Gai Mari Victorí

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGai Mari Victorí
Saint-Victor-l'Abbaye Church 7720.JPG
Biografia
Naixement 290 (Gregorià)
Àfrica (Imperi Romà)
Mort 364 (Gregorià) (73/74 anys)
Roma
Religió Església Catòlica
Activitat
Camp de treball Filosofia
Ocupació Filòsof, teòleg i escriptor
Període Imperi Romà
Enaltiment
Modifica les dades a Wikidata

Gai Mari Victorí (en llatí Caius Marius Victorinus) anomenat Afer pel seu país de naixement (Àfrica) va ser un gramàtic i retòric romà.

Va ensenyar retòrica a Roma a la meitat del segle IV i va obtenir tanta reputació que se li va erigir una estàtua al fòrum de Trajà. Ja era vell quan va estudiar les escriptures i va esdevenir teòleg cristià. Quan Julià l'Apòstata va prohibir que els gramàtics difonguessin i instruïssin sobre temes de cristianisme, va tancar la seva escola abans de renunciar a la fe. Considerat un filòsof neoplatònic, va conservar aquesta filosofia quan es va convertir en cristià. La història de la seva conversió l'explica el bisbe Simplici de Milà. Agustí d'Hipona també en parla.

Se li atribueixen els següents títols:

  • I. Commentarius s. Expositio in Ciceronis libros de Inventione.
  • II. Ars Grammatica de Orthographia et Ratione Metrorum, un tractat sobre mètrica en quatre voluminosos llibres.
  • III. De Trinitate contra Arium Libri IV, acabat, segons sembla, l'any 365.
  • IV. De Όμοουσίω recipiendo, una síntesi del llibre anterior.
  • V. Hymni tres de Trinitate
  • VI. De Generatione Verbi Divini s. Confutatorium Candidi Ariani ad eumdem
  • VII. Ad Justinum Manichaeum contra duo Principia Manichaeorum et de vera Carne Christi
  • VIII. De Verbis Scripturae Factum est vespere et mane dies unus
  • IX. Commentarius in Epistolam Pauli ad Galatas, en dos llibres
  • X. Commentarius in Epistolam Pauli ad Philippenses
  • XI. Commentarius in Epistolam Pauli ad Ephesios, en dos llibres
  • XII. De Physicis
  • XIII. De Fratribus VII. Maccabaeis interfectis ab Antiocho Epiphane

De Definitionibus atribuïda a Boeci, podria ser seva.[1]

Referències[modifica]