Gabriel Bourgund

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaGabriel Marie Bourgund
Nom original (fr) Gabriel Bourgund
Biografia
Naixement 17 de maig de 1898
Langres
Mort 25 de gener de 1993(1993-01-25) (als 94 anys)
Rouvres-sur-Aube
Armoiries république française.svg  Diputat a l'Assemblea Nacional Francesa
9 de desembre de 1958 – 2 d'abril de 1967
Circumscripció Ia Alt Marne
Activitat
Ocupació Polític
Partit polític Croix de Lorraine.svg Unió per la Nova República
Lleialtat França França
Branca militar Logo of the French Army (Armee de Terre).svg Exèrcit de Terra francès
Rang militar Officier général francais 3 etoiles.svg General de Divisió
Conflicte Segona Guerra Mundial
Guerra d'Ifni
Premis
Modifica les dades a Wikidata

Gabriel Bourgund (Landres, 17 de maig de 1898 - 25 de gener de 1993) fou un militar i polític francès, diputat a l'Assemblea Nacional Francesa.

La seva família era originària de la Lorena i es va instal·lar a Langres en 1871.[1] Ingressà a l'École Spéciale Militaire de Saint-Cyr en 1917 i en 1931 fou destinat a les tropes colonials. Durant la Segona Guerra Mundial lluità amb les Forces Franceses Lliures a Indoxina i Marroc i en 1943 participà en el desembarcament aliat a la Provença. En acabar la guerra fou nomenat comandant de les tropes franceses al l'Àfrica Equatorial Francesa i ascendit a general de divisió. Va dirigir la 19a Divisió d'Infanteria i el districte militar de Bordèu. Fou condecorat amb la Gran Creu de la Legió d'Honor.[2]

En 1955 fou nomenat comandant de les forces franceses al Marroc i el 1956 comandant en cap de les tropes a l'Àfrica Occidental Francesa, amb seu a Dakar. Quan ocupava aquest càrrec li va sorprendre la Guerra d'Ifni. Va arribar a un acord amb les autoritats espanyoles per frenar les incursions de l'Exèrcit d'Alliberament Marroquí al nord de Mauritània i Saguia el Hamra.[3]

El 30 de novembre de 1958 passà a la reserva i fou elegit diputat per l'Alt Marne a les eleccions legislatives franceses de 1958 i 1962, i fou vicepresident de la Comissió de Defensa Nacional.[4] Quan acabà el mandat disputà l'alcaldia de Langres a Jean Favre.

Referències[modifica]