Gabriella Coleman

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaGabriella Coleman
Gabriella Coleman, Feb 2012.jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1973 (43/44 anys)
San Juan
Alma mater Universitat de Chicago
Universitat Colúmbia
Activitat professional
Ocupació Autora i antropòloga
Ocupador Universitat McGill

Lloc web Lloc web oficial
Modifica dades a Wikidata

Enid Gabriella Coleman (1973), usualment coneguda com a Gabriella Coleman o Biella, és una antropòloga, acadèmica[1] i escriptora porto-riquenya-nord-americana, el treball de la qual se centra en la cultura hacker i en el ciberactivisme, particularment Anonymous. En l'actualitat és "professora de la Càtedra Wolfe" en Alfabetització Científica i Tecnològica a la Universitat McGill, Mont-real, Quebec, Canadà. El Chronicle of Higher Education la considera com "l'erudita principal del món sobre la fenomenologia d'Anonymous".[2]

Educació[modifica | modifica el codi]

Després d'acabar l'escola secundària a l'Escola Sant Joan, a Sant Joan, Puerto Rico, Coleman va obtenir la seva graduació amb un Bachelor of Arts en ciències de la religió per la Columbia University el maig de 1996. Després es va traslladar a la Universitat de Chicago on va completar un Master of Arts en antropologia sociocultural a l'agost de 1999.[3] I posteriorment, el 2005, va ser guardonada per la seva dissertació en la defensa de tesi de Ph.D en antropologia sociocultural The social construction of freedom in free and open source software: Hackers, ethics, and the liberal tradition (La construcció social de la llibertat al programari lliure i de codi obert: hackers, ètica i tradició liberal).[3][4]

Activitats acadèmiques[modifica | modifica el codi]

Coleman ha ocupat diversos càrrecs acadèmics, incloent una beca posdoctoral al Centre d'Anàlisi Cultural, de la Universitat Rutgers i el Programa de Beques Posdoctorales Memorial Izaak Walton Killam, en Ciència, Tecnologia i Societat, a la Universitat d'Alberta[3] abans de ser nomenada professora assistent de mitjans de comunicació, cultura i comunicació a la Universitat de Nova York, el setembre de 2007.[5]

Entre el 2010 i el 2011, va treballar a l'Institute for Advanced Study a Princeton, com a destinatària de la "2010 –11 membre del Cercle Fundadors Ginny i Robert Loughlin’ de l'Escola de Ciència Social"[6]

El gener de 2012 es traslladà a Mont-real, Quebec, per un contracte en la Càtedra Wolfe, en Alfabetització Científica i Tecnològica, a la Universitat McGill.[7] Aquell mateix any, va realitzar una exposició en el Webstock 2012 desenvolupat a Wellington, Nova Zelanda.[8]

Gabriella Coleman  el 2010
Gabriella Coleman el 2010

Algunes publicacions[modifica | modifica el codi]

  • Hacking In-Person: The Ritual Character of Conferences and the Distillation of a Life-World. Anthropological Quarterly 83 (1): 47–72, hivern de 2010[11]
  • Hacker Practice: Moral Genres and the Cultural Articulation of Liberalism. Anthropological Theory 8 ( 3): 255-277 (2008) (amb Alex Golub)[12]
  • The Politics of Rationality: Psychiatric Survivor's Challenge to Psychiatry. En: Tactical Biopolitics. Kavita Phillip i Beatriz de Costa (editors). Edició il·lustrada, reimpresa de MIT Press, 511 pàg. ISBN 0262042495, ISBN 9780262042499 (2008) en línia[13]
  • The Social Construction of Freedom in Free and Open Source Programari: Hackers, Ethics, and the Liberal Tradition. Edició reimpresa de UMI Dissertation Services, 494 pàg. (2006)

Estudi d'Anonymous[modifica | modifica el codi]

L'obra de Coleman sobre Anonymous ha donat lloc al fet que es convertís en una comentarista eficaç, en els mitjans de comunicació regulars, a més de les seves publicacions acadèmiques. Al juliol de 2010, Coleman va fer referència al "Projecte Anonymous" o "Operació Chanology" en contra de l'Església de la Cienciologia i va utilitzar tècnicament, el que es convertiria en un motiu central en les seves descripcions del grup, els "Arquetips trickster", que segons ella argumenta, "sovint no és un personatge molt net i saborós, però pot ser vital per a la renovació social".[14] Coleman afirma que ja havia estat pensant sobre els vincles entre l'arquetip d'entabanador i el cracker (hacker que ingressa a llocs de seguretat) per 'alguns pocs anys' abans de realitzar una estada en un hospital, on llegiria Trickster Makes This World: Mischief, Myth, and art (El entabanador fa al món: entremaliadura, mite i art, de Lewis Hyde:

« Des de les primeres pàgines, és innegable: es faran moltes connexions entre el trampós i la pirateria. Moltes d'aquestes figures, empenyen els límits: s'alteren les idees de la decència i de la propietat, utilitzant el seu impecable enginy de vegades per jugar, de vegades amb fins polítics; queden atrapats per la seva astúcia (la qual cosa passa tot el temps amb els engalipadors... així és com aprenen), i refan el món, tècnica, social i legalment, i això inclou programari, llicències i fins i tot formes de literatura[15] »
— L'entabanador fa al món: entremaliadura, mite i art, Lewis Hyde

La teoria de Coleman sobre Anonymous (i també grups associats tals com 4chan) com els trickster s'ha traslladat des de "l'acadèmia", als mitjans de comunicació. Referències recents inclouen una sèrie de tres parts sobre Anonymous en la revista Wired[16] i en el New York Times.[17]

Coleman també ha estat crítica en la cobertura del corrent principal d'Anonymous. En el seu: Is it a Crime? The Transgressive Politics of Hacking in Anonymous (en col·laboració amb Michael Ralph), va respondre a un article sobre el grup, per part de Joseph Menn, en el Financial Times[18] en què comentava:

« És probable un compromís més crític i compromés amb les qüestions que es plantegen pels enfocaments acadèmics i periodístics en els mitjans digitals, la política de protesta i de seguretat cibernètica. En comptes de representar als hackers com panfletistas virtuals per a la llibertat d'expressió o com malfactors digitals, hem de començar a fer preguntes més específiques sobre quan i per què els hackers s'adopten determinades actituds cap a diferents tipus de lleis, explorant amb més detall el que esperen aconseguir, i tenir més cura en l'examen de les conseqüències[19] »
— Gabriella Coleman

Una de les seves obres més recents és Our Weirdness Is Free: The logic of Anonymous — online army, agent of chaos, and seeker of justice, la primera peça important de Coleman sobre l'extensió del grup i es basa en una sèrie d'observacions dels quals ella descriu com "tot i res alhora'.[20]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «New York University » Enid Gabriella Coleman» (en inglés). Rate my Professors, marzo 2013. [Consulta: 19 abril].
  2. «Nathan Schneider.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Curriculum Vitae» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  4. «Abstract of 'The social construction of freedom in free and open source software: Hackers, ethics, and the liberal tradition'» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  5. «Faculty page for Gabriella Coleman» (en inglés). Arxivat de l'original el 23 de novembre de 2015. [Consulta: 22 gener 2012].
  6. «Spring 2011 Issue» (en inglés). [Consulta: 17 febrer 2012].
  7. «Faculty page for Department Professors» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  8. «Gabriella Coleman. Speakers.» (en inglés). Webstock 2012, 13-02-2012. [Consulta: 19 abril].
  9. Coleman, Gabriella. Hacker, hoaxer, whistleblower, spy : the many faces of Anonymous (en anglès). London ; New York: Verso, 2014, p. 452. ISBN 9781781685839. 
  10. Coleman, Gabriella. Las mil caras de Anonymous : hackers, activistas, espías y bromistas (en castellà). Barcelona: Arpa y Alfil, 2016, p. 399. ISBN 9788416601011. 
  11. Coleman, Gabriella. «Hacking In-Person: The Ritual Character of Conferences and the Distillation of a Life-World» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  12. Coleman, Gabriella. «Hacker Practice: Moral Genres and the Cultural Articulation of Liberalism» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  13. Coleman, Gabriella. «The Politics of Rationality: Psychiatric Survivor's Challenge to Psychiatry» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  14. «Why Do Anonymous Geeks Hate Scientologists?» (en anglès). [Consulta: 30 març 2016].
  15. «Social Text: Blog-Dev: Hacker and Troller as Trickster» (en anglès). [Consulta: 30 març 2016].
  16. Norton, Quinn «Anonymous 101: Introduction to the Lulz» (en anglès). Wired, 08-11-2011 [Consulta: 22 gener 2012].
  17. Walker, Rob «When Funny Goes Viral» (en anglès). New York Times, 16-07-2010 [Consulta: 22 gener 2012].
  18. Menn, Joseph. «They’re watching. And they can bring you down» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].
  19. «Social Text: Emergences: Is it a Crime? The Transgressive Politics of Hacking in Anonymous» (en anglès). [Consulta: 30 març 2016].
  20. Coleman, Gabriella. «Our Weirdness Is Free: The logic of Anonymous — online army, agent of chaos, and seeker of justice» (en inglés). [Consulta: 22 gener 2012].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]