Vés al contingut

Gai Papiri

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGai Papiri
Nom original(la) C.Papirius Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle VI aC Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Pontífex màxim
509 aC – valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot de l'Antiga Roma, polític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública romana primerenca Modifica el valor a Wikidata
Activitat(Floruit: 509 aC Modifica el valor a Wikidata)
Família
Paresvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata

Descrit per la fontRealenzyklopädie der klassischen Altertumswissenschaft
The Nuttall Encyclopædia >>>:Papirius Modifica el valor a Wikidata

Gai Papiri o Sext Papiri (en llatí Caius Papirius o Sextus Papirius) va ser el suposat redactor de les anomenades Leges regiae, o Jus Papirianum, o Jus Civile Papirianum.

Dionís d'Halicarnàs afirma que el pontífex màxim Gai Papiri va recollir les ordenances religioses de Numa Pompili després de l'expulsió de l'últim Tarquini, que havien estat gravades en tauletes de fusta per ordre d'Anc Marci.[1] Pomponi comenta que es deia Sext Papiri i que va recollir les lleis en temps de Tarquini el Superb fill de Demarat (però Tarquini no era fill de Demarat). D'aquestes lleis es coneixen molt poques normes i sembla que algunes podrien haver estat afegides més tard encara que tenien la consideració de normes fixades pels reis. Grani Flac, va escriure el Liber de Jure Papiriano, que se cita com un comentari sobre el Jus Papirianum. Amià Marcel·lí cita una Lex Regia que estableix que una dona embarassada, si mor, no ha d'enterrar-se sense treure-li el fill, i els comentaristes diuen que aquesta consideració és d'època tardana. Servi Maure Honorat fa referència a una Lex Papiria que sembla que fa referència al Jus Papirianum.[2][3]

Referències

[modifica]
  1. Titus Livi. Ab Urbe Condita I.20,32
  2. Servi. In tria Virgilii Opera Expositio XII,836
  3. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Volum III. Londres: John Murray, 1876, p. 118.