Gaibiel

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaGaibiel
Bandera de Gaibiel Escut de Gaibiel
Bandera de Gaibiel Escut de Gaibiel
Gaibiel 07.jpg

Localització
Localització de Gaibiel respecte del País Valencià.png
39° 55′ 33″ N, 0° 29′ 45″ O / 39.925833333333°N,0.49583333333333°O / 39.925833333333; -0.49583333333333
Estat Espanya
Comunitat autònoma País Valencià
Província província de Castelló
Comarca Alt Palància
Capital Gaibiel
Municipis 1
Població
Total 205 (2016)
• Densitat 11,34 hab/km²
Gentilici Gaibielà, Gaibielana
Predomini lingüístic Castellà
Geografia
Superfície 18,08 km²
Altitud 517 m
Limita amb
Partit judicial Sogorb
Història
Festa major
Crist de la Sed
Primera quinzena de setembre
Dia de mercat Dimarts
Organització i govern
• Alcalde Vicente Pelayo Calvete
Indicatius
Codi postal 12415
Codi INE 12065
Codi ARGOS 12065
Altres dades

Web www.gaibiel.es
Modifica dades a Wikidata

Gaibiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Limita amb Algímia d'Almonesir, Caudiel, Xèrica, Matet, Navaixes, Pavies i La Vall d'Almonesir.

Geografia[modifica]

El terme, situat en el vessant septentrional de la serra d'Espadà, està travessat pel riu Regajo, que amb els seus paratges constitueix el major atractiu paisatgístic, s'hi poden trobar les fonts del Camí de la Vall, indicada per a les malalties del ronyó, la del Xúquer, la del Vicari, etc. i pous com el Gasparini, el Cacao o l'Erizo. Les altures més importants són: La Costalata (713 m), El Pinar (608 m), l'Aceitenegro (709 m) i l'Ajedrea (649 m).

Història[modifica]

El primer testimoni de població el trobem a les coves del cim de Las Simas on visqueren humans durant el paleolític i el bronze, però els primers documents que parlen del poble són del 28 d'agost de 1237, quan Jaume I (1208-1276) va donar l'alqueria, d'origen àrab, de Gaibiel a Pere Garcés de Roda; la pertinença del lloc a la família López d'Herèdia està documentada ja en 1320 quan el rei Jaume el Just (1267-1327), posa sota la seua protecció a Ferran López d'Herèdia; un incident de 1379 en què els moros falten a ses obligacions és aprofitat pel senyor pel senyor per endurir les condicions de vassallatge; en 1583 per matrimoni de Rafel Garcés Mansilla Fernández d'Herédia, senyor vigent, amb Antònia Hurtado de Mendoza y Carrillo, comtessa de Priego, passa als dominis d'aquesta casa; el 1639 Geroni Garcés Camino de Mendoza, baró de Gaibiel va concedir-hi carta pobla per a 14 veïns immigrats d'Aragó i Catalunya; el 1792 s'inauguraren les obres de l'església, de les quals posà la primera pedra el bisbe de Sogorb, Llorenç Haedo; el 1818 rere diversos plets amb els Priego passa a la Corona.

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007
1.125 1.102 1.060 916 767 775 629 430 330 221 203 195 204

Economia[modifica]

Està basada en l'agricultura de secà, destacant productes com la garrofa, l'ametlla o l'oliva.

Monuments[modifica]

Castell de Gaibiel

S'alça en el cim de la muntanya Sajolida, enfront de la població, just a l'altre marge del riu Regajo. A pesar de trobar-se en ruïnes segueix mostrant un aspecte poderós. Amb planta poligonal irregular, encara manté elevats trams de muralles, gran part de la torre de l'homenatge i restes de diverses torres cúbiques.

Torre guaita d'origen musulmà; rep aquest nom per la forma de les seues escasses deixalles que se semblen a un dit assenyalant el cel.

Festes i celebracions[modifica]

  • Crist de la Sed. Se celebren el primer dilluns de setembre. És la major festa. El dimecres següent, es munten entaulats de fusta i comencen els actes taurins fins al dilluns següent.
  • Divina Pastora. El darrer diumenge de setembre.
  • Les Filles de Maria. Darrer diumenge d'agost.
  • Moros i Cristians. La darrera setmana de juliol.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaibiel Modifica l'enllaç a Wikidata