Gacià de Tours

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSant Gacià, o
Gracià de Tours
Anonyme toulousain - Chapiteau de colonne simple , La Cène - Musée des Augustins - ME 125 (4).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementCatianus, Gratianus
segle III Modifica el valor a Wikidata
Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort18 desembre 301 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Tours Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentCatedral de Tours 
Bishop of Tours (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióSacerdot Modifica el valor a Wikidata
bisbe
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, Església Ortodoxa
CanonitzacióAntiga
PelegrinatgeTours
Festivitat18 de desembre
IconografiaCom a bisbe
Patró deTours

Gacià de Tours o Gracià (Itàlia?, segle III - Tours, Aude, ca. 307) va ésser el primer bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Vida[modifica]

Gairebé no hi ha dades sobre la vida de Gacià. Era un dels set apòstols dels gals enviats pel papa Fabià I cap al 250 per cristianitzar la Gàl·lia, en el consolat de Deci i Grat.[1] En una carta que el papa Zòsim I escriu a un bisbe gal, esmenta aquest fet.

Gregori de Tours,[2] diu que Gacià va ésser entre els preveres enviats des de Roma; mentre que d'altres moriren màrtirs, Gacià va predicar a la Gàl·lia Lugdunense i a Tours durant cinquanta anys, i va formar a Narbona una comunitat cristiana estable, de la que va ésser el primer bisbe. Al començament, però, la població era hostil i va haver de celebrar els oficis a les catacumbes. Va morir-hi de mort natural i fou sebollit en un cementiri proper a la ciutat.

Posteriorment, es desenvolupà una llegenda que identificava aquest bisbe amb un personatge del segle I, llegendari, que hauria estat enviat a la Gàl·lia pel mateix Sant Pere apòstol.

Veneració[modifica]

La seva festa litúrgica és el 18 de desembre. Un segle més tard de la seva mort, Martí de Tours, tercer bisbe de la ciutat, va fer traslladar la seva despulla a una església que havia fet construir el segon bisbe, Lidoric. Sobre ella s'aixecà la catedral de Saint-Gatien s'edificà sobre el lloc de sepultura del sant bisbe, a una necròpolis cristiana. Inicialment dedicada a Sant Maurici d'Agaunum, en 1357 es dedicà a Gacià.

Notes[modifica]

  1. Fabià va enviar-hi set bisbes des de Roma: Sant Gacià a Tours, Tròfim a Arle, Pau a Narbona, Sadurní a Tolosa, Dionís a París, Austromoni a Clarmont d'Alvèrnia i Marcial a Llemotges.
  2. Historia Francorum, I, 30