Constel·lació del Gall Dindi

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Gall Dindi)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Aquest article tracta sobre la constel·lació. Si cerqueu l'ocell, vegeu «Gall dindi».
Gall Dindi
Gall Dindi
Nom en llatí (UAI)Pavo
AbreviaturaPav
GenitiuPavonis
Simbologial'Indiot
Ascensió recta20 h
Declinació−65°
Àrea378 graus quadrats
Posició 44a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillantα Pav (Joo Tseo, Peacock)
(Magnitud aparent 1,94)
MeteorsDelta Pavonids
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +30° i −90°
Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat
Modifica les dades a Wikidata

El Gall Dindi (Pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Estrelles principals[modifica]

α Pavonis[modifica]

L'estrella més brillant de la constel·lació és Peacock (α Pavonis), una subgegant blava, unes 5 vegades més massiva que el Sol, i 4 vegades més gran que aquest. Amb una magnitud aparent d'1,94, és la 46a estrella més brillant del cel.

És també una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua – molt pròxima per tant de la principal, orbita només en 11,8 dies.

Altres estrelles[modifica]

β Pavonis, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys-llum, brilla amb l'esclat d'una seixantena de sols.

κ Pavonis és una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys-llum, el seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.

HD 196050 té un planeta extrasolar.

Taula de les estrelles de Pavo[modifica]

Étoile Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
α Pav 1,94 -1,81 183 B2IV
β Pav 3,42 0,29 138 A5IV
δ Pav 3,55 4,62 20 G5IV-Vvar
η Pav 3,61 -1,67 371 K1III
κ Pav 3,91 -2,20 544 F5Ib-II
ε Pav 3,97 1,41 106 A0V
ζ Pav 4,01 -0,03 210 K2III
γ Pav 4,21 4,39 30 F6V
λ Pav 4,22 -4,50 1812 B2II-III
π Pav 4,33 1,19 139 Am
ξ Pav 4,35 -1,20 420 M1III SB
ν Pav 4,63 -1,20 479 B8III
NU Pav 4,63 -1,20 479 B8III
φ1 Pav 4,75 2,55 90 F1III
HR 7012 4,78 2,45 95 A7V
ρ Pav 4,86 0,98 195 Fm delta Del
ο Pav 5,06 -2,12 889 M2III
φ2 Pav 5,11 3,19 79 F8V
ω Pav 5,14 -0,86 516 K1III-IV
υ Pav 5,14 -1,92 841 B8Vvar
HR 7587 5,24 0,41 302 B9.5IV
HR 7221 5,31 2,48 120 G8/K0III/IV
μ2 Pav 5,32 1,04 235 K2IVCN...
SX Pav 5,34 -0,08 396 M5III
HR 7498 5,39 2,30 135 A4III
σ Pav 5,41 0,56 305 K0III
HR 7531 5,41 0,90 260 A0IV
ι Pav 5,47 4,22 58 G0V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos

Objectes celestes[modifica]

La constel·lació del Gall dindi conté el cúmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galàxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galàxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys-llum.

Història[modifica]

La constel·lació del Gall dindi estava molt al sud per ser coneguda pels astrònoms antics de la mediterrània. La primera menció d'aquesta constel·lació prové dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle XVI. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.

La inspiració pel nom de la constel·lació prové de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.

Vegeu també[modifica]