Galatea (satèl·lit)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Galatea
Galatea moon.jpg
Galatea tal com la va veure el Voyager 2 (l'elongació es deguda a una foto borrosa)
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott[1] i el Voyager Imaging Team
Data de descobriment juliol de 1989
Època 18 d'agost 1989
Semieix major 61 953 ± 1 km
Excentricitat 0,00004 ± 0,00009
Període orbital 0,42874431 ± 0,00000001 d
Inclinació
  • 0.052 ± 0.011° (amb l'equador de Neptú)
  • 0,06° (amb el pla de Laplace local)
Satèl·lit de Neptú
Característiques físiques
Dimensions 204×184×144 km (±~10 km)[3][4]
Radi mitjà 88 ± 4 km[5]
Volum ~2,8×106km³
Massa 2,12 ± 0,08 ×1018 kg[6]
Densitat mitjana ~0,75 g/cm³ (estimada)[5]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,018 m/s2[a]
Velocitat d'escapament~0,056 km/s[b]
Període de rotació síncrona
Obliqüitat zero
Albedo0,08[3][5]
Temperatura ~51 K mitjana (estimada)
Magnitud aparent 21,9[5]

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea. Va ser descobert en juliol de 1989 en les imatges preses per la nau espacial Voyager 2 i se li va donar la designació temporal S/1989N4. També se'l denomina Neptú VI . El nom fa referència a la nereida Galatea de la mitologia grega.

Té forma irregular i no mostra cap senyal de modificació geològica. La seua òrbita pròxima al planeta i per davall del límit de Roche fa que el seu destí siga convertir-se en anell espedaçat per la força de marea del planeta o impactar contra Neptú.

Els efectes gravitatoris de Galatea, una lluna que viatja per l'interior dels anells, es creu ara, que confina els arcs de matèria d'aquestos exercint de satèl·lit pastor. L'estret Anell Adams està a 63.000 km del centre de Neptú, mentre el satèl·lit orbita a només 61.600 km. L'Anell de Le verrier està en 53.000 km i l'Anell de Galle més ample i més dèbil està en 42.000 km. Per tant el satèl·lit té a estos dos últims anells com a interiors i a l'anell d'Adams com a exterior.


Notes[modifica]

  1. La gravetat a la superfície es deriva a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: .
  2. La velocitat d'escapament es deriva a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: 2Gm/r.


Referències[modifica]

  1. Planet Neptune Data http://www.princeton.edu/~willman/planetary_systems/Sol/Neptune/
  2. Jacobson, R. A.; Owen, W. M., Jr. «The orbits of the inner Neptunian satellites from Voyager, Earthbased, and Hubble Space Telescope observations». Astronomical Journal, 128, 3, 2004, pàg. 1412–1417. Bibcode: 2004AJ....128.1412J. DOI: 10.1086/423037.
  3. 3,0 3,1 Karkoschka, Erich «Sizes, shapes, and albedos of the inner satellites of Neptune». Icarus, 162, 2, 2003, pàg. 400–407. Bibcode: 2003Icar..162..400K. DOI: 10.1016/S0019-1035(03)00002-2.
  4. Williams, Dr. David R. «Neptunian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 22-01-2008. [Consulta: 13 desembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 24-10-2008. [Consulta: 13 desembre 2008].
  6. Porco, C.C. «An Explanation for Neptune's Ring Arcs». Science, 253, 5023, 1991, pàg. 995–1001. Bibcode: 1991Sci...253..995P. DOI: 10.1126/science.253.5023.995. PMID: 17775342.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galatea (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata