Gall dindi salvatge

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Gall dindi».
Infotaula taxonòmicaGall dindi salvatge
Meleagris gallopavo
Gall-dindi.jpg
Un gall dindi salvatge (Meleagris gallopavo) durant la temporada de aparellament.
Principal font d'alimentació nòse, Gla, grain i insecte
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Aves
Ordre Galliformes
Família Phasianidae
Gènere Meleagris
Espècie Meleagris gallopavo
Linnaeus, 1758
Distribució
Wild Turkey.png
Distribució del gall salvatge a l'Amèrica del Nord.
Modifica dades a Wikidata

El gall dindi salvatge (Meleagris gallopavo), és una espècie d'au gal·liforme de la família dels fasiànids.

És originari de l'Amèrica del Nord, però s'ha introduït com a au domèstica a gairebé a tot el món. La seva població al moment de l'arribada dels europeus es calcula en 40 milions d'exemplars, sent fortament caçada o domesticada. En l'actualitat s'estima que n'hi ha 4 milions en estat salvatge i molts milions més en estat domèstic.

Característiques biològiques[modifica | modifica el codi]

Els galls dindis salvatges habiten el nord d'Amèrica, des dels Estats Units fins al sud de Mèxic. Les subespècies es troben en una àmplia varietat d'hàbitats incloent-hi planes i muntanyes, necessitant resguard per als nius i d'arbres per posar-se i esquivar als depredadors. Passen gran part del dia buscant aliment en els sòls i solament volen curtes distàncies sense arribar a migrar.

En general són omnívors alimentant-se de petits insectes, llavors i plantes; variant el pes i grandària considerablement d'una subespècie a una altra. Són de comportament diürn posant-se a les nits en les capçades dels arbres.

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els galls dindis s'organitzen en una societat jeràrquica i es comuniquen mitjançant crides i contacte físic sumant-se a aquests els festejos sexuals, segons l'estació els mascles i les femelles es comporten de manera diferent formant grups de grandària i funcions variables.

Fora de l'època de reproducció els mascles i les femelles viuen en grups separats, arribant la primavera es creen "bandades de festeig", grups de mascles adults i femelles de major grandària.

Quan és l'època de reproducció, els mascles fixen territoris. Els grups de femelles es desarticulen, provocant que les femelles transitin solitàries amb total llibertat pels territoris. Els mascles que han aconseguit fixar el seu domini sobre un territori tractaran d'atreure femelles amb crides sonores i realitzant moviments complexos. En grups de mascles joves solament el més dominant és el que s'aparella. Normalment un grup petit de mascles dominants té total domini sobre un gran nombre d'individus. Quan el mascle i la femella han consumat l'acte sexual comencen la construcció del niu on poden aparellar-se diàriament fins al moment de covar. Regularment les femelles formen grups per nidificar i criar als seus pollets en el mateix niu. La mare gall dindi dipositarà de 5 a 8 ous i els covarà al voltant de 28 dies. Tot seguit els pollets romandran en el niu fins als 6 o 7 mesos. Si l'aparellament no provoca el naixement de cries, les femelles formen esbarts sense niuada. A l'hivern, els mascles i les femelles se separen formant "grups hivernals". Els pollets mascles abandonen el niu i formen els seus propis "grups hivernals".

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Es coneixen sis subespècies de Meleagris gallopavo :[1][2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gall dindi salvatge Modifica l'enllaç a Wikidata