Gabriel Ferraté Pascual

Aquest article tracta sobre l'enginyer. Si cerqueu el poeta i escriptor, vegeu «Gabriel Ferrater i Soler».

Gabriel Ferraté Pascual

Biografia
Naixement	3 març 1932 Reus (Baix Camp)
Mort	11 febrer 2024 (91 anys) Barcelona
Causa de mort	aturada cardiorespiratòria
1r Rector de la Universitat Oberta de Catalunya
1995 – 13 desembre 2005 ← cap valor – Imma Tubella i Casadevall →
4t Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
1978 – 1994 ← Julià Fernández Ferrer – Jaume Pagès i Fita →
2n Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya
1972 – 1976 ← Víctor de Buen Lozano – Julià Fernández Ferrer →
Dades personals
Formació	Universitat Politècnica de Catalunya
Activitat
Ocupació	inventor, enginyer, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Politècnica de Catalunya
Membre de	Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya (1994–) Secció de Ciències i Tecnologia de l'Institut d'Estudis Catalans (membre numerari de l'IEC) (1978–) Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya Col·legi Lliure d'Emèrits Federació Internacional d'Automatització
Obra
Estudiant doctoral	Josep M. Fuertes (en)
Família
Cònjuge	Josefina Casas de Figueras (1966–)
Parents	Gabriel Ferrater i Soler, cosí Joan Ferraté i Soler, cosí
Premis
(2005)  doctor honoris causa per la Universitat de Lleida (21 novembre 2003)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (2003)  premi d’honor de la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica (1996)  Creu de Sant Jordi (1995)  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Madrid (1989)  Medalla Narcís Monturiol (1973)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi  Orde de les Palmes Acadèmiques

Gabriel Ferraté Pascual (Reus, Baix Camp, 3 de març de 1932 – Barcelona, 11 de febrer de 2024) va ser un enginyer industrial i perit agrícola català, fundador i primer rector de la Universitat Oberta de Catalunya.

Biografia

Era catedràtic d'automàtica de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona des del 1968, i director del 1969 al 1972. Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya del 1972 al 1976, deixant el càrrec quan va ser nomenat director general d'universitats i investigació i més tard director general de política científica. Va tornar a ser elegit rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1978 al 1994. El 1995 va ser fundador de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i escollit rector, càrrec que va ocupar fins al 2005. La fundació de la UOC va ser, per a Ferraté, un dels projectes de què se sentia més orgullós:

«	Volíem trencar les barreres de l'espai i del temps amb les noves tecnologies.	»
— Gabriel Ferraté Pascual

Era membre del patronat de la Fundació Enciclopèdia Catalana i ho va ser fins al 15 de març de 2010. Professionalment, es va especialitzar en el camp de l'automàtica, la informàtica i la robòtica, en què va desenvolupar sistemes de regulació del trànsit.

Va ser membre de la International Federation of Automatic Control, director de l'Institut de Cibernètica i entre 1980-1989 va ser vicepresident de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica. També va exercir com a president de l'Institut Cerdà i de la Fundació Caixa Tarragona i membre de l'Institut d'Estudis Catalans, de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i del Centre de Lectura de Reus, i el 1996 va rebre la Creu de Sant Jordi i l’any 2017, la Medalla d’Honor de la UOC. L'any 2021, la UOC i la UPC instauren el Premi Rector Gabriel Ferraté per fer front als reptes socials.

El 1996 va llegar a la Biblioteca de la Universitat Politècnica una part molt important de la seva col·lecció de poesia catalana. La UPC té una biblioteca universitària que duu el seu nom.

Enllaços externs

• Vida, reptes, visió de Gabriel Ferraté. 2017-05-18 a YouTube UOC
• Entrevista publicada a la revista educativa d'Òmnium Cultural Escola Catalana Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.
• Entrevista al Rector de la UOC, Gabriel Ferraté Arxivat 2010-06-12 a Wayback Machine. publicada a Teknokultura