Vés al contingut

Gabriel Marcel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGabriel Marcel
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Gabriel Honoré Marcel Modifica el valor a Wikidata
7 desembre 1889 Modifica el valor a Wikidata
8è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 octubre 1973 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
7è districte de París (França) Modifica el valor a Wikidata
President Société des amis de Charles Du Bos (en) Tradueix
1955 – 1973 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódramaturg, músic, crític literari, filòsof, escriptor Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentExistencialisme cristià Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsColegio Maristas de San Isidro (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPaul Ricoeur Modifica el valor a Wikidata
Influències
Família
PareHenry Marcel Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: b2779329-1cd7-4f06-8240-5ed02f15cd9e Modifica el valor a Wikidata

Gabriel Marcel (París, 7 de desembre de 1889 - 8 d'octubre de 1973) va ser un dramaturg i filòsof francès. Sostenia que els individus tan sols poden ser compresos en les situacions específiques en què es veuen implicats i compromesos. Aquesta afirmació constituïx l'eix del seu pensament, definit com a existencialisme cristià o personalisme.

En el seu primer llibre, Diari metafísic, Marcel advocava per una filosofia del concret que reconegués que l'encarnació del subjecte en un cos i la situació històrica de l'individu condicionen en essència el que s'és en realitat.

Marcel va distingir la reflexió primària, que té a veure amb els objectes i les abstraccions. Aquesta reflexió arriba a la seva forma més elevada en la ciència i la tecnologia. La reflexió secundària -usada per ell com mètode- s'ocupa d'aquells aspectes de l'existència humana, com el cos i la situació de cada persona, en els quals es participa de forma tan completa que l'individu no pot se'n pot abstreure. La reflexió secundària contempla els misteris i proporciona una espècie de debò (filosòfica, moral i religiosa) que no pot ser verificada mitjançant procediments científics, però que és confirmada mentre il·lumina la vida de cadascun.

Marcel, a diferència d'altres existencialistes, va posar l'accent en la participació en una comunitat en comptes de denunciar l'ontològic aïllament humà. No només va expressar aquestes idees en els seus llibres, sinó també en les seves obres de teatre, que presentaven situacions complexes on les persones es veien atrapades i conduïdes cap a la solitud i la desesperació, o bé establien una relació satisfactòria amb les altres persones i amb Déu.

Defensor dels revoltats durant la Guerra Civil Espanyola, Albert Camus va polemitzar amb ell en diverses cartes públiques on va denunciar les contradiccions ètiques de la seva reflexió filosòfica humanista.

Llibres (en català i castellà)

[modifica]
  • Marcel, Gabriel. El misteri ontològic. L'home problemàtic. Laia, Barcelona, 1989. ISBN 8476683251.  - edició a cura de Josep Manuel Udina i Cobo; traducció al català d'Hortènsia Curell i Joan Leita. Col·lecció Textos Filosòfics (EAN 9788476683255).
  • Marcel, Gabriel. Aproximación al misterio del ser: Posición y aproximaciones concretas al misterio ontológico. Encuentro Ediciones, 1987. ISBN 978-84-7490-170-2. 
  • Marcel, Gabriel. La condición del intelectual en el mundo contemporáneo. Ediciones Rialp. ISBN 978-84-321-0533-3. 
  • Marcel, Gabriel. Dos discursos y un prólogo autobiográfico. Editorial Herder, 1967. ISBN 978-84-254-0119-0. 

Premis i reconeixements

[modifica]