Gabriel Cerbellón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGabriel Cerbellón
Biografia
Naixement1508 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mortgener 1580 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócondottiero Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteGuerra d'Itàlia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsCecilia Serbelloni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
GermansFabrizio Serbelloni (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

StemmaSerbelloni.jpg Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Cerbellón[1]Gabrio Cervellón [2] o Gabrio Serbelloni (1508-1580) fou un general de Carles V i Felip II d'origen català,.[3] Tot i que els arxius italians el fan d'una família noble de Milà, Louis-Prosper Gachard al seu recull sobre"Les bibliothèques de Madrid et de l'Escurial", al llistat que n'extreu dels "grands-maitres d'artillerie", hi diu textualment: "chevalier catalan"[4] Això explicaria perqué els cronistes no italians de Carles V i Felip II, l'anomenen Gabriel Cerbellón (o Cervellón -governador de Tunis)[5] que és la castellanització de Cerbelló[6] no de Serbelloni (que segons els italians vindria de "Ser Bello").[7]

Biografia[modifica]

Palau Serbelloni a Milà.

Pertanyent a una família noble de Milà, Gabriel Cerbellón es va comprometre en la carrera de les armes com a tinent del seu cosí el Condottiero Jean Jacques de Mèdici. Va combatre en les guerres amb els Sforza i amb les tropes de Carles V, prenent part de la defensa de Lecco, es posà llavors al servei del duc de Savoia. A continuació, seguint en les guerres, va oferir els seus serveis a l'emperador i es distingí el 1542 contra els Otomans en el moment de la defensa d'Esztergom. El 1546 s'ajuntà al seu cosí de Mèdici per combatre contra la Lliga d'Esmalcalda.[7]

Fou enviat l'any 1551 a defensar Asti contra els Francesos per part de Ferrante Gonzaga, i va conquistar Saluzzo, sent-ne nomenat governador. Sempre amb el seu cosí, comandà l'artilleria florentina contra Siena el 1554, prenent a continuació Porto Ercole a l'assalt, poc més tard defensà Populònia contra els Turcs.

El 1559, quan un altre dels seus cosins fou elegit pape sota el nom de Pius IV, fou nomenat capità general de la guarda papal. Com controlador de totes les fortaleses dels Estats Pontificis, va reconstruir Civitavecchia, fortificant la Ciutat lleonina. Després de la mort del papa, es posa al servei de Felip II de Castella, que l'emprà en el Regne de Nàpols. Havent-se fet cavaller de Malta, fou nomenat prior d'Hongria i participà en l'esforç per trencar el Setge de Malta (1565).[7]

El 1567, va anar als Països-Baixos espanyols per reprimir la revolta dels güelfs. El 1571, prengué part a la batalla de Lepant. Capturà Tunis el 1573, però fou fet presoner l'any següent per Koca Sinan Paixà quan aquest va recuperar la ciutat. Portat a Constantinoble com presoner de marca, fou alliberat l'any 1575 gràcies a la gestió de l'ambaixador venecià Antonio Tiepolo que pagà el seu rescat. Va dur a terme la seva última campanya en el Setge de Maastricht (1579). Morí a Milà el 1580.[7]

Ciutats d'influència[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Juan de Mariana. Historia general de España. Imprenta de Francisco Oliva, 1839, p. 438–. 
  2. Colección de documentos inéditos para la historia de España. Academia de la Historia, 1860, p. 138–. 
  3. Vicente Joaquín Bastús y Carrera. Nuevas anotaciones al Ingenioso hidalgo D. Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes Saavedra. la viuda e hijos de Gorchs, 1834, p. 1–. 
  4. Louis-Prosper Gachard. Les bibliothèques de Madrid et de l'Escurial: Notices et extraits des manuscrits qui concernent l'histoire de Belgique. F. Hayez, impr., 1875, p. 412–. 
  5. Fernando Patxot y Ferrer. Las glorias nacionales .... Librería de la publicidad, 1854, p. 807–. 
  6. Manuel Marià Ribera. Genealogia de la nobilissima familia de Ceruellón .... por Pablo Campins, 1733, p. 81–. 
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 Casimir-François Barjavel. Dictionnaire historique, biographique et bibliographique du département de Vaucluse.... Devillario, 1841, p. 404–. 

Bibliografia[modifica]

Vicente Bacallar y Sanna (Marqués de San Felipe.). Comentarios de la guerra de España e historia de su Rey Phelipe V, el Animoso, desde el principio de su reynado hasta la paz general del año 1725. Dividido en dos tomos. por Matheo Garvizza, 17??, p. 225–.