Gaietà Buïgas i Monravà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gaietà Buïgas i Monravà
Gaietà Buigas Monrava-1904.jpg
Gaietà Buïgas al 1904 a Buenos Aires
Naixement 21 de juliol de 1851
Barcelona
Mort 7 de novembre de 1919(1919-11-07) (als 68 anys)
Barcelona
Ocupació arquitecte i Militar
Obra
Principals projectes Monument a Colom (Barcelona)
Mercat de Sitges
Can Domènech (Cerdanyola)
Obra destacada
Monumento colon78.jpg
monument a Colom

Gaietà Buïgas i Monravà (Barcelona, 1851 - 1919) fou un arquitecte català i cap de l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

És conegut per ser l'autor del monument a Colom de Barcelona i va ser pare de l'enginyer Carles Buïgas i Sans que va dissenyar i construir la Font màgica de Montjuïc. El seu cosí, l'arquitecte modernista Joaquim Raspall, va decidir estudiar arquitectura influït per Buïgas.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nasqué a Barcelona el 21 de juliol de 1851[1] i fou batejat a l'església de Santa Maria del Pi. El seu pare era un advocat de cert prestigi que procurà en tot moment per la seva formació. Així feu el batxillerat i el 1868, amb 17 anys, l'envià a l'escola d'arquitectura de Madrid on hi estudià fins als 22 anys. Interrompé la carrera per tal de participar en la Tercera Guerra Carlina entre el 1873 i el 1877 i va arribar a coronel d'enginyers de l'exèrcit carlí. Després d'una estada a França ingressà a l'escola d'arquitectura de Barcelona on acabà la carrera el 1879. El contacte amb els companys i professors de carrera, com Elies Rogent, Gaudí, Domènech o Puig i Cadafalch, influí en la seva obra.

Posteriorment, seria diputat provincial. Fou arquitecte municipal o assessor als ajuntaments de: Sentmenat i La Pobla de Lillet (1879), Tortosa (1880), Masnou (1881 i 1888), Sitges (1882), Barberà del Vallès (1883), Alella (1884), Vilassar de Dalt (1889) i Cardona (1892).

Pel seu monument a Colom, fet coincident amb l'Exposició Universal de 1888 va obtenir la medalla d'or de l'esmentada exposició.

Va tenir una àmplia activitat en la seva maduresa a l'Argentina i l'Uruguai. El 1903 s'instal·là a Buenos Aires i començà a presentar-se a concursos i a finals del mateix any començà a actuar a Montevideo on entre el 1904 i 1907 construiria el " Banco Popular" entre d'altres edificis. Retornà d'Amèrica el 1913 i morí a Barcelona el 7 de novembre de 1919.

Pel que fa a la conservació de la documentació, el seu propi fill (Carles Buïgas i Sans) ens explica[2] que foren cremades gairebé una cinquantena de carpetes amb croquis, dibuixos, memòries, projectes ... amb posterioritat a la Guerra Civil. I com de tot el material només en pogué recuperar tres carpetes. Cosa que ha dificultat l'estudi de l'obra del personatge.

El 2011 se li va dedicar una exposició retrospectiva a la Biblioteca de Catalunya.[3]

Obres[modifica | modifica el codi]

Caldes de Malavella[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1900-1901 Balneari Vichy Catalán Av. Dr. Furest Roca, 32 Ala principal del gran edifici destinat a balneari, realitzat en estil neomudèjar. L'edifici fou acabat per l'arquitecte Manuel Almeda i Esteva Molt bo Vichy Catalán

Cerdanyola del Vallès[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1872 Can Llopis c/ Sant Ramon, 130 Mansió d'estil eclèctic amb una torre acabada en un sostre cònic amb ceràmica blanca i blava. Correcte Can Llopis
1894 Can Domènech c/ Sant Martí, 88 Obra encarregada per Evaristo Lòpez perquè fos casino de la colònia d'estiuejants, va passar a ser residència dels Lopez a partir del 1910, per la qual cosa va ser reformat per Eduard Maria Balcells, nebot de Buïgas. Destaquen els magnífiques vitralls que embellian la seva façana principal i lateral atribuïts al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Beärn.[4] Actualment hi allotja el Museu d'Art de Cerdanyola. Correcte Can Domènech
1895 Castell de Sant Marçal Ctra. de Sant Cugat a Cerdanyola, s/n Reforma radical d'un antic castell medieval respectant l'estructura quandrangular amb pati intern i la torre circular a la cantonada, tot recobrint-lo d'un repertori decoratiu que s'emmarca dins el més fantasiós historicisme eclèctic. Correcte Castell de Sant Marçal
Final s.XIX Vil·la Celina c/ Jaume Mimó i Llobet, 13 Edifici neoclàssic de planta quadrada i de decoració austera. Compta amb uns grans jardins. Correcte Vil·la Celina

Sitges[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1895 Casa Severiano Virella Cassanyes C. Jesús, 16 Edifici de planta baixa, primer pis i golfes actualment ocupat per un hotel. Correcte Can Severiano
1899 Mercat Vell de Sitges Pl. Ajuntament, 11-12 Edifici d'una sola nau amb coberta de ferro i marquesina, destinat a ús cultural. Correcte Mercat Vell
1900 Casa Josep Ferrer i Torralbas C. Santiago Russiñol, 33 Casa de tres cossos de planta baixa, pis i golfes. Correcte Casa Josep Ferrer i Torralbas
1900 Capella de les Religioses de la Immaculada Concepció C. Parellades, 60-62 Edifici neogòtic. Correcte Capella d'Acció Catòlica
1902 Casa Bonaventura Blay C. Illa de Cuba, 33-37 Casa amb jardí de planta baixa i dos pisos amb una torre-mirador. Actualment dedicada a hotel i restaurant. Correcte Casa Bonaventura Blay

Vilassar de Mar[modifica | modifica el codi]

Any Nom Ubicació Descripció Estat Foto
1895 Panteó Mir Cementiri de Vilassar de Mar La tomba fou encarregada pel navilier Nicolau Mir i Julià. Les escultures són obra de Rafael Atché i Ferré.[5] Correcte Vichy Catalán

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bassegoda 1973, p. 7
  2. Bassegoda 1973, p. 6
  3. Fitxa de l'exposició
  4. Modernisme a Cerdanyola. Can Domènech
  5. Serrano 2009, p. 209

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bassegoda Nonell, Juan. «El monumento a Colón, y su autor Cayetano Buigas, un arquiteco modernista poco conocido». La Vanguardia Española [Barcelona], 15 octubre 1972.
  • Bassegoda Nonell, Juan [et al.]. La personalidad y la obra del arquitecto Cayetano Buigas Monravá; Semblanza biográfica por Carlos Buigas Sans. Barcelona: Universidad Politécnica de Barcelona, Cátedra Gaudí, 1973. 
  • Coll Mirabent, Isabel. «L'antic mercat de Sitges». Miscel·lània Penedesenca [Vilanova i la Geltrú], 10, 1987, p. 121. ISSN: 0210-5012.
  • Fontbona, Francesc. Gaietà Buïgas i la seva obra americana. Barcelona: Comissió Amèrica i Catalunya 1992, Octubre 1990, pàgs. 243-247 (IV Jornades d'Estudis Catalano-Americans). 
  • Serrano Méndez, Alexis. «El cementiri de Vilassar de Mar, aproximació històrica i valors artístics». III Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme : El patrimoni funerari al Maresme [Vilassar de Mar], 14 novembre 2009, p. 193.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gaietà Buïgas i Monravà Modifica l'enllaç a Wikidata