Gabriel Boric Font
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 11 febrer 1986 Punta Arenas (Xile) |
| President de la República de Xile | |
| 11 març 2022 – 11 març 2026 ← Sebastián Piñera – José Antonio Kast → | |
| Diputat de Xile | |
| 11 març 2018 – 11 març 2022 | |
| Diputat de Xile | |
| 11 març 2014 – 11 març 2018 ← Miodrag Marinovic | |
| Dades personals | |
| Residència | Santiago de Xile |
| Religió | Agnosticisme |
| Formació | The British School de Punta Arenas Facultat de Dret de la Universitat de Xile |
| Alçada | 1,71 m |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Santiago de Xile |
| Ocupació | polític |
| Partit | Front Ampli (2024–) Convergència Social (2018–2024) |
| Família | |
| Parella | Paula Carrasco (2024–) Irina Karamanos Adrian (2019–2023) |
| Pares | Luis Javier Boric Scarpa |
| Germans | Simón Boric |
| Premis | |
| |
| Lloc web | gabrielboric.cl |
Gabriel Boric Font (Punta Arenas, 11 de febrer de 1986) és un polític xilè, president de la República de Xile des de l'11 de març del 2022,[1] després d'exercir com a diputat per la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena.[2]
Biografia
[modifica]Boric Font va néixer a Punta Arenas el 1986. És fill de Luis Javier Boric Scarpa, amb arrels croates, i de Maria Soledad Font Aguilera, d'ascendència catalana.[3] Va assistir a l'Escola Britànica de Punta Arenas de 1991 a 2003, abans de traslladar-se el 2004 a la universitat a Santiago.[4] Com a estudiant de la Facultat de Dret de la Universitat de Xile, va ser president de la Federación de Estudiantes durant el període 2011-2012 i un dels principals dirigents de les mobilitzacions estudiantils de 2011 contra la privatització de l'ensenyament. Va ser elegit com a diputat per la Regió de Magallanes en dos períodes consecutius: com a representant del Districte Núm. 60 (2014-2018) i del Districte Núm. 28 (2018-2022).
Va participar en la creació del Front Ampli, una coalició de partits i moviments d'esquerra. El 2021 va ser nomenat candidat presidencial de Convergència Social, partit que havia ajudat a fundar el 2018 i, posteriorment, del Front Ampli. Després de guanyar les primàries presidencials del 18 de juliol de 2021, Gabriel Boric es va convertir en el candidat presidencial de la coalició d'esquerres Apruevo Dignidad per a les eleccions presidencials de 2021.[5]
El 19 de desembre de 2021, va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials amb un 55,9% dels vots, derrotant el candidat d'extrema dreta José Antonio Kast, del Front Social Cristià, després de quatre anys de presidència conservadora i neoliberal amb Sebastián Piñera. El gir a l'esquerra va ser celebrat massivament als carrers dos anys després de les protestes a Xile de 2019 i en ple procés constituent d'elaboració d'una nova constitució.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Montagut, Irene «Gabriel Boric, d'ascendència catalana, nou president de Xile». Nació Digital, 20-12-2021 [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Gabriel Boric, una nova generació de barbuts», 17-01-2017. Arxivat de l'original el 2021-12-09. [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «Gabriel Boric Font derrota l'extrema dreta i serà el nou president de Xile». Vilaweb. [Consulta: 20 desembre 2021].
- ↑ «Eleccions presidencials xilenes amb rerefons català». [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ «L'esquerra pot tornar a governar a Xile? Cinc claus per a 'duumies'». [Consulta: 9 desembre 2021].
- ↑ Camprubí, Berta. «L'esquerra xilena derrota l'extrema dreta a les presidencials». Directa, 20-12-2021. [Consulta: 20 desembre 2021].
- Persones vives
- Advocats xilens
- Alumnes de la Universitat de Xile
- Presidents de Xile
- Persones d'ascendència catalana
- Time 100 de 2022
- Naixements del 1986
- Polítics amb discapacitats
- Educadors amb discapacitats
- Persones amb trastorn obsessivocompulsiu
- Gran Collar de l'orde de la Creu del Sud
- Advocats del segle XXI
- Advocats amb discapacitats
- Persones d'ascendència croata
- Polítics del segle XX
- Polítics del segle XXI
- Advocats del segle XX