Gaibiel

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaGaibiel
Bandera de Gaibiel.svg Escut de Gaibiel.svg
Gaibiel 07.jpg

Localització
Localització de Gaibiel respecte del País Valencià.png
 39° 55′ 33″ N, 0° 29′ 45″ O / 39.925833333333°N,0.49583333333333°O / 39.925833333333; -0.49583333333333
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
Comarcal'Alt Palància

Capital Gaibiel
Població
Total 193 (2018)
• Densitat 10,67 hab/km²
Gentilici Gaibielà, Gaibielana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 18,08 km²
Altitud 517 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història i celebracions
Dia de mercat Dimarts
Festa major Crist de la Sed
Primera quinzena de setembre
Organització política
• Alcalde Vicente Pelayo Calvete
Identificador descriptiu
Codi postal 12415
Codi de municipi INE 12065
Codi ARGOS de municipis 12065
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

Geografia[modifica]

El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic; de fet el topònim major, d'origen àrab, vol dir «el bosc».[1] A més a més, s'hi poden trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari, etc. i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l'Aceitenegro (709 m) i l'Ajedrea (649 m).

Història[modifica]

El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el paleolític i el bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria, d'origen àrab, de Gaibiel a Pere Garcés de Roda; la pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 quan el rei Jaume el Just (1267-1327), posa sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros falten a ses obligacions és aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herédia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, passa als dominis d'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya; el 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo; el 1818 rere diversos plets amb els Priego passa a la Corona.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.125 1.102 1.060 916 767 775 629 430 330 221 203 195 204

Economia[modifica]

Està basada en l'agricultura de secà, destacant productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva, però la ramaderia és la seua major riquesa productiva. A més, estan en expansió els serveis als estiuejants.[2]

Monuments[modifica]

Castell de Gaibiel

S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. A pesar de trobar-se en ruïnes segueix mostrant un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralles, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.

Torre guaita d'origen musulmà; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.

Festes i celebracions[modifica]

  • Crist de la Sed. Se celebren el primer dilluns de setembre. És la major festa. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
  • Divina Pastora. El darrer diumenge de setembre.
  • Les Filles de Maria. Darrer diumenge d'agost.
  • Moros i Cristians. La darrera setmana de juliol.

Referències[modifica]

  1. Barceló, Carme. Noms aràbics de lloc (en valencià). Alzira: Bromera, 2010, p. 58 (col·lecció Essencial). ISBN 978-84-9824-650-6. 
  2. Juan Piqueras Haba (director). Geografia de les comarques valencianes (en valencià). vol. III. València: Foro Ediciones, S.L, 1995, p. 70. ISBN 84-8186-021-2. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaibiel Modifica l'enllaç a Wikidata