Gabriel Maura i Montaner
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Gabriel Maura y Montaner 4 juny 1842 Palma (Mallorca) |
| Mort | 29 març 1907 (64 anys) Palma (Mallorca) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, empresari |
| Família | |
| Pares | Bartomeu Maura i Gelabert i Margalida Muntaner Llampayes |
| Germans | Antoni Maura i Montaner, Miquel Maura i Montaner, Bartomeu Maura i Montaner i Francesc Maura i Montaner |
Gabriel Maura i Muntaner (Palma, 1842-1907), escriptor i empresari, fou el major dels germans Maura (Miquel, prevere, Bartomeu, pintor i gravador, Francesc, pintor i Antoni, polític).
Biografia[modifica]
A la mort del seu pare, el 1866, es va haver d'encarregar del negoci familiar, una indústria d'adobs de pell, i assumí la direcció del nucli familiar. Amb l'inici de la carrera política del seu germà, 1881, esdevingué el seu procurador i intermediari amb la societat local; el 1890, traslladà i amplià la fàbrica al Molinar i finalment feu fallida, poc abans de la seva mort.
Aquest "personatge sense biografia", en expressió d'Enric Cassany i Cels, fou un home d'inquietuds literàries ocasionals, que va desenvolupar entre 1865 i 1887. La seva obra, sobretot en català, està escampada en almanacs i publicacions periòdiques, el 1868 obtingué un accèssit als Jocs Florals amb la poesia l'espigolera i tres dels seus poemes foren publicats a l'antologia Els poetes romàntics de Mallorca, l'any 1950, a cura de Manuel Sanchis Guarner. Tanmateix, és en la narrativa on Gabriel Maura mostrà les seves millors qualitats literàries.
Narrativa[modifica]
Entre 1879 i 1887, publicà diverses narracions a les revistes "La Ignorància" i "Sa Roqueta", de les quals vuit foren aplegades en el llibre "Aigoforts", (1892), aquesta obra tan minsa és suficient per qualificar-lo com un extraordinari escriptor de costums i el millor narrador de creació que donà Mallorca al segle xix, gairebé, malgrat ell.
Els relats de Maura, escrits amb les formes dialectals de la Palma del XIX però sense renunciar a la intenció culta, va de la paròdia a la sàtira d'estampes típiques o dels tòpics socials; fa ús d'un llenguatge cru, mordaç, enèrgic i humorístic, ple d'hipèrboles, que poden arribar a ser violentes; és molt selectiu en els detalls significatius amb els que obté una imatge de conjunt que resulta d'una gran eficàcia literària.
A més, a diferència de la resta d'escriptors de costums, Maura no cerca la neutralitat del narrador, ans al contrari, qualifica moralment els seus personatges o les escenes que descriu, denunciant la hipocresia, la mesquinesa i les convencions socials de la societat mallorquina del moment, arribant així a acostar-se a la novel·la realista en les seves millors peces: "Escola pràctica" i "Ses paparrines".
Distincions[modifica]
- Un carrer de Palma porta el seu nom.
- El Premi Ciutat de Palma de novel·la portà el seu nom entre 1955 i 1977, en què va passar a dir-se Llorenç Villalonga de novel·la.
Bibliografia[modifica]
- Cassany i Cels, Enric. El quadre de costums a Història de la literatura catalana, tom 7, pàg. 404-406. Barcelona: Ariel, S.A. =, 1986. ISBN 84-344-7604-5..
- «Maura Muntaner, Gabriel». A: Dolç i Dolç, Miquel (coord.). Gran Enciclopèdia de Mallorca. Volum 10. Palma: Promomallorca, p. 365. ISBN 84-8661702-2.