Gaietà Buïgas i Monravà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gaietà Buïgas i Monravà
Gaietà Buigas Monrava-1904.jpg
Gaietà Buïgas al 1904 a Buenos Aires
Naixement 21 de juliol de 1851
Barcelona
Mort 7 de novembre de 1919(1919-11-07) (als 68 anys)
Barcelona
Ocupació arquitecte i militar
Moviment Modernisme català
Obra
Principals projectes Monument a Colom (Barcelona)
Mercat de Sitges
Can Domènech (Cerdanyola)
Obra destacada
Monumento colon78.jpg
monument a Colom

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. El seu cosí, l'arquitecte modernista Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influït per Buïgas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Barcelona el 21 de juliol de 1851[1] i fou batejat a l'església de Santa Maria del Pi. El seu pare era un advocat de cert prestigi que procurà en tot moment per la seva formació. Així feu el batxillerat i el 1868, amb 17 anys, l'envià a l'escola superior d'arquitectura de Madrid on hi estudià fins als 22 anys. Interrompé la carrera per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 i va arribar a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França i Itàlia ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. El contacte amb els companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Gaudí, Domènech o Puig i Cadafalch, influí en la seva obra.

Posteriorment, i durant vuit anys, seria diputat provincial pel districte de Vic - Berga. Fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de: Sentmenat i La Pobla de Lillet (1879), Tortosa (1880), Masnou (1881 i 1888), Sitges (1882), Barberà del Vallès (1883), Alella (1884), Vilassar de Dalt (1889) i Cardona (1892). També fou arquitecte director de les obres del manicomi de Sant Boi de Llobregat (1882-1888), pèrit mesurador de bens nacionals (1882-1898) i pèrit de l'administració pública (1880-1884).

Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888, va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició. El concurs per al monument fou convocat el 1882 i obtingué el primer premi entre 47 concursants i en dirigí la construcció que començà el 1883 i s'acabà el 1885. Aquest projecte també li representà ser nomenat "comanador" de la corona d'Itàlia per part del rei Humbert I, entre altres distincions. Entre el 1887 i el 1888 fou arquitecte cap de la secció marítima de l'Exposició Universal on construí un viaducte que posava en comunicació el parc de la Ciutadella amb la platja.

Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos i a finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre el 1904 i 1907 construiria el " Banco Popular" entre altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona el 7 de novembre de 1919.[2]

Pel que fa a la conservació de la documentació, el seu propi fill (Carles Buïgas i Sans) ens explica[3] que foren cremades gairebé una cinquantena de carpetes amb croquis, dibuixos, memòries, projectes ... amb posterioritat a la Guerra Civil. I com de tot el material només en pogué recuperar tres carpetes. Cosa que ha dificultat l'estudi de l'obra del personatge.

El 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

Caldes de Malavella[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900-1901 Balneari Vichy Catalán Av. Dr. Furest Roca, 32 Ala principal del gran edifici destinat a balneari, realitzat en estil neomudèjar. L'edifici fou acabat per l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva Molt bo Vichy Catalán

Cerdanyola del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1872 Can Llopis c/ Sant Ramon, 130 Mansió d'estil eclèctic amb una torre acabada en un sostre cònic amb ceràmica blanca i blava. Correcte Can Llopis
1894 Can Domènech c/ Sant Martí, 88 Obra encarregada per Evaristo Lòpez perquè fos casino de la colònia d'estiuejants, va passar a ser residència dels Lopez a partir del 1910, per la qual cosa va ser reformat per Eduard Maria Balcells, nebot de Buïgas. Destaquen els magnífiques vitralls que embellian la seva façana principal i lateral atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn.[5] Actualment hi allotja el Museu d'Art de Cerdanyola. Correcte Can Domènech
1895 Castell de Sant Marçal Ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, s/n Reforma radical d'un antic castell medieval respectant l'estructura quandrangular amb pati intern i la torre circular a la cantonada, tot recobrint-lo d'un repertori decoratiu que s'emmarca dins el més fantasiós historicisme eclèctic. Correcte Castell de Sant Marçal
Final s.XIX Vil·la Celina c/ Jaume Mimó i Llobet, 13 Edifici neoclàssic de planta quadrada i de decoració austera. Compta amb uns grans jardins. Correcte Vil·la Celina

Sitges[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1895 Casa Severiano Virella Cassanyes C. Jesús, 16 Edifici de planta baixa, primer pis i golfes actualment ocupat per un hotel. Correcte Can Severiano
1899 Mercat Vell de Sitges Pl. Ajuntament, 11-12 Edifici d'una sola nau amb coberta de ferro i marquesina, destinat a ús cultural. Correcte Mercat Vell
1900 Casa Josep Ferrer i Torralbas C. Santiago Russiñol, 33 Casa de tres cossos de planta baixa, pis i golfes. Correcte Casa Josep Ferrer i Torralbas
1900 Capella de les Religioses de la Immaculada Concepció C. Parellades, 60-62 Edifici neogòtic. Correcte Capella d'Acció Catòlica
1902 Casa Bonaventura Blay C. Illa de Cuba, 33-37 Casa amb jardí de planta baixa i dos pisos amb una torre-mirador. Actualment dedicada a hotel i restaurant. Correcte Casa Bonaventura Blay

Vilassar de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1895 Panteó Mir Cementiri de Vilassar de Mar La tomba fou encarregada pel navilier Nicolau Mir i Julià. Les escultures són obra de Rafael Atché i Ferré.[6] Correcte Vichy Catalán

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bassegoda 1973, p. 7
  2. La Veu de Catalunya 1919, 13 nov.
  3. Bassegoda 1973, p. 6
  4. Fitxa de l'exposició
  5. Modernisme a Cerdanyola. Can Domènech
  6. Serrano 2009, p. 209

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim. «Gaetà [sic] Buigas i Monravà». La Veu de Catalunya [Barcelona], 13 novembre 1919, p. 5.
  • Bassegoda Nonell, Juan. «El monumento a Colón, y su autor Cayetano Buigas, un arquiteco modernista poco conocido». La Vanguardia Española [Barcelona], 15 octubre 1972.
  • Bassegoda Nonell, Juan [et al.]. La personalidad y la obra del arquitecto Cayetano Buigas Monravá; Semblanza biográfica por Carlos Buigas Sans. Barcelona: Universidad Politécnica de Barcelona, Cátedra Gaudí, 1973. 
  • Coll Mirabent, Isabel. «L'antic mercat de Sitges». Miscel·lània Penedesenca [Vilanova i la Geltrú], 10, 1987, p. 121. ISSN: 0210-5012.
  • Fontbona, Francesc. Gaietà Buïgas i la seva obra americana. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Octubre 1990, pàgs. 243-247 (IV Jornades d'Estudis Catalano-Americans). 
  • Serrano Méndez, Alexis. «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme [Vilassar de Mar], 14 novembre 2009, p. 193.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaietà Buïgas i Monravà Modifica l'enllaç a Wikidata