Gabriel Castellà i Raich

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
No s'ha de confondre amb Gabriel Castellá.
Infotaula de personaGabriel Castellà i Raich
Biografia
Naixement2 abril 1876 Modifica el valor a Wikidata
Igualada (l'Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 1959 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Activitat
OcupacióHistoriador i arxiver Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Castellà i Raich (Igualada, 2 d'abril de 1876 - 29 de novembre de 1959) va ser un historiador, arxiver i investigador català, que va fer recerca sobre història, folklore, filologia i música.[1]

Nascut a Igualada, va ser alumne del Col·legi dels Pares Escolapis i ben aviat va mostrar una gran afició per la lectura i els temes històrics. Va escriure i col·laborar en mitjans com La Semana de Igualada, Full Dominical, Sometent, Virtus et Labor, Germinant, Gaseta Comarcal, i el Butlletí de l'Agrupació Fotogràfica.[2] La seva obra i els seus articles es compten per centenars, tot i que molts no els signava o usava pseudònims com Ignotus o Intel·lectus.[1]

El 1908 va ser designat responsable de l'Arxiu Municipal d'Igualada, amb plena dedicació a partir de 1930,[3] càrrec que va mantenir fins a la seva jubilació. L'any 1932 va escriure un assaig en ocasió del bicentenari de L'Escola Pia d'Igualada (1732-1932), i un llibre sobre Sor Rita Mercader. L'any 1947 va ser un dels cofundadors del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, entitat on va ser vicepresident. Va publicar llibres i opuscles d'història i, abans de morir, va deixar a aquesta entitat múltiples caixes de documentació inèdita sobre fets i personatges històrics.[2]

Gabriel Castellà també fou un gran afeccionat a la música, com historiador i també formant part d'agrupacions corals igualadines, incloent la Schola Cantorum, dirigida pel mestre Joan Just i Bertran.[2]

Formava part de l'Acadèmia Mariana de Lleida,[3] i l'any 1950, en reconeixement a la seva obra, va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.[4] Gabriel Castellà va morir el 29 de novembre de 1959.[5]

Escola Gabriel Castellà, a Igualada

A Igualada, una escola oberta l'any 1975 i un carrer porten el seu nom.[1]

Obra[modifica]

Ordinacions y Capítols del libre de la Mostaçapharia de la vila de Agualada
  • Efemèrides igualadines (1906)
  • Monografia històrica de Ntra. Sra. de Collbàs (1908)
  • Estudi sobre la Patera d'Igualada (1909)
  • Records de l'avi (1914)
  • Igualada en 1908: notes i apuntacions (1915)
  • Ressenya històrica de la venerable imatge del Sant Crist d'Igualada (1918)
  • Recull de jocs d'infants (1918)
  • El pleito d'unas banderas (1925)
  • Biografía del Rvdo. Dr. Antonio Muntaner (1927)
  • Història de l'església del Roser (1927)
  • Aplec de Llegendes de la comarca igualadina (1928), premi Institució Patxot, coautor amb mossèn Amadeu Amenós i Roca
  • Reseña histórica sobre la iglesia de San Bartolomé, de la ciudad de Igualada (1930)
  • Reseña histórica sobre la capilla de Ntra. Sra. de Gràcia, de la ciudad de Igualada (1932)
  • Sor Rita Mercader, religiosa de las Hijas de la Caridad y Superiora del Asilo de niños de las lavanderas de la corte (1932)
  • Monografia histórica del gremio de «Paraires» de Igualada y sus relaciones con la casa Codina Molinou (1944)
  • El Llibre de la Mostaçafaria d'Igualada (transcripció) (1954)
  • L'Escola Pia d'Igualada. Assaig històric (anys 1732-2002). Obra basada en l'assaig "L'Escola Pia d'Igualada. Assaig històric (anys 1732-1932), de Gabriel Castellà.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Anoia Diari, 3 de novembre de 2009, Recordant Gabriel Castellà (1876-1959)
  2. 2,0 2,1 2,2 Revista d'Igualada, Semblança de Gabriel Castellà i Raich (1876-1959), per Magí Puig i Gubern
  3. 3,0 3,1 Maria-Antònia Bisbal i Sendra,Maria-Teresa Miret i Solé, Revista d'Igualada, 1929-1930: estudi, buidat i índex, pàgina 16
  4. Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Membres / Acadèmics corresponents nacionals
  5. Cristina Graell, Estudi i edició crítica de Records de l’Avi

Enllaços externs[modifica]