Gabriel Maria Brasó i Tulla

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGabriel Maria Brasó i Tulla
2016 Església parroquial de Sant Andreu de Llavaneres 08.jpg
Plaça de l'Abat Gabriel Maria Brasó (Llavaneres)
Dades biogràfiques
Naixement 29 de març de 1912
Sarrià (Barcelona)
Mort 1 de gener de 1978(1978-01-01) (als 65 anys)
Monestir de Montserrat, Bages
Es coneix per Per llibre, Litúrgia i Espiritualitat
Activitat professional
Ocupació Litúrgic benedictí
Modifica dades a Wikidata

Gabriel Maria Brasó i Tulla (Sarrià, barri de Barcelona, 29 de març, 1912 - Monestir de Montserrat, Bages, 1 de gener, 1978) fou un frare benedictí i escriptor català.

Després d'haver fet els estudis eclesiàstics en el Seminari de Barcelona, s'ordenà sacerdot el 8 de juny de 1935, després desenvoluparia el ministeri parroquial a Llavaneres, Igualada i Vilanova i la Geltrú. Més tard ingressà en l'orde benedictí; vestiria la cogulla el 5 d'agost de 1941.

Passat un any de noviciat, emet els vots simples i, tres anys més tard, els solemnes i perpetus; és a partir d'aquestes dates quan cursa estudis en el Col·legi Internacional de Sant Anselm del seu orde a Roma i es llicencia en teologia. També a Roma en l'Institut Pontifici d'Arqueologia, aconsegueix la llicenciatura en aquesta assignatura.

A més desenvolupà diversos càrrecs del seu orde, com els de prior i abat del Monestir de Montserrat; en el qual succeí en l'últim d'aquests a dom Aureli Maria Escarré. També fou abat de Subiaco, primera comunitat benedictina, el 1966; residí durant cert temps a Itàlia per aquest motiu.

El 1969, Pau VI, al qual havia tractat quan encara era el cardenal Montini a Milà, el cridà a Roma perquè li dirigís els exercicis espirituals durant aquest any.

Obra[modifica | modifica el codi]

Brasó destacà, a costa de benedictí, com a liturgista i escriptor. Sobre litúrgia i arqueologia, preferentment, va escriure importants articles en revistes especialitzades, així com diversos llibres, entre els quals hi ha Litúrgia i Esperitualitat, traduït a diversos idiomes. Va viatjar per quasi tot el món. Se'l designà membre de la Reforma de les Cerimònies Papals. Amb la seva desaparició l'orde benedictí i l'Església perderen una important figura, màxima entre els liturgistes.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]