Gabriela Ortiz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriela Ortiz
Biografia
Naixement 20 desembre 1964 (54 anys)
Ciutat de Mèxic
Educació City, University of London Tradueix
Guildhall School of Music and Drama
Facultat de Música
Universitat de Londres
Activitat
Ocupació Compositora i professora de música
Ocupador Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
Gènere artístic Òpera
Premis

Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: 2b634db5-8d06-45d4-b00b-733be0fa660f
Modifica les dades a Wikidata

Gabriela Ortiz Torres (Ciutat de Mèxic, 20 de desembre de 1964) és una compositora i professora mexicana.[1][2]

Biografia[modifica]

Pertany a la generació creixent de dones compositores nascudes en la segona meitat del segle XX.[3] Va estudiar el batxillerat al Col·legi de Ciències i Humanitats i la llicenciatura en composició a l'Escola Nacional de Música on va ser deixebla de Federico Ibarra i Mario Lavista. Amb aquest últim es va formar en el Taller de Composició del Conservatori Nacional de Música. Destaca la seva capacitat de sintetitzar un estil sincrètic en la seva música "i en ella s'ajunten la tradició europea, els recursos nous propis de la música contemporània i del jazz, a més d'elements mexicans, procedents fins i tot del Mèxic precolombí".

Va estudiar piano a l'Escola Vida i Moviment, amb Robert Saxton a la Guildhall School of Music and Drama, gràcies a una beca del British Council i es va doctorar en Composició i Música Electroacústica en The City University de Londres sota la direcció de Simon Emmerson (1992).

Ha estat professora de composició a l'Escola Nacional de Música de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic.

Obres[modifica]

  • Simfonia coral Luz de lava, encarregada per la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic per commemorar el seu centenari. (2010)
  • Altar de Piedra, obra concertant per a percussions i orquestra en tres moviments (2003)
  • Puzzle-tocas, per a quintet de vents (2002)
  • Altar de Muertos, per a quartet de cordes i cinta (1996)
  • Altar de neón, per a quartet de percussió i orquestra de cambra (1995)
  • El trompo, per a vibráfono i cinta (1994)
  • Concierto Candeal, per a percussió (1993)
  • Five Microetudes, per a cinta (1992)
  • Quartet n.º 1 (1988)
  • Huitzil (1989) per a flauta de bec
  • Divertimento (1985) per a clarinet sol
  • Patios (1988) per a orquestra
  • Concierto Candela (1993) per a orquestra i percussions
  • Atlas-Pumas (1995) per a marimba i violí
  • Riu de papallones (1995) per a dues arpes i steeldrum
  • Zócalo-Bastilla (1996)

Ha compost també la banda sonora de les pel·lícules Por la libre (2000) de Juan Carlos de Llaca, Fronterilandia de Rubén Ortiz Torres (1995) i del curtmetratge Síndrome de línea blanca, de Lourdes Villagómez (2003).

Òperes[modifica]

  • Únicamente la verdad, video-ópera en col·laboració amb el seu germà Rubén Ortiz-Torres (2004)
  • Ana y su sombra

Premis i reconeixements[modifica]

  • Beca de la Fundació en Memòria de John Simon Guggenheim, per Únicamente la verdad el 2004.[4]
  • Premi Nacional d'Arts i Literatura atorgat per la Secretaria d'Educació Pública de Mèxic el desembre de 2016.

Referències[modifica]

  1. «Dra. Gabriela Ortiz Torres. UNAM, Posgrado en Música»www.posgrado.unam.mx. Consultado el 25 de agosto de 2015.
  2.  Tello, Aurelio. "La creación musical en México", en Tello (coor.) La música en México. Panorama del siglo XX. México, FCE-CONACULTA, 2010. Serie Biblioteca Mexicana.
  3. Tello, Aurelio.
  4. «Dan a conocer a los ganadores del Premio Nacional de Artes y Literatura». [Consulta: 14 diciembre 2016].