Galatea (satèl·lit)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Galatea
Galatea moon.jpg
Galatea tal com la va veure el Voyager 2 (l'elongació es deguda a una foto borrosa)
Descobriment
Descobert per Stephen P. Synnott[1] i el Voyager Imaging Team
Data de descobriment juliol de 1989
Època 18 d'agost 1989
Semieix major 61 953 ± 1 km
Excentricitat 0,00004 ± 0,00009
Període orbital 0,42874431 ± 0,00000001 d
Inclinació
  • 0.052 ± 0.011° (amb l'equador de Neptú)
  • 0,06° (amb el pla de Laplace local)
Satèl·lit de Neptú
Característiques físiques
Dimensions 204×184×144 km (±~10 km)[3][4]
Radi mitjà 88 ± 4 km[5]
Volum ~2,8×106km³
Massa 2,12 ± 0,08 ×1018 kg[6]
Densitat mitjana ~0,75 g/cm³ (estimada)[5]
Gravetat a la
superfície equatorial
~0,018 m/s2[lower-alpha 1]
Velocitat d'escapament ~0,056 km/s[lower-alpha 2]
Període de rotació síncrona
Obliqüitat zero
Albedo 0,08[3][5]
Temperatura ~51 K mitjana (estimada)
Magnitud aparent 21,9[5]

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú. Va ser descobert en juliol, de 1989 en les imatges preses per la nau espacial Voyager 2 i se li va donar la designació temporal S/1989N4. També se'l denomina Neptú VI . El nom fa referència a la nereida Galatea de la mitologia grega.

Té forma irregular i no mostra cap senyal de modificació geològica. La seua òrbita pròxima al planeta i per davall del límit de Roche fa que el seu destí siga convertir-se en anell espedaçat per la força de marea del planeta o impactar contra Neptú.

Els efectes gravitatoris de Galatea, una lluna que viatja per l'interior dels anells, es creu ara, que confina els arcs de matèria d'aquestos. L'estret Anell Adams està a 63.000 km del centre de Neptú, mentre el satèl·lit orbita a només 61.600 km. L'Anell de Le verrier està en 53.000 km i l'Anell de Galle més ample i més dèbil està en 42.000 km. Per tant el satèl·lit té a estos dos últims anells com a interiors i a l'anell d'Adams com a exterior.

No s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La gravetat a la superfície es deriva a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: .
  2. La velocitat d'escapament es deriva a partir de la massa m, la constant Gravitacional G i el radi r: 2Gm/r.


Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Planet Neptune Data http://www.princeton.edu/~willman/planetary_systems/Sol/Neptune/
  2. Jacobson, R. A.; Owen, W. M., Jr.. «The orbits of the inner Neptunian satellites from Voyager, Earthbased, and Hubble Space Telescope observations». Astronomical Journal, vol. 128, 3, 2004, pàg. 1412–1417. Bibcode: 2004AJ....128.1412J. DOI: 10.1086/423037.
  3. 3,0 3,1 Karkoschka, Erich. «Sizes, shapes, and albedos of the inner satellites of Neptune». Icarus, vol. 162, 2, 2003, pàg. 400–407. Bibcode: 2003Icar..162..400K. DOI: 10.1016/S0019-1035(03)00002-2.
  4. Williams, Dr. David R. «Neptunian Satellite Fact Sheet». NASA (National Space Science Data Center), 2008-01-22. [Consulta: 13 desembre 2008].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 «Planetary Satellite Physical Parameters». JPL (Solar System Dynamics), 2008-10-24. [Consulta: 13 desembre 2008].
  6. Porco, C.C.. «An Explanation for Neptune's Ring Arcs». Science, vol. 253, 5023, 1991, pàg. 995–1001. Bibcode: 1991Sci...253..995P. DOI: 10.1126/science.253.5023.995. PMID: 17775342.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

(anglès) http://ksiezyce.astrowww.pl/neptune/despina_en.html

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galatea (satèl·lit) Modifica l'enllaç a Wikidata