Gai Celi Calde

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Celi Calde
Biografia
Naixement segle II aC
  Senador romà 

valor desconegut – valor desconegut
  Cònsol romà 

94 aC – 94 aC
Juntament amb: Luci Domici Aenobarb

  Tribú de la plebs 

Dades personals
Religió Religió a l'antiga Roma
Activitat
Ocupació Polític i militar
Període Late Roman Republic Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Gai Celi Calde (en llatí Caius Caelius Caldus) va ser un magistrat romà. Formava part de la gens Cèlia, una família romana d'origen plebeu.

Era contemporani de Luci Licini Cras, l'orador. Ningú de la seva família no havia aconseguit encara cap de les magistratures importants, i per la seva activitat i eloqüència, encara que com a orador no semblava massa destacat, va intentar ser qüestor, però no en va ser elegit. Poc després, l'any 107 aC, va ser nomenat tribú de la plebs. Durant el seu mandat com a tribú es va establir la Lex Caelia tabellaria que anava dirigida contra el legat Gai Popil·li, i que regulava la manera de votar a les corts de justícia pels casos d'alta traïció (majestas). Els vots s'havien de donar mitjançant tauletes (tabellae). Ciceró afirma que Calde va lamentar tota la seva vida d'haver proposat aquesta llei, ja que va ser vergonyosa per a la república.

L'any 94 aC va ser elegit cònsol amb Luci Domici Aenobarb buscant un competidor d'alt rang tot i que ell era un homo novus, un novell en política. Després del seu consolat va obtenir Hispania (una de les Hispànies) com a província, probablement la Citerior o Tarraconense.

Durant la guerra civil entre Mari i Sul·la l'any 83 aC va donar suport a Mari i juntament amb Gai Carrines i Luci Juni Brut va intentar evitar que Gneu Pompeu aportés les seves legions a Sul·la, però com que no van actuar conjuntament, Pompeu va atacar l'exèrcit de Juni Brut i no van poder impedir el pas de les legions pompeianes.[1]

Referències[modifica]

  1. Smith, William (ed.). Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. I. London: Walton and Maberly, 1841, p. 561.