ser autor d'una biografia del Chevalier de St. Georges (Joseph Bologne de Saint-George), el distingit violinista virtuós del compositor negre francès de finals del segle XVIII, i va col·laborar amb articles per a les revistes "Strad, Allegro, Black Music Research Journal" i "The New Grove 2000"".

Va ser professor al "Smith College" i al "Hart College of Music", va donar classes a la NYU i va dirigir el departament de violí del Conservatori de Música de Westchester on va dirigir l'orquestra. Durant la dolorosa vaga filharmònica de Nova York de 1973, elegida pels seus col·legues, Banat va organitzar una gira històrica de concerts per Espanya i Portugal per membres de l'orquestra, independentment de la seva direcció, per permetre'ls fer front a les seves despeses de manutenció.

Li sobreviuen la seva dona, Diana Stevenson Banat, els seus fills Catherine Banat i Peter Banat, els néts Alexander, Julia, Adam i Derek, i els seus fillastra Cindy Wallen, Sue Brengel i Chris Brengel.

Fonts[modifica]