Constel·lació del Gall Dindi

	En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)

Gall Dindi
Nom en llatí	Pavo
Abreviatura	Pav
Genitiu	Pavonis
Simbologia	l'Indiot
Ascensió recta	20
Declinació	−65
Àrea	378 graus quadrats; Posició 44a
Nombre d'estels Bayer/Flamsteed	1
Estel més brillant	α Pav (Joo Tseo, Peacock) (1,94m)
Meteors	Delta Pavonids
Limita amb	Octans; Apus; Ara; Telescopium; Indus;
	Visible a latituds entre +30° i −90°.; Durant el mes d'agost a les 21:00 hi ha la millor visibilitat.

Aquest article tracta sobre la constel·lació. Si cerqueu l'ocell, vegeu «Gall dindi».

El Gall Dindi (pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Estrelles principals[modifica]

α Pavonis[modifica]

L'estrella més brillant de la constel·lació és Peacock (α Pavonis), una subgegant blava, unes 5 vegades més massiva que el Sol, i 4 vegades més gran que aquest. Amb una magnitud aparent d'1,94, és la 46a estrella més brillant del cel.

És també una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua – molt pròxima per tant de la principal, orbita només en 11,8 dies.

Altres estrelles[modifica]

β Pavonis, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys llum, brilla amb l'esclat d'una seixantena de sols.

κ Pavonis és una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys llum, el seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.

HD 196050 té un planeta extrasolar.

Taula de les estrelles de Pavo[modifica]

Estrella	Magnitud aparent	Magnitud absoluta	Distància (anys llum)	Tipus espectral
α Pav	1,94	-1,81	183	B2IV
β Pav	3,42	0,29	138	A5IV
δ Pav	3,55	4,62	20	G5IV-Vvar
η Pav	3,61	-1,67	371	K1III
κ Pav	3,91	-2,20	544	F5Ib-II
ε Pav	3,97	1,41	106	A0V
ζ Pav	4,01	-0,03	210	K2III
γ Pav	4,21	4,39	30	F6V
λ Pav	4,22	-4,50	1812	B2II-III
π Pav	4,33	1,19	139	Am
ξ Pav	4,35	-1,20	420	M1III SB
ν Pav	4,63	-1,20	479	B8III
NU Pav	4,63	-1,20	479	B8III
φ¹ Pav	4,75	2,55	90	F1III
HR 7012	4,78	2,45	95	A7V
ρ Pav	4,86	0,98	195	Fm delta Del
ο Pav	5,06	-2,12	889	M2III
φ² Pav	5,11	3,19	79	F8V
ω Pav	5,14	-0,86	516	K1III-IV
υ Pav	5,14	-1,92	841	B8Vvar
HR 7587	5,24	0,41	302	B9.5IV
HR 7221	5,31	2,48	120	G8/K0III/IV
μ² Pav	5,32	1,04	235	K2IVCN...
SX Pav	5,34	-0,08	396	M5III
HR 7498	5,39	2,30	135	A4III
σ Pav	5,41	0,56	305	K0III
HR 7531	5,41	0,90	260	A0IV
ι Pav	5,47	4,22	58	G0V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Objectes celestes[modifica]

La constel·lació del Gall dindi conté el cúmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galàxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galàxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys llum.

Història[modifica]

La constel·lació del Gall dindi estava molt al sud per ser coneguda pels astrònoms antics de la mediterrània. La primera menció d'aquesta constel·lació prové dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle xvi. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.

La inspiració pel nom de la constel·lació prové de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.

Vegeu també[modifica]

Llista d'estrelles del Gall Dindi.