Gall Dindi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre la constel·lació. Si cerqueu l'ocell, vegeu «Gall dindi».
Gall Dindi
Gall Dindi
Nom en llatí (UAI) Pavo
Abreviatura Pav
Genitiu Pavonis
Simbologia l'Indiot
Ascensió recta 20 h
Declinació −65°
Àrea 378 graus quadrats
Posició 44a
Nombre d'estrelles
(magnitud < 3)
1
Estrella més brillant α Pav (Joo Tseo, Peacock)
(Magnitud aparent 1,94)
Meteors Delta Pavonids
Constel·lacions
amb què limita
Visible a latituds entre +30° i −90°
Durant el mes de Agost hi ha la millor visibilitat
Modifica dades a Wikidata

El Gall Dindi (Pavo) és una constel·lació de l'hemisferi sud creada per Pieter Dirkszoon Keyser i Frederick de Houtman entre 1595 i 1597, i aparegueren per primera vegada a l'obra Uranometria de Johann Bayer en el 1603.

Estrelles principals[modifica]

α Pavonis[modifica]

L'estrella més brillant de la constel·lació és α Pavonis, una sub-gegant blava, unes 5 vegades més massiva que el Sol, i 4 vegades més gran que aquest. Amb una magnitud aparent d'1,94, és la 46a estrella més brillant del cel.

És també una estrella doble: la seva companya, de magnitud 9,20, distant quasi 0,21 ua – molt pròxima per tant de la principal, orbita només en 11,8 dies.

Altres estrelles[modifica]

β Pavonis, la segona estrella de la constel·lació, no és més que de la magnitud aparent 3,42. Distant 140 anys-llum, brilla amb l'esclat d'una seixantena de sols.

κ Pavonis és una estrella variable polsant, del tipus W Virginis. Distant 320 anys-llum, el seu esclat evoluciona en 9,07 dies entre les magnitud 3,91 i 4,78.

HD 196050 té un planeta extrasolar.

Taula de les estrelles de Pavo[modifica]

Étoile Magnitud aparent Magnitud absoluta Distància
(anys-llum)
Tipus espectral
α Pav 1,94 -1,81 183 B2IV
β Pav 3,42 0,29 138 A5IV
δ Pav 3,55 4,62 20 G5IV-Vvar
η Pav 3,61 -1,67 371 K1III
κ Pav 3,91 -2,20 544 F5Ib-II
ε Pav 3,97 1,41 106 A0V
ζ Pav 4,01 -0,03 210 K2III
γ Pav 4,21 4,39 30 F6V
λ Pav 4,22 -4,50 1812 B2II-III
π Pav 4,33 1,19 139 Am
ξ Pav 4,35 -1,20 420 M1III SB
ν Pav 4,63 -1,20 479 B8III
NU Pav 4,63 -1,20 479 B8III
φ1 Pav 4,75 2,55 90 F1III
HR 7012 4,78 2,45 95 A7V
ρ Pav 4,86 0,98 195 Fm delta Del
ο Pav 5,06 -2,12 889 M2III
φ2 Pav 5,11 3,19 79 F8V
ω Pav 5,14 -0,86 516 K1III-IV
υ Pav 5,14 -1,92 841 B8Vvar
HR 7587 5,24 0,41 302 B9.5IV
HR 7221 5,31 2,48 120 G8/K0III/IV
μ2 Pav 5,32 1,04 235 K2IVCN...
SX Pav 5,34 -0,08 396 M5III
HR 7498 5,39 2,30 135 A4III
σ Pav 5,41 0,56 305 K0III
HR 7531 5,41 0,90 260 A0IV
ι Pav 5,47 4,22 58 G0V

Nota: Els valors numèrics provenen de les dades mesurades pel satèl·lit Hipparcos

Objectes celestes[modifica]

La constel·lació de Pavo conté el cúmul globular NGC 6752, distant 20.000 anys llum, la galàxia espiral barrada NGC 6744 i les dues galàxies NGC 6872 i IC4970, situades a 300 milions d'anys-llum.

Història[modifica]

La constel·lació de Pavo estava molt al sud per ser coneguda pels astrònoms antics de la mediterrània. La primera menció d'aquesta constel·lació prové dels navegants neerlandesos Pieter Dirksz Keyser i Fredick de Houtman al final del segle XVI. Com una dotzena d'altres, fou popularitzada per Johann Bayer a Uranometria de 1603.

La inspiració pel nom de la constel·lació prové de l'animal consagrat a Hera, la dona de Zeus a la mitologia grega.

Vegeu també[modifica]