Gabriel Maria Brasó i Tulla

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Maria Brasó i Tulla
2016 Església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 08.jpg
Plaça de l'Abat Gabriel Maria Brasó (Llavaneres)
Biografia
Naixement29 març 1912 modifica
Barcelona modifica
Mort1r gener 1978 modifica (65 anys)
Monestir de Montserrat, Bages
Dades personals
Conegut perPer llibre, Litúrgia i Espiritualitat
Activitat
OcupacióLitúrgic benedictí

Gabriel Maria Brasó i Tulla (Sarrià, barri de Barcelona, 29 de març, 1912 - Monestir de Montserrat, Bages, 1 de gener, 1978) fou un monjo benedictí i escriptor català.

Després d'haver fet els estudis eclesiàstics en el Seminari de Barcelona, s'ordenà sacerdot el 8 de juny de 1935. Després desenvolupà el ministeri parroquial a Llavaneres, Igualada i Vilanova i la Geltrú. Més tard ingressà en l'orde benedictí; vestí la cogulla el 5 d'agost de 1941.

Passat un any de noviciat, emeté els vots simples i, tres anys més tard, els solemnes i perpetus; és a partir d'aquestes dates quan cursà estudis en el Col·legi Internacional de Sant Anselm del seu orde a Roma i es llicencià en teologia. També a Roma en l'Institut Pontifici d'Arqueologia, es llicencià en aquesta disciplina.

A més desenvolupà diversos càrrecs del seu orde, com els de prior i abat del monestir de Montserrat, com a successor de dom Aureli Maria Escarré. També fou abat-president de la congregació de Subiaco, primera de les comunitats benedictines, el 1966;[1] residí durant cert temps a Itàlia per aquest motiu.

El 1969, Pau VI, al qual havia tractat quan encara era el cardenal Montini a Milà, el cridà a Roma perquè li dirigís els exercicis espirituals durant aquell any.

Obra[modifica]

Brasó destacà com a liturgista i escriptor. Sobre litúrgia i arqueologia, preferentment, va escriure importants articles en revistes especialitzades, així com diversos llibres, entre els quals hi ha Litúrgia i Esperitualitat, traduït a diversos idiomes. Va viatjar per quasi tot el món. Fou designat membre de la Reforma de les Cerimònies Papals. Amb la seva desaparició, l'orde benedictí i l'Església perderen una figura important, màxima entre els liturgistes.

Bibliografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Storia della Congregazione» (en italià, castellà i anglès). Congregació de Subiaco i Montecasino. [Consulta: 1r abril 2020].