Gai Aureli Cotta III

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Aureli Cotta (Caius Aurelius Cotta) fou germà de Luci Aureli Cotta i Marc Aureli Cotta. Va néixer el 124 aC i la seva mare es deia Rutília.

Fou amic del tribú Marc Livi Drus, assassinat el 91 aC i aquell mateix any va aspirar al tribunat, però no fou elegit, i al cap de pocs mesos se'n va anar a l'exili voluntari per evitar ser condemnat per la Lex Varia, que ordenava investigar públicament a tots aquells que privada o públicament havien donat suport a les reclamacions de ciutadania dels aliats italians.

Va tornar a Roma el 82 aC quan Sul·la era dictador i el 75 aC fou cònsol juntament amb Luci Octavi; en aquest any es va guanyar l'hostilitat dels optimats per una llei que retornava al tribunat les facultats de les que havia estat privat per Sul·la (la natura exacta d'aquesta llei no es coneix; Ciceró esmenta la lex de judiciis privatis que fou abolida l'any següent). Durant el seu consolat va signar un tractat amb el rei Hiempsal II de Mauritània.

Al final del mandat va obtenir la Gàl·lia com a província i encara que allí no va fer cap guerra autentica, en tornar va demanar el honors del triomf que li foren acordats però el dia abans de la celebració se li va obrir una antiga ferida i per causa d'això va morir el mateix dia.

Fou considerat un dels més grans oradors del seu temps i alguns fragments dels seus discurs s'han conservat a la Historiae de Sal·lusti. També va estudiar filosofia i Ciceró el situa com interlocutor a "De Oratore" i al tercer llibre de "De Natura Deorum" on dóna suport a la causa dels acadèmics.