Gal·licisme

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Un gal·licisme, també anomenat francisme, és un estrangerisme provinent de la llengua francesa. Quan no és acceptat normativament, especialment quan ja existeix un equivalent en la llengua que l'adopta, és considerat un barbarisme. A la Catalunya del Nord la influència del francès és directa, pel fet que la llengua francesa subjuga el català en aquell territori; mentre que a les localitats mallorquines de Sóller i l'Arracó, als parlars mallorquinitzants de la Marina i al parlar dels pieds-noirs valencians, balears i nord-catalans a Algèria de finals del segle XIX, hi ha encara deixes lèxiques del francès. Generalment fan referència a l'alimentació (carrota pastanaga, beta-rave o betrava bleda-rave), l'administració, la indumentària (jupa gonella, faldilla) i les tasques relacionades amb el camp. D'altres d'aquests són: arramassar (collir d'en terra), bullota, cornixó (cogombret), pantufles (plantofes), peixa (pesca), retreta (retirada), vatura/vu(a)tura (automòbil), memé/pepé (iaio, iaia), picura (picad(ur)a), mala (bagul). Els casos de Mallorca[1][2] i dels pied-noirs valencians estan ben estudiats[3].

Gal·licismes en la llengua catalana[modifica]

Normatius[modifica]

  • amateur
  • argot
  • avantguarda
  • ballet
  • beix
  • boutique
  • bricolatge
  • brioix
  • bulevard
  • cabaret
  • capó
  • carnet
  • collage
  • complot
  • crep o crêpe
  • croissant
  • debut
  • dossier
  • entrecot
  • foie gras
  • fondue
  • gofra
  • gurmet
  • maître
  • menú
  • mousse
  • naïf
  • ordinador
  • paté
  • peluix
  • rol
  • suflé
  • suite
  • tupè
  • vals
  • xalet
  • xampany
  • xef
  • xofer
  • xovinisme

Barbarismes[modifica]

  • frapar
  • guixeta
  • votura

Expressions i mots no acceptats[modifica]

  • boîte
  • bouquet
  • collage
  • déjà vu
  • eau de toilette
  • garçon
  • laissez-faire
  • magret
  • matinée
  • ménage à trois
  • première
  • revue
  • savoir-faire
  • soirée
  • tour
  • vedette
  • vis-à-vis

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Barri i Masats, Montserrat (1999): Aportació a l'estudi dels gal·licismes del català. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans
  • Corbera, Jaume «Els gal·licismes a la Vall de Sóller». Randa, 12, 1981.
  • Menages & Monjo, Àngela-Rosa & Joan-Lluís «El patuet valencià, un reflex lingüístic de la societat algeriana colonial (1830-1962)». DivÈrsia, 2, 2012.
  • Montoya & Corbera, Brauli & Jaume «L'efecte retorn dels antics emigrants mallorquins a França sobre el parlar de l'Arracó». Randa, 41, 1998.