Gai Licini Calv Estoló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Gai Licini Calv Estoló (llatí: Caius Licinius Calvus Stolo) fou tribú del poble del 376 aC al 367 aC i va tenir el suport del seu col·lega Luci Sexti. Va proposar diverses lleis entre elles:

  • La supressió de l'elecció de tribuns amb poder consolar i s'havia de tornar a l'elecció de cònsols dels quals un almenys havia de ser plebeu.
  • Limitació de la terra pública que es podia posseir a 500 jugueres i de 100 caps de bestiar gran o 500 de bestiar petit.
  • Llei regulant les relacions entre creditors i deutors, els interessos i el pagament.
  • Els llibres sibil·lins haurien de ser custodiats per un col·legi de 10 membres (decemviri), dels que la meitat almenys haurien de ser plebeus.

Els patricis es van oposar a aquestes lleis però finalment van ser aprovades i Luci Sexti fou el primer plebeu que va obtenir el consolat el 366 aC.

Gai Licini Calv Estoló fou elegit dues vegades cònsol, el 364 aC i el 361 aC. Un temps després fou acusat per Marc Popil·li Laenes d'haver transgredit la seva pròpia llei sobre tinença de terres publiques, i fou declarat culpable (357 aC) havent de pagar una multa.