Galeàs II Visconti
  | |
| Nom original | (it) Galeazzo II Visconti |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1320 (Gregorià) Milà (Itàlia) |
| Mort | 4 agost 1378 (57/58 anys) Pavia (Itàlia) |
| Sepultura | Basílica de San Pietro in Ciel d'Oro |
| Activitat | |
| Ocupació | polític, rendista, mecenes, aristòcrata |
| Família | |
| Família | Visconti |
| Cònjuge | Blanca de Savoia (1350 (Gregorià)–) |
| Fills | Beatrice Visconti, Joan Galeàs Visconti, Violante Visconti |
| Pares | Esteve Visconti i Valentina Doria |
| Germans | Bernabé Visconti Mateu II Visconti |
.svg) | |
| Descrit per la font | Biographisches Lexikon des Kaiserthums Oesterreich, (vol:51, p.52) |
Galeàs II Visconti (en italià: Galeazzo II Visconti) (1320 - Pavia, Senyoriu de Milà 1378) fou el senyor de Milà entre 1349 i 1378.
Orígens familiaris
[modifica]Va néixer vers el 1320 sent el segon fill d'Esteve Visconti i Valentina Doria. Fou net per línia paterna de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri, i per línia materna de Bernabé Doria i Eliana Fieschi, i germà de Mateu II i Bernabé Visconti.
Joventut
[modifica]L'any 1343 va peregrinar a la ciutat de Jerusalem, i dos anys després fou obligat a exiliar-se pel seu oncle Lluc Visconti igual que la resta dels seus germans. Aconseguí retornar a la ciutat de Milà el 1349 gràcies al seu oncle Joan Visconti, el qual el nomenà governador de Bolonya.
Ascens al poder
[modifica]A la mort de Joan Visconti el 1349 fou nomenat senyor de Milà, un càrrec que exercí conjuntament amb els seus germans Mateu i Bernabé. Amb la mort per enverinament del seu germà Mateu II el 1355, Galeàs II i Bernabé es van repartir els territoris d'aquest, restant l'oest de la Llombardia per al primer i l'est per al segon. El 1356 va lluitar al costat del seu germà Bernabé contra la Casa d'Este i la Casa de Gonzaga, al costat de Pandolfo II Malatesta com comandant de les seves tropes. Van vèncer a Casorate i van incrementar l'extensió dels seus territoris.Después de un largo asedio, conquistó Pavía en 1359, donde llevó a su corte.[1]
Galeàs fou mecenes de Petrarca i va fundar la Universitat de Pavia, així mateix va haver de plantar cara a diverses rebel·lions en la seva part del Senyoriu. El 1362 la seva salut es va ressentir bastant, i va traslladar a la ciutat de Pavia, que havia reconquerit dos anys abans, ciutat on va morir el 4 de setembre de 1378.
Núpcies i descendents
[modifica]El 10 d'octubre de 1350 es va casar amb Blanca de Savoia, filla del comte Aimone de Savoia i Violant de Montferrat. D'aquesta unió nasqueren:
- Joan Galeàs Visconti (1351-1402), senyor i duc de Milà
- Violant Visconti (1354-1386), casada el 1368 amb Lionel d'Anvers
Referències
[modifica]- ↑ Romanoni, Fabio «"Come i Visconti asediaro Pavia". Assedi e operazioni militari intorno a Pavia dal 1356 al 1359, in "Reti Medievali- Rivista", VIII (2007).» (en italià). Reti Medievali.
| Precedit per: Joan Visconti |
Senyor de Milà amb Mateu II i Bernabé 1349 – 1378 |
Succeït per: Bernabé Visconti |
