Gabriel Buades i Pons

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGabriel Buades i Pons
Dades biogràfiques
Naixement 6 de maig de 1903
Inca (Mallorca)
Mort 2 de juliol de 1938(1938-07-02) (als 35 anys)
Inca
Causa de mort Afusellament
Ideologia Anarcosindicalisme
Educació Autodidacta
Activitat professional
Ocupació Fuster, sabater
Dades familiars
Cònjuge Margalida Llobera Pujol
Fills Gabriel (Lito)
Pares Gabriel Buades i Bisellach
Francisca Pons i Mateu
Parents Francesc, Bartomeu (germans)
Modifica dades a Wikidata

Gabriel Buades i Pons va ser un anarcosindicalista i pacifista mallorquí. Va néixer el 6 de maig del 1903 a Inca i morir afusellat a les tàpies del cementiri del seu poble nadal el 2 de juliol del 1938.[1]

Des de l'edat d'onze anys, primer es va fer aprenent de fuster i després de sabatar, professió que va continuar fent tota sa vida. Des de molt jove s'interessa a l'anarcosindicalisme i subscriu el 1921 la revista Cultura Obrera i el diari Avance. Sota la repressió de la dictadura de Primo de Rivera s'exilia a París on treballa a la sabateria dels germans Gabriel i Bartomeu Llobera Pujol on va conéixer la seva futura cònjuge.

El 1931 tornà cap a Inca i col·labora a la revista Cultura Obrera on tracta temes com la situació dels obrers, l'atur, la denúncia del poder, la revolució social i la importància de la cultura. Des del 9 de gener del 1932 va ser membre de la primera junta del Partit Republicà Democràtic Federal.[2] El 1935 va fundar l'Ateneu Popular d'Inca. El 1936, a l'inici de la Guerra Civil va ser empresonat per les forces franquistes. Els seus dos germans també van ser empresonats, Bartomeu va ser alliberat aviat, però Francesc va passar set anys i migs a la presó i un any de esterrament. El 1938, després d'un procés somari davant el Consell de Guerra a Palma el 12 de març, al qual no era present, va ser condemnat a mort i assassinat el 2 de juliol a les tàpies del cementiri d'Inca pels insurrectes franquistes.[3][4] Aquest afusellament junts amb el de Llorenç Beltran, un altre redactor del diari Avance, dos homes de reconeguda valia que tenien l'única taca de «tenir idees» va commoure la gent.[5]

Llegat[modifica | modifica el codi]

Un carrer a l'eixample d'Inca porta el seu nom[6] i el 2003 a la seva memòria, l'ateneu d'Inca va ser rebatejat Ateneu Gabriel Buades.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Buades i Beltran, Joan. Gabriel Buades i Pons. Pol·len llibertari (Inca, 1903-1938). Vol. 6 de Plaguetes del Raval. Inca: Associació Cultural Índex, 2005, p. 67. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Gabriel Buades Pons (1903-1938)». Ateneu Libertari Estel Negre,  (). [Consulta: 24 maig del 2015].
  2. Alomar i Canyelles, Antoni Ignasi. «La llengua catalana a l'ajuntament de Palma durant la II República». A: Germà Colón, Tomàs Martínez Romero & Maria Pilar Perea. La cultura catalana en projecció de futur: homenatge a Josep Massot i Muntaner. Palma: Universitat Jaume I, 2004, p. 26. ISBN 9788480215008. 
  3. AMR. «Buades Pons, Gabriel». A: María Teresa Martínez de Sas, Pelai Pagès. Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 2000, p. 266. ISBN 9788484152439. 
  4. Buades, Joan «Esberlar la història: Gabriel Buades, inquer, sabater revolucionari (1903-1938)». Lluc, març 1986, pàg. 4-6.
  5. Quetglas, Damià «Inca, sabatades de la ciutat al poble». Memòria civil, suplement a la revista Baleares, 17 agost del 1986, pàg. VI. citat per: Massot i Muntaner, Josep. Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears. Volume 94 de Biblioteca Serra d'or. Barcelona: L'Abadia de Montserrat, 1990, p. 219. ISBN 9788478261000. 
  6. 39° 43′ 7.98″ N, 2° 54′ 3.63″ E / 39.7188833°N,2.9010083°E / 39.7188833; 2.9010083