Gai Licini Calv Estoló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGai Licini Calv Estoló
 Cònsol de la República Romana 


 Tribú de la plebs 


 Senador romà 


 Mestre de cavalleria 

Dades biogràfiques
Mort segle IV aC
Ciutadania Antiga Roma
Activitat professional
Ocupació polític, soldat i militar
Època República Romana
Altres dades personals
Dinastia Gens Licínia
Modifica dades a Wikidata

Gai Licini Calv Estoló (llatí: Caius Licinius Calvus Stolo) fou tribú del poble del 376 aC al 367 aC i va tenir el suport del seu col·lega Luci Sexti. Va proposar diverses lleis entre elles:

  • La supressió de l'elecció de tribuns amb poder consolar i s'havia de tornar a l'elecció de cònsols dels quals un almenys havia de ser plebeu.
  • Limitació de la terra pública que es podia posseir a 500 jugueres i de 100 caps de bestiar gran o 500 de bestiar petit.
  • Llei regulant les relacions entre creditors i deutors, els interessos i el pagament.
  • Els llibres sibil·lins haurien de ser custodiats per un col·legi de 10 membres (decemviri), dels que la meitat almenys haurien de ser plebeus.

Els patricis es van oposar a aquestes lleis però finalment van ser aprovades i Luci Sexti fou el primer plebeu que va obtenir el consolat el 366 aC.

Gai Licini Calv Estoló fou elegit dues vegades cònsol, el 364 aC i el 361 aC. Un temps després fou acusat per Marc Popil·li Laenes d'haver transgredit la seva pròpia llei sobre tinença de terres públiques, i fou declarat culpable (357 aC) havent de pagar una multa.