Galàxies dels Ratolins

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'objecte astronòmicGalàxies dels Ratolins
NGC4676.jpg
Tipusgalàxies en interacció i interacció de galàxies Modifica el valor a Wikidata
Tipus morfològicSdm[1] Modifica el valor a Wikidata
DescobridorWilliam Herschel Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment13 març 1785 Modifica el valor a Wikidata
Dades d'observació
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)12h 46m 10.1801s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)30° 43' 53.6988''[2] Modifica el valor a Wikidata
Distància de la Terra91,3 Mpc[3] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCabellera de Berenice Modifica el valor a Wikidata
Desplaçament cap al roig0,0222[5] Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Velocitat radial6.669 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Part decúmul de Coma Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
NGC4676 Modifica el valor a Wikidata
Codis de catàleg

NGC 4676, o també anomenades Galàxies dels Ratolins, són dues galàxies espirals en la constel·lació de Coma Berenices. A uns 290 milions d'anys llum,[7] són presents en el procés de col·lisió i de fusió. El seu nom fa refèrencia a la llarga cua produïda per la força de marea, la diferència relativa entre la força gravitatòria en les parts tant llunyanes com properes de cada galàxia coneguda allà com a marea galàctica. Membres del Cúmul de Coma, hi ha una possibilitat que ambdues galàxies hagin experimentat una col·lisió, i seguiran produint aquesta col·lisió fins que s'ajuntin completament.

Els colors de la galàxia són peculiars. En la galàxia NGC 4676A, (a la foto de la dreta), el nucli amb algunes marques negres està envoltat per una blavós residu dels braços de l'espiral. La cua és rara, començant blava i acabant en un color grogós, tot i el fet que el començament de cada braç normalment cada galàxia espiral comença groga i fina en un color blavós. La segona galàxia (NGC 4676B, a l'eserra) és més normal, amb un color nucli grogós i dos arcs; les restes dels braços són igualment blavoses.

Aquestes galàxies varen ser fotografiades pel Telescopi espacial Hubble.[8]

NGC 4676B (avall a l'esquerra) i NGC 4676A (dalt a la dreta)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. C. Cortijo-Ferrero «Tracing kinematic (mis)alignments in CALIFA merging galaxies» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 30-09-2015, pàg. 21–21. DOI: 10.1051/0004-6361/201424935.
  2. 2,0 2,1 «Arcsecond Positions of UGC Galaxies». The Astrophysical Journal Supplement series, 2, desembre 1999, pàg. 409–412. DOI: 10.1086/313286.
  3. Curtis Struck «TheSpitzerSpirals, Bridges, and Tails Interacting Galaxy Survey: Interaction-Induced Star Formation in the Mid-Infrared» (en anglès). Astronomical Journal, 3, 19-01-2007, pàg. 791–817. DOI: 10.1086/510350.
  4. Afirmat a: SIMBAD.
  5. Afirmat a: The most luminous starbursts in the Universe. Data de publicació: 2008. DOI: 10.1086/591123.
  6. «An atlas of mid-infrared spectra of star-forming and active galaxies» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 1, 25-03-2011, pàg. 500–511. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2011.18413.X.
  7. Chien, Li-Hsin; Barnes, Joshua E., Kewley, Lisa J., Chambers, Kenneth, C. «Multiobject Spectroscopy of Young Star Clusters in NGC 4676». The Astrophysical Journal, 660, 2, maig 2007, pàg. L105–L108. arXiv: astro-ph/0703510. Bibcode: 2007ApJ...660L.105C. DOI: 10.1086/518215.
  8. «Hubble's New Camera Delivers Breathtaking Views of the Universe». HubbleSite, 30-04-2002 [Consulta: 7 maig 2009].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galàxies dels Ratolins