Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1736  Cervera (Segarra) |
| Mort | 19 abril 1814 (77/78 anys) Tarragona |
 Capità general de Mallorca | |
| 26 novembre 1811 – 26 gener 1812 ← Gregorio García de la Cuesta – Antoine Malet → | |
| Capità general de Mallorca | |
| 31 octubre 1810 – 26 gener 1811 ← Antonio de Gregorio y Verdugo – Gregorio García de la Cuesta → | |
 Capità general de Catalunya | |
| maig 1808 – juliol 1808 ← José de Ezpeleta y Veira de Galdeano – Domingo Traggia → | |
| Capità general de Galícia | |
| 5 octubre 1802 – 7 juliol 1803 ← Francisco Xavier de Negrete y Adorno – Antonio de Alcedo y Herrera → | |
| Capità general de Galícia | |
| 1795 – 8 octubre 1799 ← Francisco Javier Pacheco Sousa Silva y Almeida – Francisco de Biedma Zayas → | |
| Capità general de Mallorca | |
| 6 octubre 1782 – 31 maig 1784 ← Jaume Ballester de Togores i Sales – Antonio Gutiérrez de Otero → | |
| Activitat | |
| Ocupació | militar, aristòcrata |
Premis | |
Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac (Cervera, 1736 - Tarragona, 19 d'abril de 1814) fou un aristòcrata i militar català, sisè baró de Solivella i cavaller de l'Orde de Sant Joan.[1]
Biografia[modifica]
Era fill del baró Ramon de Villalba-Meca i Fivaller (Cervera, 1704), i de Maria de Llorac i Palau. El 1756 ingressà com a cadet al Regiment d'Infanteria Immemorial del Rei, on va arribar a subtinent l'11 de setembre del mateix any. El 1769 fou reconegut cavaller de l'Orde de Sant Joan. Fou ascendit a coronel el 1776, a brigadier el 1779 i a mariscal de camp el 1782. D'octubre de 1782 a maig de 1784 fou Comandant general interí de Mallorca i Eivissa.[2]
El 1786 fou nomenat governador polític i militar de Ciudad Rodrigo i de Zamora. El 1793 fou destinat als Pirineus Orientals durant la Guerra Gran i el 1795 capità general de Galícia i president de l'Audiència de Galícia, càrrecs dels que en fou separat l'abril de 1804. En 1800 es va casar Francisca Javiera López Altamirano e Isunza (1760-1820), filla dels marquesos de Valdegamos, i no va tenir descendència.[3]
L'aixecament del 2 de maig de 1808 el va sorprendre com a tinent general més antic de la guarnició de Barcelona. Quan els francesos s'empararen de la ciutat i expulsaren el capità general José de Ezpeleta y Veira de Galdeano, l'obligaren a acceptar el càrrec de capità general de Catalunya com a tinent general més antic. Però es negà a jurar fidelitat a Josep I Bonaparte i l'abril de 1809 fou sotmès a arrest domiciliari. El març de 1810 va fugir cap a Cadis, on fou nomenat per la Junta Suprema Central comandant general de les illes Balears (octubre 1810 - gener 1811 i novembre 1811-gener 1812). En 1814 va demanar ser destinat militarment a Catalunya. La darrera notícia que es té d'ell és quan el 1821 fou nomenat capità general de Castella la Nova, però es va veure obligat a dimitir per l'assassinat del capellà Matías Vinuesa López de Alfaro el maig del mateix any.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «[Relació cronològica dels delegats del poder reial i/o central de Mallorca]». marratxipedia.com, 2017. [Consulta: 22 novembre 2022].
- ↑ Villalba-Meca y Llorac, Juan José Galcerán de al web de la RAH
- ↑ «EL ASESINATO DE MATÍAS VINUESA, CURA DE TAMAJÓN: CRIMEN ABSOLUTISTA QUE TERMINAN PAGANDO LOS LIBERALES». Arxivat de l'original el 2018-05-23. [Consulta: 22 maig 2018].
Enllaços externs[modifica]
- Galceran de Vilalba-Meca i de Llorac al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya